Un grup saboteja esglésies de Barcelona amb motiu del centenari de la Setmana Tràgica
'Tot i que als temples hi ha més turistes que creients la jerarquia catòlica segueix imposant la seva hipòcrita moral'.
Un grup autoanomenat 'La Gallinaire' assegura que durant la matinada d'aquest diumenge ha sabotejat 20 esglésies de la capital catalana per commemorar el centenari de la Setmana Tràgica a Barcelona. En un comunicat expliquen que hi ha fet pintades, n'han segellat l'entrada i les han deixat 'perfumades'. L'objectiu ha estat impedir que s'hi pugui fer missa en una jornada en què es celebra el centenari 'd'allò que fou una Setmana Tràgica per a l'Església i l'Estat, però que per milers de persones significà moments de rebel·lió, comunitat, dignitat i aprenentatge'. El grup anticlerical diu que 'tot i que als temples hi ha més turistes que creients la jerarquia catòlica segueix imposant la seva hipòcrita moral'.
En el comunicat que 'La Gallinaire' ha enviat als mitjans de comunicació asseguren que han sabotejat les esglésies de Santa Maria Taulat i Sagrat Cor de Sarrià; la de la plaça de la Virreina, la de Sant Felip Neri i la de Josepets de Gràcia; la de Santa Agnès de Sant Gervasi; la de Santa Mònica i la del carrer Valldonzella del Raval; la del carrer Calàbria de l'Eixample; i la de la plaça Orfila, la del carrer Wad-Ras i la de les Monges de Sant Andreu, entre d'altres.El grup denuncia que l'església està 'gestionada com una multinacional', que 'manté intacte el seu enorme patrimoni i que rep cada any 150.000.000 euros de l'estat espanyol'. Assegura que 'tot i que als seus temples hi ha més turistes que creients, la jerarquia catòlica segueix imposant la seva hipòcrita moral' i que 'encara avui pretén controlar i sotmetre els nostres cossos mentre encobreixen els abusos sexuals del seu clergat'. 'No podran', conclou el comunicat.
En la Setmana Tràgica (1909), es va produir una revolta antimilitarista en contra de la lleva forçosa de reservistes davant l'enduriment de la guerra al Marroc i que va acabar amb la crema de convents i una duríssima repressió. La Setmana Tràgica no només va tenir un notable ressò entre la població catalana coetània –entre els escriptors, polítics i líders del moment- sinó que ha estat estudiada després.