
Marta Cid: 'Si la LEC fos la llei d'Esquerra l'educació seria gratuïta'
L'exconsellera d'Educació retreu a Ernest Maragall unes formes d'actuar que han trencat el consens de la comunitat educativa
L'exconsellera d'Educació, Marta Cid, assegura que ella hagués entrat 'molt més a fons' a resoldre 'la gratuïtat del sistema educatiu', una qüestió en la qual la nova Llei d'Educació de Catalunya (LEC) 'no acaba de sortir-se'n'. Per a Cid, si l'equip que ella encapçalava fa tres anys hagués continuat al Departament d'Educació s'hagués evitat més d'una vaga escolar. Retreu al conseller Maragall unes formes d'actuar que han trencat el consens de la comunitat educativa creat gràcies al Pacte Nacional per a l'Educació (PNE). Són declaracions de l'exconsellera en una entrevista concedida a l'ACN, la primera des que va deixar el seu càrrec.
Aquesta és la LEC que vostè volia?Aquesta no és la llei d'ERC, si ho fos hagués entrat molt més a fons en els temes de gratuïtat. Jo hagués eliminat els peatges que encara paguen les famílies d'aquest país.
Els sindicats diuen que és una llei de dretes?
No és una llei de dretes, fixa la inversió pública en educació, que preveu que arribi al 6% del PIB en els pròxim vuit anys, i garanteix la igualtat d'oportunitats en l'accés a l'educació. Treballa per evitar la cohesió i els guetos.
També diuen que va contra l'escola pública?
No. Deixa clar que l'eix vertebrador del sistema educatiu és l'escola pública i que la seva titularitat recau únicament en l'administració.
Traeix el PNE?
Jo crec que no. Marca les necessitats d'escolarització, blinda la immersió lingüística, dóna al Departament les competències curriculars i acaba amb la possibilitat que des de Madrid dictin un decret que faci córrer a tothom. M'hagués agradat, com ja he dit, que s'hagués aprofundit més en l'àmbit de la gratuïtat i en l'eliminació de peatges econòmics per les famílies d'aquest país, en això la LEC no acaba de ser sortir-se'n. Però és una llei que fa avenços en reivindicacions històriques que sectors progressistes havien fet durant molt de temps.
És la millor de les lleis possibles?
L'objectiu fonamental és que ha de donar estabilitat al sistema educatiu. No pot ser que aquest país no pugui seure i planificar amb tranquil·litat què cal fer en matèria d'educació. Cal una llei que aglutini una àmplia majoria parlamentària. Molts beuen el got mig buit, però també es pot beure mig ple. És cabdal per al país que la llei duri molts anys, que hi hagi pau educativa.
Com valora la tasca feta per Maragall?
Cal valorar-lo quan acabi el seu mandat, no seria just que l'avalués ara. Entenc com ningú la complexitat del que mou el conseller.
Parlen sovint?
Parlem quan ens trobem.
No s'han trucat?
Fa molt de temps. Vàrem tenir una trobada a l'inici.
Ho està fent bé?
La posada en escena de les bases de la LEC no va ser encertada. Veníem d'un procés molt consensuat i va ser un xoc, una involució. Potser tenia la seva explicació però jo no vaig poder evitar sentir-me dolguda, després de l'esforç de molt de temps vaig pensar 'tornen a aparèixer els mateixos fantasmes, els mateixos estigmes que teníem fa dos anys'.
Què va fallar?
En el món educatiu les sorpreses no són mai bones i, per tant, quan poses en escena alguna novetat ha d'estar consensuada amb els agents afectats. En educació és convenient escoltar molt i estar disposat a fer autocrítica i plantejar-te fer canvis en les definicions abans de fer-ho públic.
Com es negocia amb la comunitat educativa?
Per negociar amb els agents d'aquesta comunitat cal fer-ho a porta tancada, cuinar-ho amb ells. Fins a l'extrem que quan es faci públic ja estiguin clares en quines qüestions s'estarà d'acord i en quines no. Se senten molt implicats, però això ha de ser un actiu i no un problema. Les formes, les maneres i les actuacions, sobretot en educació, són fonamentals. Per això era tan important el clima de consens del PNE, que la posada en escena de les bases van trencar.
Tant ha canviat amb respecte a les bases?
La llei que s'aprovarà no té res a veure amb les bases.
Tenen motius els sindicats per aturar l'escola quatre vegades?
Si les coses s'haguessin portat d'una altra manera, i les hagués portat el mateix equip que va fer possible el PNE, aquest país s'hagués estalviat unes quantes d'aquestes quatre aturades. És cert que els sindicats no poden marcar el ritme de la redacció de la llei però és impossible fer les coses bé en l'àmbit educatiu sense els professionals, i els sindicats els representen.
Entén la decisió d'Iniciativa de votar alguns aspectes de la LEC en contra?
Sincerament, no. Forma part del Govern i és un tema cabdal pel país, no entenc com poden quedar-se fora. La LOE era una aiguabarreja increïble i no van tenir cap inconvenient en votar-la.
Per què creu que ho fan?
Potser per tacticisme, potser creuen que aquesta decisió els marca un perfil que en terrenys de la seva responsabilitat se'ls ha difuminat.
Per tant no és cert que aquesta llei segrega en funció del sexe dels alumnes?
Iniciativa aixeca un fantasma, posa una etiqueta a la LEC i surt al carrer dient que 'aquesta llei segrega'. La llei no segrega.
Notícies relacionades
- El PPC evita valorar el dictamen del Consell Consultiu 15.06.2009.
- Un de cada quatre alumnes catalans no ha superat la prova de 6è de primària 11.06.2009.
- Els mestres aturen les classes per tercer cop aquest curs 10.06.2009.
- Primers efectes interns al PP per l'anunci dels nens emmanillats: l'històric Josep Curto deixa el partit 14.05.2009.
- Simó demana al Govern que emprengui accions legals contra el PP pel seu anunci sobre la LEC 11.05.2009.
- La Plataforma en Defensa de l'Ensenyament Públic assegura que la vaga ha estat un 'èxit rotund' 28.04.2009.
- USTEC: 'Ernest Maragall diu que està obert al diàleg, però no ens ha convocat a parlar amb ell' 19.03.2009.
- Esquerra esmenarà la LEC perquè es destini un 6% del PIB a l'educació 04.03.2009.