La incorporació d’Islàndia a la UE farà oficial una llengua parlada per tan sols 300.000 persones
El total de parlants d’islandès suposa només el 3,15% de parlants de català
2
Carregant
La Comissió Europea ha iniciat els tràmits per a l'ingrés d'Islàndia a la Unió Europea. El Parlament islandès va votar aquesta decisió fa menys de quinze dies i aquests dies es duen a terme els tràmits per a l'inici del procés d'adhesió. Si, com és previsible, Islàndia entre a la Unió Europea, la política lingüística que segueixen els seus organismes que atorga l'oficialitat a les llengües dels Estats membres donarà lloc a una nova situació difícil d'explicar, ja que l'islandès es convertiria en llengua oficial de la Unió quan tan sols el parlen 300.000 persones, mentre que el català amb més de nou milions de parlants, no ha aconseguit aquesta condició.
La oficialitat del català a Europa va ser un dels temes més tractats durant la campanya electoral per a les eleccions europees a Catalunya. Tots els candidats, excepte el del Partit Popular, mostrar-se partidaris de la incorporació del català com a llengua oficial a la Unió Europea per considerar que aquesta seria una bona manera d'apropar Europa als ciutadans. 
El català supera en nombre de parlants fins a sis llengües oficials de la UE
De tota manera, això és força difícil d'assolir dins del sistema d'usos lingüístics que funciona a la Unió Europea ja que, essencialment, es consideren llengües oficials a la UE les llengües dels estats. Així, independentment del nombre de parlants que tingui una llengua, si és llengua oficial d'un dels estats membres rep aquesta consideració a les institucions europees. D'aquesta manera, podem trobar-nos amb situacions paradoxals que fan que llengües com l'islandès, en cas que Islàndia acabi incorporant-se a la Unió Europea sigui oficial amb només 300.000 parlants. De fet, ara ja passa amb el maltès, que el parlen sols 30.000 persones més que l'islandès.
Ara per ara, el català amb nou milions i mig de parlants supera en nombre de parlants onze de les 23 llengües oficials de la UE. És el cas del maltès, la menys parlada amb 330.000 parlants; l'estonià, amb un milió cent mil persones; del gaèlic irlandès, amb un milió sis-cents mil parlants; el letó i l'eslovè amb dos milions dues-centes mil persones; del lituà, amb quatre milions; el suec, el finès, el danès i l'eslovac, amb sis milions, i el búlgar amb nou milions de parlants. Aquesta situació va ser qualificada de 'problema de democràcia feble' a nivell lingüístic per la candidata del PSC a les eleccions europees, Maria Badia. L'eurodiputada socialista es va mostrar partidària que el nombre de parlants sigui el criteri que determini un nou model d'ús de les llengües a Europa. Badia aposta perquè el català tingui una 'representació més àmplia a les institucions europees' i establir l'anglès com a llengua vehicular restant pes a la condició d'oficialitat de les llengües. En plena campanya electoral demanava el vot pels socialistes recordant que totes les votacions per a l'oficialitat del català han estat 'impedides' pels vicepresidents del PP. Ara, tant Maria Badia com el candidat convergent Ramon Tremosa han donat el seu vot als candidats del Partit Popular europeu per ocupar aquests llocs de decisió per al reconeixement de la nostra llengua.
La presidència espanyola de la Unió Europea
La presidència de la Unió Europea, un càrrec rotatiu, recaurà el primer semestre de 2010 en el president del Govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero i sembla que l'executiu espanyol podria estar-se plantejant tornar a demanar l'ús del català, l'èuscar i el gallec al Parlament Europeu. Aquest seria un moment clau per tal que els socialistes puguin demostrar amb fets la voluntat d'aconseguir l'oficialitat del català a la Unió Europea. De tota manera, l'anterior president del Parlament Europeu Hans-Gert Pöttering, investit amb els vots dels socialistes, va demanar que abans de considerar el català llengua oficial a l'Eurocambra caldria que el Govern espanyol fes que el català sigui llengua oficial al Congrés espanyol.
Benach prepara una proposta per normalitzar el català a les institucions europees
El president del Parlament, Ernest Benach, va avançar, justament després de reunir-se amb l'expresident del Parlament Europeu, Hans-Gert Pöttering, que 'en el futur immediat' farà pública una proposta per normalitzar l'ús del català en les institucions europees, tot i que no ha volgut revelar-ne cap detall. Benach vol aprofitar que 'hi ha un debat obert sobre les llengües en les institucions europees en general' per 'col·locar el català com un dels elements a normalitzar'.
Notícies relacionades
- Benach prepara una proposta per normalitzar l'ús del català a les institucions europees 07.07.2009.
- Ramon Tremosa, com Maria Badia, també vota PP a Europa 14.07.2009.
- Badia votarà Vidal-Quadras com a vicepresident de l'Eurocambra, després de centrar la campanya en demonitzar-lo 14.07.2009.
- Mesures contra la crisi, infraestructures i oficialitat del català, les prioritats dels candidats 06.06.2009.
- Junqueras proposa una Iniciativa Ciutadana Europea per l'oficialitat del català 22.05.2009.
- Els candidats catalans a Europa donen suport a una iniciativa per a la oficialitat del català 17.04.2009.
Imprimir
Enviar
Barcelona
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat