La Llei de Centres de Culte no obligarà els ajuntaments a reservar sòl per nous temples
S'ha aprovat amb els suports del tripartit, CiU i part de Ciutadans
0
CarregantEl Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dimecres la Llei de centres de culte o de reunió amb fins religiosos, amb els vots a favor del tripartit, CiU i dos dels tres diputats de Ciutadans. La federació CiU s'hi ha sumat després d'eliminar el caràcter retroactiu de la norma, de manera que els centres religiosos ja existents no hauran de demanar llicència d'obertura, com hauran de fer els temples de nova creació, sinó que hauràn de comunicar en cinc anys que compleixen uns requisits mínims de seguretat. Finalment la llei no obligarà els Ajuntaments a reservar sòl per centres de culte tal com es volia inicialment, sinó que condiciona aquesta previsió al criteri de cada municipi.
Un dels objectes de regulació de la normativa se centra en la previsió de sòl per a l'ús religiós, però enlloc d'establir-ho com a obligatori, ho condiciona a les necessitats i la disponibilitat dels municipis. En aquest sentit, la llei preveu que els plans d'ordenació urbanística municipals estableixin sòl amb la qualificació de sistema d'equipament comunitari en què s'admetin usos de caràcter religiós.
El parlamentari d'ERC Miquel Àngel Estradé, que ha intervingut en l'inici com a representant relator del projecte de llei, ha manifestat que la normativa aposta per la diversitat, garanties i cohesió. En aquest sentit, ha destacat que a Catalunya hi ha una pluralitat religiosa i d'expressions religioses, mentre altres es declaren agnòstics. 'La llei contempla els drets i els deures d'aquestes pluralitats', ha assegurat.
Ha destacat que la llei diu ben clar que l'activitat religiosa, un cop aprovada la normativa, es farà amb garanties de seguretat i salubritat. Així mateix, ha destacat que els temples han de tenir unes condicions determinades i estar sotmesos a una regulació específica. 'Al món local hi ha un altre missatge i és que han de preveure en el seu planejament un sòl idoni per tal que s'hi pugui construir equipaments on s'admeti l'ús religiós', ha explicat.
El projecte vol donar resposta a la cada dia més plural realitat religiosa de Catalunya, vol garantir l'aplicació real i efectiva del dret de les esglésies, les comunitats i les confessions religioses a establir centres de culte. El text també preveu la regulació de les condicions tècniques i materials mínimes de seguretat, salubritat, accessibilitat, protecció acústica, aforament i evacuació dels llocs de culte. Un cop en vigor, el Govern disposarà d'un any per aprovar un reglament d'aplicació.
En declaracions als periodistes als passadissos del Parlament, el vicepresident del Govern, Josep Lluís Carod-Rovira, ha destacat que una vegada més Catalunya 'obre camí' en haver estat el primer Govern europeu que aprova una llei que 'obre els ulls davant noves realitats' i garanteix la seguretat, higiene i 'dignitat pròpia' dels espais de culte. Carod ha celebrat que CiU s'hagi sumat a la llei, que compta amb 'consens social' com demostrava la presència de representants de diferents confessions religioses a l'hemicicle del Parlament.
'Laïcitat' per 'Laïcisme'
La substitució del 'laïcisme' –que per CiU té un component 'ideològic'- per una definició de 'laïcitat' en el preàmbul de la llei, entre d'altres, ha facilitat també el vot de CiU, que ha passat de l'esmena a la totalitat a l'inici del tràmit al vot favorable. Però ha estat determinant per sumar CiU que s'hagi substituït la retroactivitat en la necessitat de petició de llicència d'obertura de centres religiosos ja existents –se n'excloïa, però, edificis i temples protegits expressament- per la comunicació en un termini de cinc anys de l'adequació d'aquests centres únicament a les condicions mínimes de seguretat, en un sentit genèric, sense concretar quines, com feia el text anteriorment.
Per CiU, però, això hauria d'haver estat extrapolable també a tots els centres de nova obertura, cosa que s'ha aconseguit parcialment, segons la diputada Glòria Renom, en funció de criteris com l'aforament dels locals. Per Renom, la norma inicial era excessivament intervencionista, i ha reivindicat el paper de CiU per contrarestar-ho i eliminar-ne els 'elements nocius' per 'neutralitzar' la llei. Ha sol·licitat al Govern poder col·laborar en el desplegament de la normativa.
Aprovada la Llei de mediació
Abans d'aquesta s'ha aprovat amb la unanimitat del Parlament el Projecte de llei de mediació en l'àmbit del dret privat. La llei, que s'inscriu en un corrent europeu d'actualització de les lleis de mediació i que derogarà la del 2001, de mediació familiar. La nova normativa amplia l'àmbit d'actuació dels mediadors i defineix la mediació com un mètode de gestió de conflictes que pretén evitar l'obertura de processos judicials de caràcter contenciós, posar fi als ja iniciats o reduir-ne l'abast.
La mediació, de caràcter voluntari i confidencial, abastaria la mediació civil i els conflictes familiars. La mediació familiar seria aplicable en cas de divorcis, separacions, custòdies, acolliments de persones grans, i altres conflictes en l'àmbit del dret de la persona i la família susceptibles de ser plantejats judicialment. La mediació civil comprendria qualsevol conflicte en matèria de dret privat sorgit de la convivència ciutadana i social, susceptible de ser jutjat, relacionat principalment amb associacions i fundacions, propietats horitzontals i urbanitzacions, o amb diferències greus en l'àmbit de la convivència derivades, per exemple, de la coexistència de diferents cultures.
El text defineix qui pot ser mediador i com es desenvoluparà el procés de mediació, i converteix el Centre de Mediació Familiar de Catalunya en Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya, com a centre especialitzat i principal impulsor d'aquest procediment de resolució de conflictes. La consellera Montserrat Tura ha intervingut davant el ple per defensar la mediació i la llei que la regula com un 'instrument capdavanter'.
Notícies relacionades
- El Parlament tanca el 2008 amb 36 lleis aprovades aquesta legislatura i 44 en tràmit 31.12.2008.
- El Govern impulsa una quarantena de lleis en dos anys per desplegar el nou Estatut 09.08.2008.
- De bordell a mesquita 29.05.2008.
- Andorra i el Vaticà signen un conveni per reconèixer jurídicament la figura del bisbe com a cap d'estat 18.03.2008.
- Carod nega que la llei sobre els centres de culte vulneri l'autonomia local i que calgui un permís per dir missa 06.02.2008.
- La llei de centres de culte obligarà els municipis a preveure sòl per a usos religiosos en els seus plans urbanístics 21.11.2007.
Imprimir
Enviar
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat