Els tribunals valencians critiquen la 'temerositat' de Font de Mora per incompliment de sentències sobre la llengua
Nou aval a la unitat de la llengua
El Tribunal Superior de Justícia valencià ha dictat una sentència que ratifica la validesa de la titulació de Filologia Catalana per a eximir de les proves de coneixement del valencià en les oposicions docents. La sentència avala la unitat de la llengua i considera que allò que l'Estatut valencià anomena 'llengua valenciana' és reconegut en l'àmbit acadèmic com a 'llengua catalana'. La resolució critica la 'manifesta temeritat' de la Conselleria d'Educació per incomplir la quinzena de sentències ja emeses. Tot plegat, l'endemà de saber que el Senat espanyol diferencia català i valencià contractant intèrprets diferents.
Segons ha informat Levante-emv.com, la sala estima el recurs interposat per la Federació d'Ensenyament de CCOO PV (FE CCOO PV) contra les Ordres de 24 d'abril de 2007 de la Conselleria d'Educació per les quals convocaven oposicions al cos de mestres i als Cossos de Professors de Secundària, Professors Tècnics de Formació Professional, Escola Oficial d'Idiomes i de Música i Arts Escèniques per a que es ratifiqués que les titulacions de català han de ser tingudes en compte com a acreditacions que eximeixen de l'examen de valencià eliminatori i previ al procés selectiu o oposicions.La resolució reitera els arguments esgrimits en sentències anteriors, incloses les del Tribunal Constitucional, que determinen que 's'ha de concloure que no existeix raó jurídica que permeti sostenir que la titulació en Filologia Catalana no constitueixi titulació suficient' que les de valencià ja que 'avala sobradament el coneixement de la llengua d'aquesta Comunitat, anomenada oficialment 'valenciana' en el seu Estatut d'Autonomia, i en l'àmbit acadèmic 'catalana'.
La Generalitat haurà de cobrir els costos del procés
Per això, la Sala decideix imposar les costes del procés a l'Administració - una quantitat superior als 2.000 euros, segons CCOO - donada la seva 'manifesta temeritat al reiterar, incomprensiblement l'omissió qüestionada sense respecte a les decisions judicials fermes, anteriors i conegudes, i faltar reiteradament, a la seva obligació de respectar i complir les sentències fermes'.