
Catalunya, País Valencià i Illes trien avui el color de 15.846 places de regidor
El PP guanyarà les eleccions als parlaments balear i valencià · A les Illes, el dubte rau en si assolirà la majoria absoluta o no · Francisco Camps la revalidarà, segons totes les enquestes
Els ciutadans de Catalunya, País Valencià i Illes acudeixen avui a les urnes per a escollir el color polític de 15.846 places de regidor, a més a més que valencians i balears també escolliran els representants als respectius parlaments. La jornada, doncs, es presenta amb una gran quantitat d'incògnites, entre les quals sobresurten la possibilitat que CiU derroti el PSC a les eleccions als ajuntaments de Barcelona i Girona, la possibilitat que el PP foragiti el PSPV de l'alcaldia d'Elx i el dubte de si les forces de progrés balear aconseguiran que el PP no obtingui la majoria absoluta al Parlament.
A les eleccions de fa quatre anys, el socialisme va ser la principal força en nombre de regidors al conjunt de Catalunya, País Valencià i Illes. El PSC, el PSPV i el PSIB van sumar un total de 4.857 representants municipals, davant dels 3.446 que va aconseguir el PP. A ben poca distància s'hi va trobar CiU, que tot i només presentar-se a Catalunya, va aconseguir fins a 3.387 regidors.En quarta posició en implantació als tres principals territoris dels Països Catalans s'hi va trobar ERC, amb 1.588 regidors, seguit a molta distància de les forces verdes i eurocomunistes d'ICV, EUPV i EUIB, amb 596 regidors. El Bloc Nacionalista Valencià, amb 277 regidors; Unió Mallorquina (UM), amb 96, i el PSM, amb 54, van acabar de completar aquest rànquing nacional. A continuació, una miríada de partits més van completar el rànquing.
Els principals 'punts calents'
La principal incògnita de les eleccions d'avui rau en la possibilitat que Xavier Trias, alcaldable de CiU, aconsegueixi batre el socialista Jordi Hereu en la cursa per a l'alcaldia de Barcelona, que el PSC controla des de principi de la democràcia. La majoria d'enquestes apunten que Trias podria guanyar, però que els pactes post-electorals seran els que acabaran determinant qui ostenta la vara d'alcalde.
Una situació similar es podria donar també a Girona, on Carles Puigdemont també podria esdevenir el primer candidat convergent que guanyés unes eleccions municipals a la ciutat del Ter i de l'Onyar, on sempre hi ha guanyat PSC.
Un tercer feu emblemàtic del socialisme, en aquest cas valencià, és l'Ajuntament d'Elx, l'únic consistori d'importància que el PSPV controla actualment i que el PP podria assaltar. La clau, en aquest cas, se situa en mans de Compromís per Elx: si supera la barrera del 5%, podrà continuar havent-hi govern progressista. Si no la supera, molt possiblement el PP sumarà el regidor que li donarà la majoria absoluta.
A les eleccions a les Corts Valencianes, totes les enquestes preveuen que Francisco Camps tornarà a guanyar per majoria absoluta i, com passa a Elx, la incògnita també rau en saber si la Coalició Compromís superarà la barrera del 5% per continuar tenint veu parlamentària.
A les Illes, la descomposició d'Unió Mallorquina (UM) i l'empenta del PP poden propiciar que els populars tornin a ostentar la majoria absoluta tant a l'Ajuntament de Palma com al Parlament balear.
Finalment, i a banda d'aquests casos concrets, Catalunya també viurà a l'expectativa de saber si la xenòfoba Plataforma per Catalunya (PxC) de Josep Anglada aconsegueix penetrar en gaire més ajuntaments dels que ja va aconseguir ara fa quatre anys.