Es mor l'escriptor mallorquí Baltasar Porcel
La capella ardent de l'escriptor Baltasar Porcel s'instal·larà aquest divendres des de deu del matí a set de la tarda al Palau Moja
L'escriptor mallorquí Baltasar Porcel ha mort aquest dimecres a l'Hospital Clínic de Barcelona, als 72 d'anys, a causa d'un tumor cerebral pel que va ser operat fa tres anys i se li havia reproduït en els últims mesos. Porcel és un dels escriptors catalans més importants de finals del segle XX i ha estat reconegut amb prestigiosos guardons durant la seva llarga trajectòria, com ara el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2007) o el més recent, el Premi Sant Joan del 2008, concedit a la seva última obra 'Cada castell i totes les ombres'. A banda de la seva faceta literària, l'escriptor d'Andratx també era habitual en els mitjans de comunicació i en els últims anys tenia una columna fixa al diari 'La Vanguardia'. Les seves restes mortals s'instal·laran a una capella ardent instal·lada al Palau Moja de Barcelona abans de ser enterrat a la seva vila natal.
La capella ardent de l'escriptor Baltasar Porcel s'instal·larà aquest divendres des de deu del matí a set de la tarda al Palau Moja, al carrer Portaferrissa de Barcelona. L'endemà, dissabte 4 de juny, l'escriptor mallorquí serà enterrat a Andratx, la seva localitat natal. Nombroses escriptors i personalitats culturals i polítiques han expressat el seu condol per la desaparició de Baltasar Porcel.Nascut a Andratx (Mallorca) el 1937, Baltasar Porcel comptava amb una extensa i variada obra, ja que va conrear gèneres com l'assaig de teatre, el periodisme, la crítica teatral, però sobretot la novel·la i la narrativa breu. Algunes de les seves obres s'han traduït a l'alemany, l'anglès, el francès, el vietnamita o el txec i va estar guardonat amb els principals premis de la llengua catalana, com és el Josep Pla, el Premi Prudenci Bertrana, el Sant Jordi, el Ramon Llull o el Joan Crexells, entre d'altres.
Entre les novel·les que va escriure figuren títols com Sonegre (1961), Els argonautes (1968), Les pomes d'or (1980) o El cor del Senglar (2000).