El Prat, sisè aeroport europeu en creixement de quota de mercat de vols de llarg radi
El 2004 només tenia una ruta intercontinental i ara, vint-i-tres
0
Carregant
L'aeroport del Prat és la sisena plataforma aeroportuària europea que ha registrat des del 2004 un creixement més important de la quota de mercat en vols de llarg radi del conjunt dels principals aeroports europeus, segons l'estudi La dinàmica de vols intercontinentals directes des d'aeroports europeus elaborat pel catedràtic de Política Econòmica de la Universitat de Barcelona (UB), Germà Bel i Xavier Fageda, membre del Grup de Recerca en Polítiques Públiques i Regulació Econòmica de la UB. La 'bona notícia' és que l'aeroport de Barcelona ha millorat 'significativament' la seva oferta de vols intercontinentals, passant d'una ruta el 2004 (Nova York) a 23 aquest estiu, segons explica Bel.
L'estudi forma part de l'anuari de la mobilitat 2008 elaborat pel RACC i amb la col·laboració d'Abertis. Germà Bel explica a l'ACN que fa uns anys hi havia la convicció que només els grans aeroports, que concentraven les operacions de les companyies de bandera (en el cas de l'estat espanyol Iberia a Barajas), eren les plataformes on en el futur es registrarien els creixements de les ofertes de vols de llarga distància.
La 'bona notícia' és que l'aeroport de Barcelona ha millorat 'significativament' la seva oferta de vols intercontinentals, tot que el punt de partida per comparar era molt baix, segons valora Bel. De fet, el 2004, l'aeroport del Prat tenia únicament un vol intercontinental a l'estiu que era la ruta a Nova York, quan aquest estiu, segons dades facilitades per Aena, el nombre de vols intercontinentals és de 23 (entre ells Vancouver, Montreal, Toronto, Atlanta, Filadelfia, Nova York (2), Singapur, Islamabad, Lahore, Buenos Aires, Mèxic i Santa Fe).
Per Germà Bel, la inauguració de la nova Terminal 1 no és tant important com la inauguració el 2003 de la tercera pista, cosa que va suposar incrementar la capacitat del nombre d'operacions d'enlairament i aterratge per hora, cosa fonamental per augmentar l'oferta intercontinental.
El treball s'ha fet, segons els autors, per donar resposta a la incògnita de saber si la tendència subjacent en el tràfic aeri va en direcció a concentrar l'oferta de llarg recorregut en els aeroports de més tràfic aeri o, pel contrari, la tendència que es consolida és cap a un repartiment més 'equilibrat' entre aeroports de diferent dimensió, cosa que serà beneficiós per al Prat.
Per fer l'estudi, els autors utilitzen dades de vols directes a una selecció de destins intercontinentals d'una mostra d'aeroports de grans ciutats europees durant el període 2004-2007.
Diversificació
La conclusió més contundent de l'estudi és que les dades permeten assegurar que la tendència que es configura és a una major diversificació dels aeroports que operaran en vols intercontinentals.
Germà Bel explica que durant el període del 2004-2007 i inicialment la prospecció de dades a l'exercici del 2008 mostra 'una tendència clara de disminució' de la concentració de l'oferta de llarg recorregut, cosa que beneficia a aeroports que fins ara eren secundaris en el tràfic intercontinental, com és el cas de Barcelona.
El catedràtic de la UB explica que entre les raons que expliquen aquest protagonisme més gran d'aquests aeroports fins ara secundaris en rutes de llarg radi cal citar l'ncrement de la demanda de vols intercontinentals com efecte de la globalització, la congestió de les principals plataformes aeroportuàries com a base d'operacions de les antigues companyies de bandera (en el cas de l'estat espanyol Iberia donant prioritat a l'aeroport de Barajas) més la liberalització de l'espai aeri, que dóna pas a altres companyies de fora del continent europeu.
