Política Última actualització Divendres, 24 de juliol de 2009 05:00 h

La policia troba indicis del desviament de 2 milions d'euros dels comptes del Palau de la Música

Els Mossos van escorcollar les oficines durant tot el dijous

Els Mossos d'Esquadra haurien trobat indicis del presumpte desviament de dos milions d'euros dels comptes de la Fundació Palau de la Música-Orfeó Català en l'escorcoll que s'ha fet al llarg de tot el dia, aquest dijous. La policia ha incautat diverses caixes de documents i de material informàtic. Segons un comunicat de la Fiscalia, en el minuciós escorcoll, els agents haurien trobat indicis que demostrarien les sospites. El cas l'hauria obert fa uns mesos l'Agència Tributària. L'organisme hauria comprovat els reintegraments en bitllets de 500 euros a favor de comptes aliens a l'Orfeó Català. En alguns casos, els reintegraments arribarien a 300.000 euros.

Segons ha explicat el 3cat24.cat Els Mossos d'Esquadra han escorcollat, durant prop de 10 hores, les oficines del Palau de la Música de Barcelona per investigar suposades irregularitats en la gestió econòmica de la Fundació Orfeó Català Palau de la Música. La Fiscalia va presentar una querella davant la sospita que es podrien haver desviat uns dos milions d'euros a comptes aliens a l'entitat. El desviament dels dos milions d'euros no estaria reflectit en la comptabilitat ni de l'Associació Orfeó Català - Palau de la Música ni de la Fundació Orfeo Català, les entitats investigades. Els diners haurien estat transferits a destinataris desconeguts. Tot i que es tracta d'organitzacions privades, la fiscalia va instar a l'inici d'una investigació perquè totes dues reben molts fons públics.

La Fiscalia s'ha querellat contra el president del Patronat, Fèlix Millet, qui va aconseguir que el govern d'Aznar donés, de forma inesperada, 3 milions d'euros a la institució coincidint amb la participació de Millet en la creació de l'Institut Catalunya Futur, la FAES catalana.

Una fundació privada, però amb moltes subvencions públiques

L'any investigat per la fiscalia, el 2003, va ser un any especialment fecund econòmicament parlant per a la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música. El llavors president del govern espanyol, José María Aznar, va decidir personalment d'augmentar-li de 10 a 13 milions la subvenció prevista perquè realitzés obres de millora en les instal·lacions. El diari El País informava que l'augment de la dotació pressupostària 'havia sorprès l'entorn cultural barceloní'.

El propi president de la fundació, Fèlix Millet, va reconèixer que els 13 milions d'euros que va aportar l'estat a la rehabilitació del Palau de la Música van ser una decisió personal d'Aznar: 'Em va dir: 'Escolta Fèlix, en què et puc ajudar? I a mi em va sortir instintivament: president, en 2.1000 milions de pessetes. Al cap de dues setmanes em van trucar des de la Moncloa'.

Millet havia ingressat al juny d'aquell mateix any a l'Institut Catalunya Futur, promogut pel llavors ministre de Ciència i Tecnologia espanyol i futurible candidat popular a la presidència de la Generalitat, Joesp Piqué, com a secció catalana de la FAES del PP, presidida pel propi José María Aznar. L'Institut tenia l'ànim de promoure el debat ideològic entorn al futur de Catlaunya des d'una visió 'àmplia, oberta, tolerant i liberal'.

Quan es va conèixer l'augment de la dotació pressupostària de 10 a 13 milions, a l'octubre, Piqué va criticar durament qui insinués que aquests tres milions d'euros extres eren un tracte de favor motivat per l'ingrés de Millet a l'Institut Catalunya Futur: 'Millet, com qualsevol altre ciutadà de Catalunya, té tot el dret de formar part dels patronats dels instituts que cregui convenient i ningú no té res a dir-hi'.

La fundació és especialista en aconseguir partides extres de diners durant el procés de negociació de les esmenes dels pressupostos generals de l'Estat espanyol. CiU va aconseguir que el 2005 se li adjudiquessin tres milions d'euros extres i en la tramitació dels pressupostos per al 2009 també va obtenir un milió extra de finançament per al Palau.

El ple de l'Ajuntament de Barcelona vota demà concedir a Millet la Medalla d'Or al Mèrit Cultural

Es dóna el cas que el ple de l'Ajuntament de Barcelona que se celebrarà avui té previst a l'ordre del dia (pdf) ratificar la decisió d'atorgar a Fèlix Millet la Medalla d'Or al Mèrit Cultural per la seva tasca al capdavant de l'Orfeó Català, institució 'centenària, pionera en la promoció de la cultura musical catalana' i per 'haver dotat l’Orfeó Català dels recursos necessaris per adaptar-se als canvis socials, econòmics i culturals que han transformat la societat civil catalana els darrers trenta anys, i liderar el somni llargament perseguit de convertir el Palau de la Música Catalana en un emblema artístic i cultural reconegut arreu del món.

Una direcció plural

Però la direcció de la fundació no només ha tingut bons tractes amb el PP. A la comissió delegada de la Fundación Orfeó Català-Palau de la Música, així com la junta del patronat, hi ha representants de les principals forces polítiques i econòmiques del país. Entre d'altres, s'hi compten insignes socialistes com l'exdiputada al congrés espanyol Anna Balletbò o l'exdirector general de l'INEM Ramon Salabert; l'exdirector general de la Funció Pública de la Generalitat i exinterventor general de l'Ajuntament de Barcelona Martin Pagonabarraga Garro; l'exdirector de Caixa de Girona, Arcadi Calzada; la presidenta de l'Associació Cultural del Castell de Peralada Carme Mateu i Quintana, filla del primer alcalde franquista de Barcelona, Miquel Mateu i Pla; Leopold Rodés, president de Mútua Asepeyo i de l'Institut de l'Empresa Familiar, format per cent de les empreses més importants de l'estat espanyol; l'expresident del Rotary Club de Pedralbes Xavier Ribó i Massó; Manuel Carreras i Fisas, president del Círculo Ecuestre de Barcelona, i la vicepresidenta de la Fundació Lluís Carulla, Mariona Carulla i Font, entre d'altres.

---

Notícies relacionades