Cultura Última actualització Dimecres, 10 de juny de 2009 05:00 h

Joan Solà, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

Denuncia la subordinació del poble català en recollir el guardó

El lingüista Joan Solà, guanyador del 41è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, ha denunciat la subordinació del poble català en recollir aquest prestigiós guardó, que atorga Òmnium Cultural a persones que han contribuït de forma notable i continuada, a través de la seva obra literària, a la vida cultural dels Països Catalans. En un acte al Palau de la Música, l'actual vicepresident de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), s'ha mostrat confiat en el teixit social i la tradició catalana per refer l'autoestima col·lectiva i aspirar a l'ideal de 'màxima sobirania' política, econòmica i cultural.

Amb la presència de les màximes autoritats del país, des del president de la Generalitat, José Montilla, fins al del Parlament, Ernest Benach i passant pel vicepresident, Josep-Lluís Carod-Rovira o els consellers Joan Manuel Tresserras i Montserrat Tura, a més del cap de l'oposició, Artur Mas, el reconegut lingüista ha recollit aquest dimarts al vespre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de mans del president d'Òmnium, Jordi Porta.

Acotxat pel món cultural català, entre els que hi havia guanyadors del premi, com ara Joan Francesc Mira, Feliu Formosa o Montserrat Abelló, aquest observador i amant de la llengua s'ha declarat 'fill d'aquesta terra' i 'hereu de la cultura catalana', en un auditori que s'ha posat dempeus dues vegades per ovacionar un 'gran mestre', en paraules de Laura Borràs, que ha lloat, en nom del jurat, la seva trajectòria, plena de 'rigor' i 'tenacitat'.

Com és habitual en el seu discurs, Joan Solà no ha defugit la reivindicació. És més, aprofitant la 'tribuna solemne' des de la que parlava, el lingüista ha fet un vot perquè la comunitat catalana 'aspiri d'una vegada' al 'grau de dignitat imprescindible' perquè Catalunya tingui un tracte d'igual a igual amb l'Estat i amb les llengües del seu entorn i de l'altar banda, segons les seves paraules.

Per ser un 'poble normal', Joan Solà creu que cal aspirar a una situació global comparable a la dels estats reconeguts, amb una llengua referencial ben fixada potent i autònoma i amb una literatura, història, poder civil i espai geogràfic visibles i diferenciats. Conscient dels 'moments de desorientació col·lectiva', el premiat ha denunciat la manca d'una 'força política necessària' per arribar a l'ideal de 'màxima sobirania política, econòmica i cultural'.

Instituït per Òmnium Cultural l'any 1969, el Premi d'honor de les Lletres Catalanes està dotat amb 30.000 euros i un trofeu d'estructura de ferro basat en les quatre barres de la bandera catalana, que en antigues edicions van recollir Joan Oliver (Pere Quart), Salvador Espriu, Joan Fuster, Joan Coromines, Pere Calders o Miquel Martí i Pol.

En aquesta 41ena edició, la festa de lliurament ha recordat el naixement ara fa 90 anys de Joan Brossa, poeta de la paraula i la imatge que va situar la cultura catalana en el mapa de les avantguardes, a través d'un espectacle de circ, que ha conjugat malabars i versos, amb referències als 150 anys dels Jocs Florals, als 50 anys de la Nova Cançó i a autors cabdals com ara Joan Alcover, Carles Riba o Josep Carner.