Política Última actualització Dimecres, 4 de maig de 2011 12:43 h

Badia, Tremosa, Junqueras i Romeva reconeixen que no han aconseguit avançar en l'ús del català a la UE

Els eurodiputats catalans passen comptes un any després d'haver signat un full del ruta per fomentar el català

Ara fa un any, els eurodiputats catalans Maria Badia (PSC), Ramon Tremosa (CiU), Oriol Junqueras (ERC) i Raül Romeva (ICV) van fer front comú pel català i van signar un full de ruta promogut per l'associació Horitzó Europa que buscava potenciar l'ús del català a les institucions europees mentre no és llengua oficial. Un full de ruta a què els eurodiputats del PP no van volar adherir-se. Aquest dimecres, els eurodiputats han fet balanç dels avenços i han reconegut que la situació del català a la UE segueix encallada. La principal causa, la negativa de Madrid. 'Si un estat vol, es poden fer excepcions al règim lingüístic de la UE', ha defensat Tremosa, carregant contra la passivitat del govern espanyol.

En la roda de premsa a la seu a Brussel·les de l'Eurocambra, Badia ha reconegut que l'estratègia que s'ha dut a terme fins ara no ha funcionat i ha proposta canviar d'estratègia, augmentant la pressió des del nou govern català, tot i que no s'ha mostrat optimista amb la idea que l'ús del català a les institucions europees millori. 'No és un bon moment per pensar que podrem assolir cotes més bones per l'ús del català perquè aquest Parlament no tendeix a construir més Unió Europea sinó que a fomentar l'intergovernamentalisme', ha alertat l'eurodiputada socialista.

En la mateixa línia, Tremosa ha recordat que 'la Unió Europea és un club d'estats i qui no té un estat no hi compta', i ha carregat contra l'Estat per no defensar els interessos del català. 'Finlàndia va entrar a la UE amb dues llengües sota el braç, el finès i el suec, tot i que només un 5% de la població finesa parla suec', ha explicat.

L'eurodiputat convergent també ha recordat que va intentar utilitzar el semestre de presidència espanyola de la Unió, el primer del 2010, per desencallar la situació del català al ple del Parlament Europeu i va proposar que es pogués utilitzar excepcionalment al plenari de cloenda de la presidència. La iniciativa, però, tampoc va tirar endavant. Per això, i com a resposta a la 'baixíssima qualitat democràtica que té l'estat espanyol l'any 2011', Tremosa no utilitza el castellà sinó l'anglès o l'italià tant al plenari com a les comissions de l'Eurocambra. 'Això que és una pràctica molt habitual entre els eurodiputats del nord d'Europa provoca irritació als eurodiputats espanyols', ha reconegut Tremosa.

'Anar a Madrid a marcar gols'
Romeva ha reiterat que la millora de la situació del català a la UE no és 'un problema econòmic ni tècnic sinó una qüestió de voluntat política'. Així, l'eurodiputat d'ICV ha recordat que, si el català es volgués utilitzar al Parlament Europeu, no caldrien nous intèrprets perquè ja n'hi ha de catalans que ho podrien fer i, en tot cas, el Parlament català ja s'ha compromès a cobrir aquestes despeses. 'Per què, però, el català ha de complir uns criteris de costos que no se li exigeixen a altres llengües? No em consta que l'argument dels costos hagi condicionat les peticions d'oficialitat de la llengua anglesa', s'ha queixat Junqueras.

'Per què no ho resol l'estat espanyol?', ha afegit l'eurodiputat d'ERC. 'Perquè el cost polític de resoldre-ho li és més car que el cost polític de no resoldre-ho. Per tant, només tenim un mecanisme: incrementar el cost polític de la no resolució', ha explicat. En aquesta línia, Tremosa ha convidat els 47 diputats catalans al Congrés dels Diputats a 'anar a Madrid a marcar gols', és a dir, incrementar el cost de la 'discriminació flagrant' que implica no poder usar la llengua pròpia en una institució europea. L'eurodiputat convergent ha proposat condicionar votacions com la dels pressupostos generals a que s'avanci en la millora de l'estatus del català a la UE, 'que el govern espanyol està ignorant'.

En aquest sentit, el representant de l'associació Horitzó Europa, Ignasi Centelles, que ha promogut la iniciativa del full de ruta per augmentar la presència del català a les institucions de la UE, ha recordat que 'els ciutadans de Catalunya no poden fer tràmits normals en altres estats, com fer les oposicions a les institucions europees en la seva llengua perquè el català no és oficial'. 'Si una empresa registrada a Catalunya amb estatuts en català vol optar a una subvenció europea no ho pot fer perquè ha de presentar els estatuts en una llengua oficial de la Unió. Hi ha discriminacions que cal resoldre', ha afegit.

Una porta oberta
A banda de les propostes d'augmentar la pressió des del govern català i fer pressió a Madrid condicionant les votacions dels diputats catalans al Congrés, també s'ha apuntat com a camí per desencallar la situació del català, l'entrada a Croàcia a la Unió Europea. Amb l'entrada d'aquest nou soci comunitari 'el règim lingüístic de la UE es torna a renegociar i podria ser un moment per replantejar el tema del català', ha recordat Centelles.

---

Notícies relacionades