Política Última actualització Dissabte, 6 de juny de 2009 15:42 h

Mesures contra la crisi, infraestructures i oficialitat del català, les prioritats dels candidats

Els nous eurodiputats s'hauran de pronunciar sobre un servei sanitari sense fronteres i les noves normatives d'asil als immigrants

La crisi econòmica ha estat la gran protagonista de la campanya electoral europea i encapçala també el llistat de prioritats que els candidats catalans s'emporten al Parlament Europeu. També ho han estat la defensa de drets socials i la inversió europea en infraestructures, que contribueixin al desenvolupament econòmic català. Un altre dels temes que ha estat present a les intervencions de tots els candidats en un moment o altre dels quinze dies de campanya ha estat el debat al voltant del reconeixement oficial del català al Parlament Europeu.

La cap de llista del PSC i número quatre a la llista del PSOE al Parlament Europeu, Maria Madia, ha destacat com a prioritari 'acabar amb la diferència de salari entre homes i dones per fer la mateixa feina', un compromís que, segons ha explicat, els socialistes catalans desenvoluparan a través d'una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per tal que aquesta desigualtat 's'acabi d'una vegada per totes'. En segon lloc, la candidata del PSC ha apostat per augmentar les beques i fons per educació, formació i innovació, a nivell universitari i també de formació professional. 'Això ens permetrà sortir de la crisi amb millors garanties i que la gent tingui més facilitat per trobar feina', ha remarcat. La tercera de les prioritats de la candidatura encapçalada per Badia passa per què els nous sectors productius 'tinguin en compte la lluita contra el medi ambient', i en conseqüència, suposin 'una millor utilització de les energies i un estalvi energètic'.

El número quatre a la llista del PP a les eleccions del 7 de juny i actual vicepresident del Parlament europeu, Aleix Vidal-Quadras, ha prioritzat una reforma de l'impost del valor afegit (IVA) per tal que aquest es pagui quan l'empresa o l'autònom 'cobra' la factura i no quan aquesta 's'emet'. El candidat popular al Parlament Europeu ha considerat 'clau' aquesta mesura, que ajudaria les petites i mitjanes empreses i els autònoms, que donat el context de crisi 'paguen però a lo millor no cobren', i aquesta modificació els comportaria 'un benefici enorme', ha dit. La segona de les prioritats plantejades per la candidatura de Vidal-Quadras és la interconnexió elèctrica entre l'estat espanyol i França, que els socialistes, segons ha denunciat, 'ha deixat morta' i que els populars volen tornar a 'impulsar'. En tercer lloc, el número quatre a la llista del PP ha reivindicat la necessitat de mantenir els ajuts directes en matèria agrària. Així, si la UE tira endavant la reforma de la política agrària, que aquesta no sigui en detriment dels ajust directes.

En el cas de la candidatura de CiU a les eleccions europees, el seu cap de llista, Ramon Tremosa, ha assumit com a principal repte aconseguir el 'reconeixement oficial' de la llengua catalana, 'amb prudència i discreció, però treballant en aquest sentit des del primer dia', ha dit. En segon lloc, Tremosa s'ha compromès a seguir 'dia a dia' des de la Comissió de Transports i Turisme el desenvolupament del tren de mercaderies europeu, que ha de connectar Hamburg amb Algecires, i que CiU es marca com a prioritat aconseguir que passi per Catalunya i el País Valencià. En tercer lloc, Tremosa també ha marcat com a prioritat aconseguir el desplegament total del canal Segarra-Garrigues i, evitar per tant, que les dues directives mediambientals que actualment limiten la infraestructura no impedeixin el desenvolupament 'del gran potencial agroalimentari de les terres de Lleida'.

Des d'Esquerra Republicana, el cap de llista amb vista a les eleccions del 7 de juny, Oriol Junqueras, situa com a prioritària una 'homogeneïtzació dels dèficits fiscals que suporten els territoris que integren la UE'. El candidat republicà ha recordat que la regió més rica d'Alemanya contribueix amb el 4,5% del PIB, mentre que els països catalans aporten de mitjana un 11%. 'Aquesta desproporció és tan gran', ha dit, 'que Europa ha de vetllar pels drets dels seus ciutadans amenaçats per estats que abusen d'aquest tipus d'espolis fiscals'. Junqueras també ha reivindicat que sigui la Unió Europeu que 'vetlli i tuteli' el dret a decidir de cada nació, i en tercer lloc ha apostat per engegar una iniciativa ciutadana europea que vetlli per l'oficialitat del català a les institucions europees.

