Política Última actualització Dimarts, 31 de maig de 2011 05:00 h

El Govern aprova avui el primer pressupost decreixent de la història

Es preveu un ajustament no lineal de més de 2.700 MEUR, amb una reducció inferior al 10% en polítiques socials

El Govern aprovarà aquest dimarts el primer pressupost decreixent de la història, amb una reducció del 10%. Aquest va ser un dels primers anuncis que va fer el president de la Generalitat, Artur Mas, que va denunciar que la gestió del tripartit havia deixat les finances públiques en una situació molt delicada. En concret, es preveu un ajustament de més de 2.700 MEUR, tot i que la retallada no serà lineal. El conseller d'Economia ja va avançar a finals d'abril que la despesa en sanitat, educació i serveis socials suposaria el 70% del pressupost, amb una reducció inferior al 10%. En canvi, les aportacions per a departaments com Presidència, Economia i Territori disminuiran en més del 20%.

L'executiu aprovarà aquest any 2011 dos pressupostos, ja que els d'aquest any estaven prorrogats perquè el nou Govern va constituir-se tot just a finals d'any. El passat 29 d'abril, el conseller Mas-Colell va presentar les línies mestres dels pressupostos als grups parlamentaris. Va anunciar llavors que la despesa en sanitat, ensenyament i serveis socials suposarà el 70% dels comptes, tres punts més que el 2010. Aquests departaments patiran un ajust inferior al 10%, ja que la retallada no serà lineal.

En canvi, altres conselleries com Presidència, Economia i Territori i Sostenibilitat i l'àmbit de Seguretat experimentaran una reducció superior al 20%. En total, la reducció serà superior als 2.700 MEUR.

La situació de les finances de la Generalitat ha estat tema de debat gairebé central des de l'inici de la legislatura. Mas va anunciar de bon principi que els comptes, per primera vegada a la història, serien inferiors als del 2010, i va concretar el percentatge de reducció en el 10%. Així ho va transmetre al govern espanyol, reclamant alhora que l'Estat complís amb els seus compromisos amb Catalunya pel que fa al pagament del fons de competitivitat, xifrat en uns 1.400 MEUR.

No es complirà amb l'objectiu de dèficit
La primera resposta de Madrid va ser negativa: va rebutjar pagar el fons i va demanar a la Generalitat que doblés la retallada per poder complir amb l'objectiu de dèficit. El Govern, però, no s'ha mogut del 10% i nega poder complir amb l'objectiu en un sol any, insistint en l'obligació de l'Estat amb Catalunya amb el fons de competitivitat. És més, Mas-Colell ja va advertir que el dèficit per al 2011 se situarà per sobre del 2%, set dècimes més de l'objectiu d'1,3% marcat pel govern espanyol de cara a aquest any.

A Catalunya, l'oposició va començar fa mesos una creuada advertint de les retallades que el Govern de CiU tenia previst o ja estava aplicant. Esperonat pels seus alcaldes, el PSC va denunciar que l'executiu estava posant en perill les polítiques socials. L'expresident de la Generalitat José Montilla va considerar fins i tot que la destrucció de l'Estat del Benestar està en l'ADN de CiU.

L'executiu d'Artur Mas s'ha defensat durant aquest temps argumentant que si ha d'ajustar el pressupost és perquè el tripartit va deixar les finances de la Generalitat en una situació delicada i amb una gran necessitat d'endeutament. De fet, Mas-Colell va apuntar que només el pressupost dedicat a l'increment dels interessos ja era superior al de tot el Departament de Cultura.

El retret va dirigit especialment al PSC, perquè liderava l'anterior Govern i la Conselleria d'Economia, però també perquè els seus socis del PSOE reclamen a la Generalitat que retalli un 20% del pressupost, i a més no paga el fons de competitivitat. La federació va aprofitar aquesta última escletxa i va sotmetre a votació una moció al Congrés reclamant el cobrament del fons, però els 25 diputats del PSC no van desmarcar-se del PSOE tot i que sí que ho havien fet al Senat.

Passades les eleccions del 22 de maig, el Govern presenta ara els comptes convençut que les seves polítiques de contenció han estat avalades per la població catalana a través del resultat electoral. Aquest convenciment l'ha portat a demanar amb insistència a la resta de partits que no obstaculitzin l'aprovació dels comptes.

El PSC dóna per trencades les negociacions
I és que el PSC, que va permetre la investidura d'Artur Mas, ja va anunciar setmanes enrere que no hi ha res a negociar amb el Govern després que s'aprovés la reducció de l'impost de successions. CiU, però, confia que no sigui un 'no' definitiu. Moltes mirades estan focalitzades en el PPC, i més després que el 22-M el convertís en un possible soci de la federació en alguns ajuntaments i la Diputació de Barcelona.

Dit això, el PPC condicionarà el seu vot al fet que els pressupostos compleixin tres requisits: que siguin uns comptes per sortir de la crisi i ajudin els autònoms i emprenedors; que compleixin l'objectiu de dèficit, i que garanteixin la sanitat, educació i polítiques socials.

ERC no es mulla de moment, però també fixar les seves prioritats en la negociació: els republicans rebutgen la rebaixa de l'impost de successions i també que els qui més pateixen la crisi es vegin perjudicats per les retallades en camps com la sanitat o l'educació.

En definitiva, CiU necessita el vot a favor d'ERC o l'abstenció com a mínim de PSC o PPC. Les negociacions s'allargaran fins al ple del 20 de juliol, quan previsiblement s'aprovaran els comptes.

La litúrgia es manté
El Consell Executiu aprovarà en la seva reunió al Palau de la Generalitat el projecte de llei de pressupostos de la Generalitat i el projecte de llei de mesures fiscals i financeres per al 2011. Dues hores després, a les 12, el conseller Mas-Colell es desplaçarà al Parlament i lliurarà a la presidenta, Núria de Gispert, els comptes en un llapis de memòria

Durant l'acte d'entrega, al despatx d'audiències, està previst que hi intervinguin tant Mas-Colell com De Gispert. Immediatament després, la mesa i la junta de portaveus es reuniran per admetre a tràmit els dos projectes de llei.

Poc després, a les 12.30 hores, el conseller es reunirà amb els representants dels grups parlamentaris, i a les 13.15 hores té previst presentar els comptes públics en una conferència de premsa.

---

Notícies relacionades