Cultura Última actualització Dilluns, 25 de juny de 2007 12:00 h

Perpinyà reflexiona sobre la supervivència de les llengües anomenades "regionals"

Creuen que en un futur cada vegada hi haurà menys societats monolingües a causa de la mundialització

Lingüistes, responsables associatius i institucionals de la Catalunya del nord, de Catalunya, d'Occitània, de Còrsega, i del Friül han acordat desenvolupar junts un programa per la defensa i la promoció de les llengües dites "regionals" que permeti acollir i integrar millor totes les persones que s'instal·len en territoris que tenen una cultura i una llengua propies. "Expressions Mediterrànies" era el nom d'aquesta trobada organitzada al Palau dels Reis de Mallorca de Perpinyà pel Consell General dels Pirineus Orientals en col·laboració amb diverses entitats culturals nordcatalana per reflexionar sobre la doble problemàtica de les identitats i de la integració.

"Cada vegada més hi ha fluxos migratoris que modifiquen els territoris i la seva gent i tenim aquesta problemàtica de sobreviure a través d'unes llengües que ja no són majoritàries en el seu territori i que tenen d'encarar-se a la mundialització" explica el president de l'Associació Arrels, Pere Manzanarès, organitzador de la trobada.

Per aquest responsable associatiu aquesta nova realitat social que no és nova però que s'ha accelerat aquests últims anys amb el fenomen de la globalització obliga a trobar noves solucions. 'És una nova manera d'enfocar el nostre treball. Ens cal a la vegada treballar al si de la nostra comunitat històrica i el mateix temps obrir nos de cara als altres. Si no ens obrim estem conscients que ens morirem, ens morirem catalans però ens morirem' constata Manzanarès.

Una de les solucions passa per fer més atractives les llengües i cultures regionals i això necessita obligatòriament una implicació a tots els nivells. 'És una nova manera de contemplar l'acció cultural, però també l'acció ciutadana, però també l'acció política perquè aquesta obertura la tenen de dur a terma la gent individualment i també les entitats culturals però també les administracions institucionals i polítiques de cada col·lectivitat' afirma Manzanarès.

De tots els territoris representats a la trobada Catalunya és el que té més experiències amb iniciatives com el voluntariat per la llengua, les parelles lingüístiques, el programa 'Quedem' d'Omnium Cultural i altres programes iniciats pel CIEMEN, i per altres ONG, però segons Manzanarès és encara insuficient.

'Em sembla que és simbòlic, és un inici, potser Catalunya és més avançada i ensenya el camí, però no és suficient a Catalunya i és totalment insuficient arreu. Actualment, a la regió del Friül, hi ha una direcció de política lingüística que es preocupa de l'immigració i les identitats lingüístiques però amb pocs mitjans. Ens sembla que cal ser imaginatius, ens cal estudiar el que fan els nostres veïns, cal ser creatius i cal multiplicar aquestes iniciatives perquè és un repte pel futur. De fet em sembla que serà una de les grans temàtiques pels decennis a venir'.

Manzanarès creu que en el futur hi haurà cada vegada menys societats monolingües a causa de la mundialització. El tema és planetari i segons ha dit no cal lluitar en contra sinó assumir-lo i en aquest context creu que les llengües estatals no haurien de competir amb les llengües dites 'regionals'.

'És parla molt del 'local-global' cada vegada més ens caldrà tenir aquest concepte,' local- global', al cap. El castellà i el francès són llengües minoritàries a l'escala del món, el català també. Em sembla que si defallim a nivell del català, ens seguiran les llengües que actualment es consideren majoritàries. Doncs efectivament és un problema que compartim. Nosaltres tenim la dissort de tenir un treball doble, però és així'.

Per això els participants a la trobada han decidit transmetre les seves conclusions a Brussel·les perquè, segons Manzanarès 'cal globalitzar la nostra problemàtica al conjunt del Mediterrani, a l'estat francès, a l'estat espanyol, a Itàlia, a Grècia i a l'Àfrica del nord'.