El candidat d'ICV-EUiA i número dos a la llista d'IU, Raül Romeva, ha situat com a prioritat amb vista a la pròxima legislatura al Parlament Europeu aconseguir l'ampliació del permís de maternitat i també del permís parental, iniciativa 'bloquejada' fins ara de manera 'reiterada' amb 'arguments anacrònics', segons ha dit. En segon lloc, la candidatura d'ICV-EUiA es planteja com a prioritat derogar la directiva del retorn, coneguda també com al directiva de la vergonya, 'nefasta' pels drets de les persones que ja estan 'a casa nostra' i també per a aquelles que continuen arribant 'malgrat que algú segueix intentant posar portes al mar', ha denunciat el candidat ecosocialista. La tercera aposta de Romeva un cop passat el 7 de juny és aconseguir una 'aproximació a escala europea del salari mínim europeu', per tal de garantir 'que no hi haurà discriminacions ni dumping social ni laboral a escala europea', i també del salari màxim dels alts directius.

Vigilar de prop els bancs i Tractat post-Kyoto

A Brussel·les, Julia De Clerck-Sasshce, investigadora analista del Centre d'Estudis Polítics Europeus, considera que els principals reptes del nou Parlament Europeu seran fer front a la crisi econòmica i establir un marc de mesures de protecció del medi ambient després del Tractat de Kyoto. Els eurodiputats s'hauran de pronunciar, a més, sobre un servei sanitari sense fronteres i les noves normatives d'asil als immigrants.

De Clerck, especialista en política exterior, reforma institucional i ampliació de la Unió, preveu molta activitat a l'Eurocambra. 'Depenent de si es ratifica el Tractat de Lisboa, la institució haurà d'adaptar-se als canvis previstos, ja que s'espera que tingui més poder i més càrrecs', explica. 'En relació als temes institucionals, el Parlament Europeu també estarà molt ocupat al principi amb tots els nomenaments de la Comissió', afirma l'investigadora. I és que per a la pròxima legislatura, l'Eurocambra no només haurà de tirar endavant les noves propostes legislatives i les que encara estan pendents d'aprovació, sinó que haurà de seguir l'estricte calendari d'assignació dels nous càrrecs per als diversos òrgans comunitaris, com ara la Comissió Europea, el Banc Central Europeu o el Defensor del poble. Així doncs, en l'àmbit financer, la pròxima legislatura serà clau per marcar unes pautes de supervisió i solvència dels bancs i per ponderar els salaris dels executius de les empreses que cotitzen en borsa.

Sobre medi ambient, el Parlament haurà de revisar el sistema d'emissions de CO2 un cop s'assoleixi el nou acord mundial sobre post-Kyoto, que es preveu per abans que finalitzi l'any i on l'Eurocambra serà un membre actiu. Aquesta revisió té prevista una rebaixa dels gasos contaminants i una ampliació de l'àmbit d'aplicació. Així mateix, els eurodiputats reprendran la legislació que exigeix que tots els edificis construïts a partir del 2018 produeixin la mateixa quantitat d'energia que consumeixen.

Pacients sense fronteres

'Es produirà un debat interessant entorn a l'accés dels ciutadans a la Sanitat', pronostica també la investigadora. El Parlament Europeu haurà de discutir de nou sobre una proposta de la legislatura anterior que dóna dret als pacients a rebre assistència mèdica en un estat membre diferent del seu. A més, Estrasburg haurà d'aprovar una nova directiva sobre mobilitat dels professionals sanitaris.

Un altre repte que destaca per als propers cinc anys són les noves normes d'asil per als immigrants. L'objectiu d'aquesta proposta és garantir el respecte mínim dels drets humans per als nouvinguts. Per això, els eurodiputats proposen, d'una banda, redistribuir la població immigrada des dels estats que més sol·licituds d'asil reben cap a d'altres països. D'altra banda, estudien l'aprovació d'un estatut dels treballadors estacionals, per establir una cobertura legal mínima per als treballadors extracomunitaris que viuen temporalment als estats membres.