
Vidal-Quadras qualifica Mas de 'sigiloso payaso' per participar en la 'grotesca mascarada' del 10A
Com Duran va fer amb Ortega, l'eurodiputat popular se salta qualsevol norma de respecte institucional i ataca barroerament la màxima figura política del país
La consulta sobre la independència de Catalunya celebrada a Barcelona el 10 d'abril continua portant cua i generant notables mostres de menyspreu per part de polítics de primer nivell envers les principals figures institucionals que hi van participar. Si el vot de la vicepresidenta Joana Ortega va motivar que el líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, se saltés les normes més elementals del respecte institucional i arribés a revelar el sentit del vot d'Ortega 'perquè m'ha donat la gana', ara és l'eurodiputat del PP Alejo Vidal-Quadras el que també ha traspassat la barrera del fair-play polític. Deu dies després del 10A, ha decidit atacar barroerament la màxima figura institucional de Catalunya, la del president de la Generalitat, Artur Mas, a qui qualifica sense embuts de 'sigiloso payaso'.
En un apunt al seu blog titulat Farsa aldeana, el dirigent popular assegura que la consulta no va ser res més que una 'farsa aldeana', una 'grotesca mascarada' i una 'ignominiosa patochada', amb 'urnas de atrezzo, figurantes patéticos y políticos cobardicas'.Vidal-Quadras, que s'autoqualifica com a 'català brut gran reserva', assegura que la consulta va portar Catalunya 'al más penoso de los ridículos', 'y a todo un presidente de la Generalitat convertido en un sigiloso payaso', rebla.
'De pura cepa'
L'eurodiputat es veu amb cor de fer aquestes afirmacions després de justificar que ell és un català de soca-rel, 'como mi padre, como mi abuelo, como mi bisabuelo y así sucesivamente un siglo tras otro'. Assegura que ostenta totes les característiques psicològiques 'que se atribuyen a los oriundos del Principado: laborioso, ordenado en mis gastos, sentimental, apegado a la familia, perseverante, sensato, irónico y aborrezco la ostentación y los excesos', i reconeix que s'emociona amb El Cant de la Senyera, que li salten les llàgrimes amb La Santa Espina i que adora l'escudella i la carn d'olla.
Repassant la seva trajectòria política, explica que 'en un momento dado de mi trayectoria fui llamado a combatir por una Cataluña, plural, verdadera, abierta, integrada en España y en Europa. Creí en esa llamada y respondí afirmativamente y sin reservas dedicando a esta tarea difícil y exaltante ocho años con una entrega total y entusiasta'.