Política Última actualització Dimarts, 21 de juliol de 2009 16:23 h

S'aprova el projecte de llei de la llengua de signes catalana

L'utilitzen unes 32.000 persones a Catalunya

El Consell de Govern ha aprovat aquest dimarts el Projecte de llei de la llengua de signes catalana, una norma que té com a objectiu garantir l'ús d'aquesta llengua. Es tracta de la primera llei que regularà els aspectes lingüístics d'una llengua de signes en un cos normatiu propi i diferenciat de la normativa sobre accessibilitat de les persones sordes. La nova llei, que desplega l'Estatut, regularà diversos aspectes de la llengua de signes, com l'aprenentatge, la docència i l'acreditació professional per a la seva interpretació.

Utilitzada per unes 32.000 persones

La llengua de signes catalana (LSC) és una llengua de signes utilitzada per unes 32.000 persones a Catalunya. Existeixen més de 25.000 usuaris oients d'aquesta llengua (familiars, professors, intèrprets, estudiants, etc...) i aproximadament més de 7.000 persones sordes usuàries.

Des de l'any 1994 té reconeixement oficial per part de la Generalitat de Catalunya, en haver-se aprovat una proposició no de llei per a promoure-la i difondre-la. La utilització de la LSC no es limita al pla de les comunicacions informals, ja que el seu ús ha anat introduint-se en àmbits on abans era ignorada o estava absenta, tals com l'educació, els mitjans de comunicació i les administracions públiques. Catalunya va ser la primera Comunitat Autònoma en aprovar (al 1994) una proposició no de llei sobre la promoció i difusió del coneixement de la LSC. Altres llengües de signes dels Països Catalans, com la valenciana o la balear no gaudeixen d'aquest estatus.

Com succeeix amb la majoria de llengües signades la llengua de signes catalana no guarda cap relació de parentiu amb les llengües parlades en el seu mateix territori. Les llengües de signes poden ser agrupades per relacions de parentiu amb d'altres llengües signades. En el cas de la llengua de signes catalana, s'estima un 50% d'intel·ligibilitat només amb la Llengua de Signes Espanyola i un percentatge similar amb la llengua de signes valenciana.

El perquè de la llei

La llei comporta l'equiparació de la llengua signes catalana a qualsevol altra llengua oficial, i regula el seu aprenentatge, la docència, l'acreditació professional per a la seva interpretació, a més d'establir que l'Institut d'Estudis Catalans serà la única institució amb 'autoritat científica' sobre aquesta llengua. També comporta la creació d'una titulació universitària específica a les facultats d'interpretació de les universitats catalanes.

En roda de premsa després de la reunió del Consell Executiu del Govern, Carod ha explicat que la nova normativa -pionera a nivell estatal i elaborada amb el concurs de les entitats de persones sordes més representatives de Catalunya-, significa el 'reconeixement oficial' de l'existència de la llengua de signes catalana -una reivindicació històrica dels col·lectius de sords catalans- en compliment de l'Estatut.

Segons Carod, la cobertura legal al que 'ara ja és una realitat', és a dir l'ensenyament de la llengua de signes catalana, no comportarà 'de cap manera' l'obligatorietat de l'aprenentatge d'aquesta llengua de signes, sinó que 'simplement' és un instrument més que el Govern posa a disposició de les persones sordes de Catalunya. Al sistema educatiu català hi ha 720 alumnes sords. La normativa l'ha promogut vicepresidència i la secretaria de Política Lingüística, amb la 'complicitat total i sintonia absoluta' del departament d'Educació.

Quan la llei s'hagi aprovat, es crearà el Consell Social Llengua Signes Catalana (CSLSC), que serà l'òrgan d'assessorament, consulta i participació social entorn a la política lingüística del Govern sobre la difusió d'aquesta llengua. Malgrat que d'entrada la llei no comporta cap cost econòmic –més enllà dels recursos que calgui aportar al CSLSC-, Carod ha dit que quan entri en vigor i en funció del nombre d'alumnes que s'hi vulguin 'lliurement' acollir, el Departament d'Educació haurà de fer les previsions pressupostàries. Tenint en compte, però, que la llei només oficialitza una realitat ja existent i que actualment ja hi ha personal docent impartint-la, el Govern no preveu inicialment que calguin recursos addicionals. Carod ha considerat que la normativa es podrà aplicar a partir del curs 2010-2011.

Pel Govern, la llei permetrà des del moment que s'apliqui la 'visualització i prestigi cap a una altra llengua que adquirirà rang d'oficialitat en el sistema educatiu' i la 'visualització i prestigi a nivell més general' que farà que la societat cat que no la coneixia 'la valori positivament'.