Política Última actualització Divendres, 3 de juliol de 2009 05:00 h

El PSOE impulsa una llei a l'Aragó que no considera oficial el català ni l'aragonès

Cal recordar que el president aragonès, Marcelino Iglesias, parla perfectament el català ja que és nascut a la Franja

El PSOE d'Aragó ha presentat a registre una proposició de llei sobre l'ús, protecció i promoció de les llengües pròpies d'aquesta comunitat, on es reconeix l'existència del català i l'aragonès però no les considera llengües oficials. Els socialistes l'han presentat en solitari, després de no haver arribat a un acord amb el PAR, el seu soci de govern, i conviden a la resta de grups a estudiar-lo.

El text també inclou la creació d'un Consell Superior de Llengües d'Aragó, que s'ocuparia de portar a terme la política lingüística i a través dels quinze membres.'No pretenen imposar res, però no estem legislant de cara a una comunitat veïna, sinó per a aragonesos d'Aragó', ha dit el seu portaveu.

Segons recull Aragón Press, el portaveu socialista, Jesús Miguel Franco, ha explicat que l'objectiu del text és 'reconèixer una realitat' a Aragó 'sense imposar res a ningú' i ha subratllat que només el castellà serà l'idioma oficial. Tot i això, ha matisat que 'no es negaria la necessitat de protegir el català i l'aragonès a aquells territoris de la comunitat on també es parlen'.

Aquestes dues llengües, el català i l'aragonès, han permès que 'nens i nenes comencin a estructurar el seu pensament a través de la seva llengua materna'. I ha afegit que 'no pretenen imposar res a cap ciutadà, però no estem legislant de cara a una comunitat veïna, sinó per a aragonesos d'Aragó'.

A banda de la no oficialitat d'ambdues llengües, la proposició de llei es basa en dos principis més, el de territorialitat i la voluntarietat. El PSOE defensa que la declaració de lleis pròpies es facin exclusivament per als municipis on el seu ús sigui històricament predominant i que siguin els ciutadans els que elegeixin quina llengua utlitzar en els àmbits públics, l'ensenyament i l'Administració. 'La tramitació serà en castellà però evidentment es podrà dirigir a les administracions públiques en la llengua que consideri, independentment de si és català o aragonès, i evidentment se li podrà contestar en aquesta llengua', ha dit Franco.

La proposta de llei també inclou la creació del Consell Superior de les Llengües d'Aragó, que s'ocuparia de desenvolupar la política lingüística. Estaria format per quinze membres –de les Corts, la DGA i la Universitat de Saragossa- i haurà de vetllar per tal que, 'respectant totes les modalitats d'ús anem cap a un comú denominador que cadascuna d'aquestes llengües. En el cas del català, segons Franco, 'això és més fàcil', mentre que en el cas de l'aragonès, 'tots sabem de la seva fragilitat i la seva situació de perill'.

Els socialistes no han arribat a un acord amb el seu soci de govern, el Partido Aragonés (PAR). Franco ha reconegut que els principals 'esculls' han estat les 'denominacions' de les llengües però confia que, un cop 'dissipada' la polèmcia de la co-oficialitat del català i l'aragonès s'arribi a un acord. 'No cedirem, però negociarem en tot'.