La Fundació espanyolista Círculo Balear porta el govern de les Illes als tribunals per 'discriminació cap als castellanoparlants'
L'entitat considera que en 'la majoria' de dependències oficials autonòmiques, insulars i locals la informació està 'exclusivament en català'
La Fundació Círculo Balear ha presentat una demanda contenciosa-administrativa contra el govern balear i altres institucions de les Illes, en considerar que no respecten els drets lingüístics dels ciutadans i per tant es discrimina aquells que parlen castellà. Fa quatre mesos l'entitat va enviar una queixa administrativa contra el govern i ajuntaments de les Illes explicant-los que el bilingüisme està 'obligat per llei'. La queixa ha rebut resposta de l'executiu, en la que diu Círculo Balear, es nega la discriminació i s'intenta 'justificar l'eliminació del castellà com a llengua cooficial en l'administració'. Diuen que només el Consell de Formentera compleix la llei.
L'entitat de tendència espanyolista considera que el govern i algunes administracions municipals i locals de les Illes incompleixen l'Estatut d'Autonomia, que contempla que 'els ciutadans de les Illes Balears tenen dret a dirigir-se a l'administració de la Comunitat en qualsevol de les dues llengües oficials i rebre resposta en la mateixa llengua utilitzada'.Segons informen en un comunicat, la fundació va sol·licitar la intervenció del defensor del poble davant aquest 'flagrant incompliment de la llei'. Segons la fundació, el defensor del poble dóna la raó en allò referent a l'accés electrònic dels ciutadans als serveis públics. L'escrit del defensor del poble recorda a les administracions públiques que han 'd''adequar el contingut de les pàgines web, de les aplicasions i serveis a les prescripcions normatives' per tal de garantir els 'drets lingüístics dels ciutadans' i 'respectar el règim de cooficialitat'.
La resposta rebuda per part del govern balear, i signada per la directora general de política lingüística del govern balear, Margalida Tous, és, per la fundació, 'una de les majors mostres d'analfabetisme jurídic mai vist', ja que 'nega l'incompliment de la llei'. Segons la fundació, el govern socialista de les Balears actua al marge de la llei. La demanda davant els tribunals s'ha dut a terme per tal que s'acabi amb 'la discriminació cap als castellanoparlants'. La consideren una 'actuació sense precedents a nivell nacional' ja que, diuen, és la primera demanda interposada contra l'administració per no respectar els drets dels parlants de la 'llengua oficial de l'Estat'. Una situació, que diuen, 'lamentablement' també succeeix a Catalunya o Galícia.
Segons l'entitat, que ha realitzat un estudi, en la 'majoria' de les dependències oficials autonòmiques, insulars i locals 'la retolació, la senyalització, la informació, els impresos per tràmits, etc' estan 'exclusivament' en català. Diuen que l'exemple més significatiu és el cas de l'Hospital Son Espases, el de referència a les Balears, on tota la retolació i informació destinada als pacients està 'exclusivament en català'. L'estudi que ha elaborat la fundació diu que el 83,9 % dels ajuntaments de les Illes incompleixen la legalitat vigent en els serveis que ofereixen mitjançant les pàgines web. Diuen que 'únicament' 10 dels 62 ajuntaments balears ofereixen continguts bilingües. La resta, 'exclusivament en català'.
En referència als consells insulars, l'estudi posa de manifest que el de Mallorca, Eivissa i Formentera compleixen amb el bilingüisme, però al de Menorca 'només existeix la versió en català'. El govern balear, per part seva, i segons la fundació, utilitza 'exclusivament el català en la majoria de continguts'.
El comunicat exposa com a conclusió que l'administració local, insular i autonòmica 'no compleix la legalitat vigent', 'no respecta el bilingüisme' entre les dues llengües oficials, 'discriminant els ciutadans que utilitzen el castellà'. 'L'obsessió catalanista' per voler 'eliminar el castellà' és 'il·legal i crea dificultats', acaba.