Política Última actualització Dijous, 2 de juliol de 2009 12:36 h

L'exministre Jordi Sevilla confessa que el govern espanyol va intentar que l'Estatut fracassés al Parlament

Sosté que les posicions de Maragall entorpien les converses i va ser vital que entrés Montilla

L'exministre d'Administracions Públiques espanyol, Jordi Sevilla, detalla els enfrontaments entre el PSOE i el PSC durant l'elaboració de l'Estatut en el llibre Vertebrando España on explica la seva experiència com a ministre durant aquesta etapa. Sevilla sosté que les posicions del llavors president Pasqual Maragall entorpien les converses i va ser vital la incorporació de José Montilla al Govern. A més, confessa que el govern espanyol va intentar que l'Estatut fracassés al Parlament per la suposada deriva sobiranista d'una part del PSC i que les pressions dins el PSOE per sufocar-la van ser 'més grans fins i tot del que va transcendir'.

Segons publica avui El País, el libre que Sevilla ha editat a la Fundació Ortega y Gasset al costat de José María Vidal i Cristina Elías, explica com 'La demanda, més o menys sorda, a les files del PSOE, a favor de que el govern espanyol contribuís a moderar el que s'entenia com una deriva sobiranista per part del PSC i, amb ell, de la majoria aclaparadora del Parlament a Catalunya era més gran fins i tot de la que va transcendir a l'opinió pública'.

El més destacat de les confessions de Sevilla és la constatació que l'estratègia del socialistes espanyols era, com confessa ell mateix, frustrar la reforma al Parlament de Catalunya 'sense que això signifiqués la ruptura del tripartit' per evitar 'una forta confrontació institucional amb la resta d'Espanya'. L'exministre explica que no va ser possible frenar l'aprovació de l'Estatut al Parlament perquè tant ERC com la direcció del PSC s'hi van negar.

Sevilla, que durant el tràmit negociador ja va encarregar un informe jurídic que posava en qüestió que el nou Estatut s'ajustés a la Constitució espanyola, també exposa que fins i tot va contactar amb Josep Piqué, aleshores líder del PP català, per incorporar-lo a l'acord, però que Rajoy i la caverna mediàtica van frustrar les ànsies pactistes de Piqué. Altres informacions interessants sobre el procés que surten a la llum pública amb aquest llibre és que l'exministre constata que 'hi havia massa gent intervenint en el procés en una espècie de diplomàcia en xarxa' i 'no estava clar de qui eren els interlocutors autoritzats, amb poder de decisió, d'una i altra part'.

Quant al paper de l'expresident Pasqual Maragall, assegura que les seves tesis catalanistes 'no eren seguides per tot el PSC' i que al mateix temps hi havia un sector del socialisme català que creia que 'hi havia un grup de centralistes recalcitrants al govern espanyol i al PSOE que anaven per lliure contra l'Estatut' però confiaven que finalment l''autoritat federalista' de Zapatero s'imposaria.


Montilla, charnego

L'actitud conciliadora que Sevilla mostra ara envers Montilla contrasta vivament amb l'opinió que en tenia el 2006, quan no va dubtar en qualificar-lo despectivament de charnego i li va negar cap possibilitat d'encapçalar el PSC a les eleccions al Parlament perquè 'encara és massa d'hora per a un charnego'. Sevilla es va sincerar així al llavors secretari general de CCOO, José María Fidalgo, però una càmara de televisió ho va captar. Les declaracions van generar tanta polèmica que van obligar-lo a retractar-se.