directe ! a La República. N. 4126. Divendres, 29 de març de 2024 00:13 h


directe!cat

facebook twitter RSS in.directe.cat



acn

ACTUALITAT fletxa

publicitat

Reportatge cultura doble fletxa

Plomes vs. pistoles i estranys companys de viatge

L'assassinat dels germans Badia (II), per David de Montserrat

Comentaris 6  
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 6 vots )
carregant Carregant

Continuen els articles del periodista David de Montserrat dedicats als germans Badia, que aquest dijous fa 75 anys que moriren assassinats a mans de pistolers anarquistes, i que volen ser el record amb el qual directe!cat s'afegeix als actes d'homenatge als independentistes programats arreu del país. L'article anterior ens presentava Miquel Badia, conegut com el 'capità collons' en la galàxia catalanista dels anys trenta, i recordava les causes i les cirumstàncies que van envoltar el seu assassinat. En l'article d'avui se'ns descriu el context polític i social de l'època, on els periodistes que denunciaven els pistolers anarquistes eren amenaçats a mort o directament 'emmudits', com va ser el cas de Josep Maria Planes, tirotejat com els germans Badia. També descobrirem com personatges rivals com Avel·lí Artís Gener Tísner i l'assassí dels Badia, Justo Bueno, van acabar lluitant plegats a la columna Durruti, i se'ns revelaran trobades encara més inesperades entre víctimes i botxins en el fosc context de la dictadura franquista.
Avel·lí Artís Gener, Tísner

Josep Maria Planes
Comparteix
   


Etiquetes
Plomes vs. pistoles i estranys companys de viatge

Durant la Catalunya republicana, la vinculació entre els periodistes i els partits polítics era molt estreta, bàsicament perquè la majoria de diaris eren òrgans d’expressió de partits o corrents ideològics. I el malestar que es vivia al carrer per les tensions polítiques entre la Generalitat i el govern espanyol, pel pistolerisme anarquista o les existents entre diverses tendències del catalanisme es va acabar traslladant també a les pàgines dels diaris. Però va ser especialment cruent el cas de l'assassinat dels Badia que va provocar rius de tinta. Tinta que tant servia per a denunciar el qui el periodista Josep Maria Planes anomenava des de les pàgines de La Publicitat els gàngsters de Barcelona, en referència als pistolers anarquistes, com per part de determinades publicacions llibertàries per amenaçar directament de mort aquells que assenyalaven amb noms i cognoms els assassins dels germans Badia. Segons com, per fer de periodista t'hi anava la pell.

El propi Planes deia a La Publicitat tres dies després de la mort dels Badia: 'Sóc un periodista que potser cometo la imprudència de dir en veu alta el que el noranta per cent dels ciutadans diuen en veu baixa'. De fet, la Solidaridad Obrera, diari de la CNT, arriba a assegurar que 'obligará a Planes (...) a emmudecer'. El 24 d'agost el periodista de Manresa era tirotejat a la carretera de l'Arrabassada i, efectivament, emmudia. La pugna entre plomes i pistoles havia cristal·litzat amb tota la seva cruesa.

Va ser un altre periodista, Avel·lí Artís Gener Tísner, que també va denunciar Justo Bueno en aquest cas mitjançant La Rambla, qui aniria a l’Hospital Clínic a reconèixer el cadàver de Planes. Tísner va veure passar la mort i de ben poc que no fa la mateixa fi que Planes.

L'entramat de relacions i lluites de la majoria de protagonistes en el cas de l'assassinat dels germans Badia, tant abans com després de la seva mort, fa aflorar un seguit de contradiccions i estranys companys de viatge. I és que el propi Tísner comprova en pocs mesos com el seu potencial assassí passa a ser-ne camarada. El periodista va rebre la visita de Justo Bueno a la redacció de La Rambla segons explica a les seves memòries. I no només li reconeix l'assassinat dels Badia sinó que l'amenaça de mort: 'Clava’t al cervell el que diu aquest paper i crema’l quan l’hagis après de memòria. No fotis aquesta cara de bèstia. Ho entendràs perfectament. Ara ja no tens excusa: si dónes una sola d’aquestes informacions ets home mort. T’has embolicat de debò i ara tinc curiositat de veure com te’n sortiràs, si te’ns surts, és clar.'

Tísner, però, no s’arronsa i fa públiques les amenaces. Fins aquí, novament, res que no fos propi de l’època convulsa que es vivia a la Barcelona dels anys 30. Però quan Tísner torna d’un breu exili a París per esquivar les amenaces, coincideix a soles en un camí solitari a la columna Durruti a l’Aragó a la qual ambdós servien sense saber res l'un de l'altre. Tísner condueix un camió i Bueno una tanqueta. Es fan nosa. I quan surten del vehicle Bueno diu: 'Ara tots lluitem per la mateixa causa! Tu portes un camió i jo un tanc, és l'única diferència. Allò d'abans de la guerra era una altra qüestió i si aleshores t'hagués enxampat t'hauria clavat un bon raig de trets, que prou que te'l mereixies! Però avui tot és diferent i ara som amics. Et vull dir una cosa que la meva organització sempre ha admirat: els collons! En vas tenir molts!'

Però si aquesta trobada inesperada ja és prou xocant, no ho és pas menys la protagonitzada per víctimes i botxins fora de context a l'hora de venjar la mort de Miquel Badia.

Quan era responsable de la Comissaria General d'Ordre Públic de la Generalitat, Miquel Badia tenia a les seves ordres els policies Pedro Polo Borreguero i Eduardo Quintela. Fins aquí tot normal. Però aquests dos agents formaran part de la Brigada Político-social de Barcelona ja en ple franquisme. I són justament ells, en honor a la lleialtat que tenien pel seu superior, els qui ja en els moments més foscos del règim detenen l'assassí de Miquel Badia, Justo Bueno, i investiguen i aconsegueixen que pagui amb la mort les seves accions criminals. I és especialment significatiu quan la víctima a venjar era un separatista absolutament repudiat per un feixisme espanyol a qui la darrera cosa que interessava era condemnar els responsables de la mort dels Badia. Cal recordar, a més, que Bueno basarà part de la seva defensa en el seu espanyolisme i en el suposat favor que havia fet a Espanya eliminant Miquel Badia.

Els darrers dies de Bueno a la presó Model de Barcelona, abans de ser executat no deixen de reflectir novament un cúmul de coincidències i paradoxes. A la segona galeria, els presos d’Estat Català –partit al que pertanyia Miquel Badia– celebren una festa per la condemna a mort de Bueno. Una condemna a mort que acabarà aplicant un règim dictatorial que és enemic acèrrim de tot allò que soni a català. De fet, els presos s’han de sentir dir per part del cap de serveis de la presó: '¿No os da vergüenza a los de Estat Català que hayamos de ser nosotros los que condenemos a los asesinos de Badia?'

David de Montserrat





COMENTARIS fletxa taronja

item
#6
Pere el Digne fletxa Granollers
28 d'abril de 2011, 13.53 h

Per tal de conèixer la realitat cal consultar tota la bibliografia disponible. Us recomano la lectura del llibre La repessió a la reraguarda republicana (1936-1939) de Josep M. Solé i Sabaté i J. Vilarroya i Font, editat per la PAM l'any 1989.
També caldria explicar en detall el que va passar al Fets del maig de 1937 a Barcelona, on a més de la CNT, s'hi va vuere implicat el POUM i on un l'estalinisme del PSUC d'aleshores, va consentir l'assassinant d'Andreu NIn i l'apropiament de moltes ... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#5
Fèlix fletxa Lavern
28 d'abril de 2011, 12.42 h

#4 Albert, considero molt bo el teu comentari, és cert que tothom anava "uniformat" en aquells temps, també els anarquistes, amb granota de feina (amb la qual molts dretans es camuflaven pels carrers de Barcelona el 18 de juliol). És discutible la influència del feixisme dins Estat Català, però no ho descartis del tot, hi hagué influències, a través de Dencàs i altres. El 1934 no sabien els nostres nacionalistes radicals que dos anys després haurien de lluitar contra unes idees que e... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#4
Albert fletxa Barcelona
28 d'abril de 2011, 12.11 h

Sembla ser, per a desgràcia de tots nosaltres que en la polèmica sobre els germans Badia estem encallats en el mateix punt que fa setanta anys enrere.
Per matitzar( la veritat sempre està en el matís) i objectivitzar l'analisi dels fets, en aquests cas molt polièdrics hauriem de tenir en compte alguns fets i sobretot uns prejudicis i silencis, que encara avui perduren.
1/ Si és cert (però s'ha de demostrar) el que es diu del tracte que donaven els germans Badia a alguns arrestats a les c... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 11   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#3
Robert fletxa Barcelona
27 d'abril de 2011, 15.41 h


Honor i glòria als germans Badia. Es mereixen el nostre record, respecte i admiració.


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#2
Alfred fletxa Barna
27 d'abril de 2011, 13.44 h

Els escamots que principalment es dedicaren a perseguir als sindicalistes de la CNT, a les joventuts llibertàries i la FAI. Eren coneguts els germans Badia per simular fusellaments dels sindicalistes, torturar, (amb algun cas d'enbogiment per part de les víctimes) etc. A fer d'esquirols a les vages, es a dir a fer el joc a la patronal... Sembla ser que algu dels assasins de la FAI havia estat torturat pels Badia, i va jurar venjança...


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 6
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#1
Fèlix fletxa Lavern
27 d'abril de 2011, 11.54 h

Bon article periodístic de divulgació, bon treball per rescatar de l'oblit figures cabdals del nacionalisme català. Però com article "històric" té moltes mancances. No aclareix els autèntics motius pels quals els anarquistes assassinaren els germans Badia. Ells, juntament amb Josep Dencàs, van estar al capdavant de les forces policials catalanes que van infligir una dura repressió sobre l'anarquisme revolucionari. Ells van ser els organitzadors dels "escamots", abillats amb camises ver... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

5 10 20 tots
1


publicitat



COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat






















EDITORIAL fletxa

Del Directe a La República

Després de més d'onze anys d'incansable feina al directe!cat, en aquell llunyà abril de 2007, amb quasi 100.000 entrades registrades i milions de pàgines vistes, ha arribat l'hora de fer un pas ferm i endavant que converteixi ... Llegir-ne més

#xocdetrens fletxa






giny

giny

BLOGS enquestes

Joan Lladonet Joan Lladonet
S’avalua bé? Qui sap avaluar?

logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Associació Cultural Nou País i Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Generalitat de Valenciana

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.