Any 2009, última Patum de Berga amb foc?
Una de les festes més nostrades de la nostra terra tem que hagi de canviar per la directiva europea
Ja la tenim aquí! Un altre any la Patum de Berga arrenca amb potència i amb força. Tot i això, aquest any és un any diferent. A partir del 2010 la festa popular dels passacarrers, correfocs i gegants podria haver de modificar algunes de les seves activitats més nostrades per la directiva europea sobre el foc. Tot i això, el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, ha garantit aquest dimecres a Berga la integritat de la festa de la Patum. Malgrat tot, milers de berguedans han participat aquest dijous al primer acte de lluïment de les festes de Corpus de Berga. La plaça de Sant Pere ha tornat a quedar petita per veure els salts de les diverses comparses en una expressió més reposada i tranquil·la de la festa.
Una mica d’històriaLa Patum era, a finals del segle XIV, una festa de caràcter religiós i popular, documentada des de l'any 1525. Llavors s'anomenava Bulla. Probablement fou el resultat de la sacralització de festes ancestrals.
Tots els anys, per a les festes de Corpus Christi, a Berga se celebra La Patum. El dimecres anterior al dijous de Corpus, al migdia, el tabal i els gegants recorren totes els carrers de la ciutat anunciant el començament de les festes, que es porten a terme des del dijous de Corpus fins al diumenge següent.
La majoria d'actes consisteix en uns drames mímics que representen les lluites dels cristians contra els musulmans, de l'arcàngel Sant Miquel que, ajudat per àngels, lluita contra Llucifer i els seus diables, les burles contra Abul-Afer o Bullafer[, cabdill àrab que va envair aquest país. En canvi l'acte de l'àguila expressa la satisfacció de Berga per haver acabat amb el domini feudal i passar a dependre directament i exclusivament del rei.
Les institucions catalanes lluitaran
El conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, ha aprofitat l'atorgament del títol de reconeixement a la Patum com a Festa Patrimonial d'Interès Nacional, per garantir la integritat de la festa. Tresserras ha dit que 's'ha d'estar a l'aguait per no tenir sorpreses negatives' però ha destacat que 'cap dels elements de la transposició de la directiva posarà en risc res de la Patum'. Tresserras ha dit que, d'aquesta manera, el Govern expressa la 'decisió ferma' i la seva 'voluntat' a propòsit de la festa. El conseller ha explicat que no només estaran al costat de l'Ajuntament, dels patumaires i de les entitats que treballen amb foc sinó que 'en la mesura que sigui necessari ens hi posarem al davant', ha afegit.
El conseller també ha remarcat que la Patum té una 'projecció global' i que se n'ha fet material documental 'interessant' que fa que es destaqui com un 'fenomen singular, ple de personalitat i amb una llarga tradició'.
Acumulació de premis
La Patum fou escollida entre 65 candidatures més que s’havien presentat al Programa d'Obres Mestres del Patrimoni Oral i Immaterial del 2005. La festa berguedana va ser elegida per un jurat internacional format per 16 personalitats.
Per Unescocat la proclamació de la Patum és un pas més en el reconeixement del patrimoni català arreu del món, així com la presència de Catalunya en la UNESCO.
Aquest distintiu també reforça l’esperit de l’UNESCO a Catalunya, ja que és la primera vegada que s’ha obtingut la distinció de patrimoni oral i immaterial a Catalunya. Precisament, aquest ha estat el tercer any que la UNESCO otorga aquesta distinció de Patrimoni Oral i Immaterial, i la Patum és una de les primeres celebracions en el món a
obtenir-la. Als Països Catalans en trobem un altre: el Misteri d’Elx.
A més, la Patum és considerada Festa Tradicional d'Interès Nacional des del 1983 i aquest dimecres també va rebre la distinció de Festa Patrimonial d'Interès Nacional.
La millor festa pels berguedans
Per als patumaires, la festa és única i incomparable. Cap Patumaire accepta comparar el passacarrers amb un correfoc, ni tampoc un salt de gegants amb qualsevol trobada gegantera. Per als berguedans la Patum és un sentiment cultural propi, viuen la festa com una expressió cultural que han rebut "de pares a fills", també un forà pot aprendre a ser patumaire, de fet només cal viure-la, la resta s'esdevé sola com per art de màgia, per això, és evident el sentiment de propietat que tots els patumaires tenen respecte la festa.
Els sons de la festa
El Paisatge sonor de la Patum és un projecte inèdit que té per objectius documentar i difondre el patrimoni sonor d'aquesta festa. El Paisatge es realitzarà durant aquesta Patum i serà accessible a través d'Internet.
S'ha obert un bloc on tothom fins el 8 de juny va pder proposar sons per enregistrar. El projecte ha estat presentat per La Maixerina, la cooperativa berguedana impulsora del projecte, i l'Ajuntament de Berga.
La Patum de Berga no té encara cap recerca específica en l’àmbit del so, més enllà dels estudis musicals.
El resultat final del projecte es presentarà en format web en un espai específic dins del portal escoltar.cat. Inclourà tots els sons acompanyats d’una fotografia i un text explicatiu.
La Patum en directe!
Tots aquells que no puguin desplaçar-se fins a Berga o que no hagin vist mai la Patum, podran fer-ho a través d’internet.
onsortir.tv, la televisió de festes de la Internet catalana, retransmetrà per segon any la Patum en directe. Des de dimecres 10 de juny a les 12 del migdia fins a la matinada de dilluns quan finalitzi el darrer tirabol es podran seguir tots els actes de la festa de manera lliure i gratuïta.
Al llarg dels dies següents es podrà accedir a la galeria de vídeos per visualitzar sota demanda qualsevol salt de la Patum. Aquests vídeos restaran permanentment en arxiu al canal Patum 2009 d'onsortir.tv.
Ahir ja hi va haver festa grossa!
Milers de berguedans han participat aquest dijous a La Patum de Berga de lluïment de les festes de Corpus de Berga. L'alcalde de Berga, Juli Gendrau, ha explicat que s'espera una Patum molt participada ja que 'durant tot l'any s'ha parlat de la festa' arran de la normativa europea del foc 'i això s'ha d'aprofitar', ha afegit.
A la Patum de lluïment d'aquest dijous s'ha comptat amb la presència del bisbe de Solsona, Jaume Trasserra i de l'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, que han seguit l'evolució de la festa des del balcó de l'Ajuntament.
Primeres incidències poc remarcables
Pel que fa a les incidències enregistrades fins al moment, els Mossos d'Esquadra han fet 623 proves d'alcoholèmia de les quals només dotze han donat positiu. D'altra banda la unitat mòbil de la Creu Roja, instal•lada a la plaça Viladomat, va fer dimecres 38 assistències. L'Hospital Comarcal de Sant Bernabé va assistir un total de 39 persones per traumatismes, cremades, i intoxicacions etíliques, entre d'altres.