Tot un conjunt de raons que facilita que les companyies aèries foranies (especialment dels Estats Units i del continent asiàtic) apostin com a base de connexió intercontinental de les seves rutes per altres aeroports no ocupats per les companyies de bandera europees. Aquest model que s'està consolidant és el millor que li podria haver passat a Barcelona, segons Bel.
El Prat, una 'excepció'
Bel afirma que les dades recollides durant el període del 2004 i el 2007, més les provisionals del 2008 indiquen que l'aeroport del Prat és 'una excepció' en el conjunt d'aeroports estudiats perquè justament es tracta d'un dels aeroports que registra un creixement més elevat del tràfic intercontinental en els últims anys. El sisè en el rànquing europeu, per rerDublin, Düsseldorf, Londres-Stansted, Munic i Brussel·les.
Mentre que els grans aeroports com Londres, Paris, Frankfurt i Amsterdam perden quota de mercat en el tràfic de vols intercontinentals, altres aeroports com Barcelona, Berlín i Hamburg en guanyen. En el cas de Barcelona, i per al període 2004-2007, la quota de mercat en aquest tipus d'operacions va augmentar a l'hivern el 0,51% i a l'estiu el 0,52%.
Per contra, l'aeroport de Londres-Heathrow va registrar una 'pèrdua significativa del 3,32% l'hivern i el 2,04% l'estiu, sempre en el període del 2004-2007. L'aeroport de Barajas incrementa per al mateix període la seva quota l'estiu el 0,12 i a l'hivern el 0,10.
Germà Bel reitera les seves critiques al model de gestió centralitzat que té implantat l'estat espanyol. Bel es sorprèn de què una nova terminal com la nova T-1 del Prat, tingui les seves principals portes d'operacions destinades a alimentar el tràfic de l'aeroport de Barajas. 'Això només té sentit en un model de gestió centralitzat com l'espanyol', afegeix el catedràtic.
La necessitat de què s'acceleri la descentralització de la gestió dels aeroports de l'estat espanyol és una prioritat per consolidar aquesta tendència de diversificació d'operacions de rutes intercontinentals que s'està assentant a l'activitat aeroportuària internacional, segons l'autor de l'estudi.
CDRA
Germà Bel destaca el fet de què aquest creixement de les operacions de llarg radi de l'aeroport del Prat s'ha fet sense tenir una gestió pròpia. No obstant això, el catedràtic té unes paraules d'elogi cap a la tasca que està fent el Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries (CDRA) per fer una gestió 'proactiva' de captar més vols intercontinentals, a l'igual que fan altres aeroports europeus que disposen d'una capacitat de gestió pròpia.
El CDRA es va constituir a principis del 2005 i està participat pel Govern, la Cambra de Comerç de Barcelona, l'Ajuntament de Barcelona i Aena.
Notícies relacionades
- Soriano creu que el Prat no serà un 'hub' intercontinental si s'hi estableixen aerolínies de baix cost 14.07.2009.
- Blanco assegura que la Generalitat tindrà un paper 'determinant' en la gestió de l'Aeroport del Prat 14.07.2009.
- L'Estat espanyol veta la connexió directa d'El Prat amb 23 països 08.06.2009.
- Inaugurada la nova terminal T-1 del Prat, amb un retard d'un any i mig 16.06.2009.
- Les rutes als Estats Units creixen un 40% i ja lideren les connexions intercontinentals al Prat 27.02.2009.
- La ruta aèria entre Barcelona i Nova York fa 60 anys 15.12.2008.
- Japan Airlines estudiarà crear un vol directe a Barcelona a partir del 2010 10.12.2008.
- Singapore Airlines alerta que si el Prat vol ser un 'hub' ha d'agilitzar les connexions amb la resta de l'Estat 18.07.2008.
- L'Aeroport de Barcelona estrena sis noves rutes intercontinentals aquest estiu 02.07.2008.
- El vicepresident d'American Airlines creu que el Prat ja és un 'hub' internacional 11.05.2008.
- L'Aeroport de Barcelona disposa de quatre vols diaris a Nova York a partir d'aquest diumenge 04.05.2008.
Imprimir
Enviar
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat