Reportatge cultura Última actualització Dijous, 28 d'abril de 2011 05:00 h

Els oblits de la memòria històrica

L'assassinat dels germans Badia (i III), per David de Montserrat

L'homenatge de directe!cat als germans Badia, morts a trets a mans de pistolers anarquistes l'any 1936, acaba aquest dijous amb el tercer i últim article del periodista David de Montserrat, que després d'explicar-nos les circumstàncies de l'assassinat i d'esclarir el context històric dels convulsos anys trenta, ens descobreix les contradiccions de les administracions actuals enfront els germans independentistes. Tot i l'existència del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, l'assassinat de Miquel Badia, Cap de Serveis de la Comissaria General d'Ordre Públic de la Generalitat republicana, no ha estat encara reconegut pel govern del país. De Montserrat recorda com l'actual plaça Francesc Macià s'havia anomenat plaça dels Germans Badia durant la Guerra Civil, i proposa que, donada la proximitat amb les quatre columnes restituïdes de Puig i Cadafalch, es rebategi l'actual plaça d'Espanya de Barcelona amb el nom dels patriotes assassinats. L'article també revela que l'Ajuntament de Barcelona ha vetllat perquè el nom de l'assassí dels Badia, Justo Bueno, continuï al fossar de la Pedrera, al costat dels immolats per la llibertat de Catalunya.

Els oblits de la memòria històrica

Si en un tema hi hagut allò que se'n diu 'voluntat política', en els darrers anys ha estat el de l'anomenada Memòria Històrica, sobretot per part de les esquerres espanyola i catalana. És una qüestió complicada perquè segurament mai es farà memòria de tot i pel camí sempre llangueixen afers i persones injustament oblidades. Però quan parlem de l'assassí confés de dos personatges molt coneguts de la política catalana de la República, pot donar la sensació que si no mala intenció, com a mínim el que hi ha és desídia. No es pot pas dir que passés desapercebut l'assassinat dels germans Badia, com se'n va fer ressò profusament la premsa de l'època i com alguns contemporanis encara entre nosaltres recorden un funeral massiu que va inundar el centre de la capital del país.

No és missió d'aquest article jutjar Justo Bueno, l'assassí de Miquel Badia. Molts diran que, finalment, va ser afusellat per un règim totalitari oblidant, però, que els mètodes de la víctima no diferien en res dels dels seus botxins. Però si hi ha una realitat indiscutible és que a dia d'avui és homenatjat com a víctima fins a l'extrem d'esculpir el seu nom en una de les columnes que hi ha a l’entrada del fossar de la Pedrera, al cementiri de Montjuïc, en record –sorprenentment– als immolats per la llibertat de Catalunya.

En el cas que ens ocupa, doncs, es dóna la paradoxa que un assassí confés d’un dels patriotes més importants de la Catalunya republicana dels anys 30 del segle XX, com va ser Miquel Badia, figuri homenatjat entre els immolats d’un país al qual volia mantenir sotmès a Espanya. I és que Justo Bueno, per evitar ser condemnat, al·legà que va matar Badia per separatista.

El Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya és una institució pública que té per finalitat la recuperació, commemoració i foment de la memòria democràtica durant el període entre 1931 i 1980. Així mateix, en el seu article 54, l’Estatut determina que la Generalitat i els altres poders públics han de vetllar pel coneixement i el manteniment de la memòria històrica de Catalunya, com a patrimoni col·lectiu que testimoniï la resistència i la lluita pels drets i les llibertats democràtiques.

Com pot ser, doncs que un cas esclarit d’un assassinat a plena llum del dia que va colpejar la societat catalana de l’època, no només no ha rebut l’atenció que es pressuposa per part del Govern de Catalunya sinó que amb el seu silenci dóna cobertura a un pistoler que no es va caracteritzar per res de tot això?

El monòlit on figura Justo Bueno com a immolat per Catalunya va ser objecte d'una acció per esborrar-ne el nom per part dels actuals militants d'Estat Català –el partit de Miquel Badia– el 8 de maig de 2010. Aquesta mateixa acció ja s'havia fet l'any 2008. En ambdues ocasions, però, l'Ajuntament de Barcelona controlat per l'esquerra que ha fet de la Memòria Històrica un leitmotiv electoral sempre ha tornat a restablir el nom de Justo Bueno. Un ajuntament que, d’altra banda, ha estat incapaç en més de trenta anys des de l’inici de la Transició i amb presència al consistori de representants hereus del partit de Miquel Badia, de recuperar mínimament la seva memòria.

Durant la Guerra Civil l'actual plaça Francesc Macià –Calvo Sotelo durant el franquisme– va anomenar-se plaça dels Germans Badia a proposta de l'alcalde de Barcelona, Carles Pi i Sunyer. De fet, en temps de la República, la plaça Francesc Macià estava situada a l’actual plaça Reial.  El 7 de març de 1939, després de la victòria feixista, la Comissió Municipal Permanent va decidir 'retrotraer el nombre de todas las vias y plazas de nuestra ciudad al que tenían antes del 14 de abril de 1931' i que 'la plaza (la dels Germans Badia) que forma el cruce de la avenida Diagonal y la calle de Urgel se denomine plaza de Calvo Sotelo'.

Com ja deuen saber si han donat un cop d'ull al directe!cat, avui 28 d'abril de 2011, s'ha fet públic un manifest per commemorar el 75è. aniversari de la mort dels germans Badia i aconseguir així que la memòria oblidada passi a ser recordada. Un grup de gent d'aquest país demanem que a Barcelona i Torregrossa algun carrer, plaça o monument recordi la seva figura. No seria gens gratuït, dit sigui de passada, que la conselleria d'Interior establís que les medalles al mèrit policial portessin el nom de Miquel Badia. Però tornant a l'àmbit urbà, ara que finalment la societat civil ha aconseguit reinstal·lar les Quatre Columnes de Puig i Cadafalch a les escales de Montjuïc seria de calaix que la plaça d'Espanya de Barcelona, on l'assassí dels Badia va agafar el metro després de l'atemptat, deixés d'anomenar-se com a tal i passés a dir-se plaça dels Germans Badia. Estic convençut que des d'aquest punt els hauria complagut molt observar les columnes que recorden la senyera per la qual varen deixar la vida.

David de Montserrat


Publicat anteriorment:

• Per què matar Miquel Badia? - L'assassinat dels germans Badia (I)
• Plomes vs. pistoles i estranys companys de viatge - L'assassinat dels germans Badia (II)