Política Última actualització Dilluns, 27 de juliol de 2009 22:30 h

Imatge de força i unitat del Govern en la presentació en societat del nou finançament

Carod reconeix que no confiava en l'acord · Per Montilla, l'acord referma i consolida l'Estatut · Saura ha considerat que Catalunya té motius per sentir-se satisfeta

El president de la Generalitat, José Montilla; el vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod Rovira; el conseller d'Economia, Antoni Castells, i el conseller d'Interior i Relacions Institucionals, Joan Saura, s'han conjurat aquest dilluns per exhibir l'acord de finançament com a mostra de la unitat del Govern. En la presentació davant la societat civil de l'acord de finançament, Montilla ha agraït el 'suport exigent' de la societat civil en tot el procés de negociació i ha volgut demanar especialment a tots els membres del seu Govern un 'esforç de contenció i concentració de les seves energies' en prioritzar la lluita contra la crisi al costat de les classes més perjudicades.

En l'acte oficial de presentació de l'acord de finançament al Palau de la Generalitat, Montilla, Carod, Castells i Saura han intervingut davant càrrecs electes i del Govern a més de representants de la societat civil per evidenciar a quatre veus, però com una de sola la unitat del Govern. El president de la Generalitat ha agraït el 'suport exigent i crític' de la societat civil catalana sense el qual 'no s'hauria arribat tant lluny' durant el 'procés massa llarg i difícil' de la negociació.

Per Montilla, l'acord referma i consolida l'Estatut com a 'l'eina que vol la societat catalana', justificant així 'l'enorme esforç i desgast' que va provocar el procés estatutari. És més, el president de la Generalitat ha asseverat que l'Estatut és 'l'únic camí viable i compartit' per avançar en l'autogovern de Catalunya. La prioritat assolida amb l'acord és, per Montilla, la lluita contra la crisi al costat de les classes més perjudicades. Per això ha reclamat al seu govern 'esforç de contenció i concentració d'energies' en aquets sentit.

Ha estat Castells qui ha reivindicat que el Govern ha actuat 'com una pinya' i com una 'comunitat indivisa'. Malgrat defugir dels 'triomfalismes', ha reclamat viure l'acord com un acte de confiança de la societat catalana en sí mateixa i de 'reafirmació de l'autoestima col·lectiva'. No ha estalviat l'ocasió per defensar que l'acord assolit després d'una negociació tensa –'com ho és gairebé sempre' tota negociació amb l'Estat- compleix íntegrament l'Estatut.

Castells ha assegurat que el Govern 'ha sentit sempre l'alè i el suport de la societat catalana i el país', que va tenir el 'suport del país' quan va dir no i 'ara que hem dit que sí', un 'sí sòlid i argumentat' i 'carregat de fonaments, dades i arguments'. 'Hem mostrat fermesa quan calia i capacitat de pacte i negociació per signar un bon acord quan els factors ho han permès'. No se n'ha estat de retreure a CiU que no hagi estat al costat del Govern per 'tacticisme i interessos partidistes', i ha instat la federació a extreure'n la 'lliçó' que 'Catalunya es fa forta quan es presenta unida' a negociar amb l'Estat. Per Castells, amb l'acord 'Espanya no es pot permetre ignorar a Catalunya' i 'mai com en aquesta negociació havia estat tant clar, evident i singular el pes de Catalunya'. Un acord, en definitiva, que Castells creu que hauria de permetre mirar el futur amb 'més confiança que mai en nosaltres mateixos'.

Carod reconeix que no confiava en l'acord

En canvi, Carod ha reconegut que no confiava que es tancaria un acord de finançament 'més just i digne'. 'Ho hem de reconèixer', ha proclamat el vicepresident, que ha admès que tot ha anat millor del que prevèiem i temíem'. Per ell, en tots els acords de finançament anteriors 's'ha avançat', però, amb l'actual considera que 's'enceta un camí que ens farà anar molt més lluny' en el futur. Ha dit que és pensant en la població en risc d'exclusió social –tant nombrosa com tota la població de set comunitats autònomes, ha recordat- que s'ha fet aquest 'esforç d'entesa' que ha de revertir en més i millors polítiques socials. Per ell, ara no és moment de 'proclames'.

'Que ningú s'equivoqui, ningú ha fet cap regal a Catalunya, simplement s'ha començat a fer justícia amb el nostre esforç fiscal', ha subratllat. Ha estat crític amb el 'derrotisme' català per fer una crida a recuperar un relat optimista i 'en positiu' amb visió de futur, perquè 'no es pot guanyar sobre la decepció i amb mentalitat de derrota permanent, perquè això fa mal a Catalunya i ens perjudica com a país'.

Després de fer un al·legat de l'Estatut –que 'no és ni una via fallida ni esgotada, sinó un camí transitable'-, Saura ha considerat que Catalunya, el seu Govern i la societat tenen motius per sentir-se 'satisfets i il·lusionats de cara futur', tant pel creixement dels recursos econòmics de la Generalitat com pel canvi del model de finançament. Ha situat precisament el finançament com una de les fites més significatives assolides per Catalunya des de la pèrdua de les institucions i llibertats nacionals pròpies del 1714. Un acord de finançament que ha considerat de caràcter 'federal' que és un pas més cap al 'reconeixement de la pluralitat nacional de l'Estat'. Però per ell, l'acord no només consagra la validesa i encert de l'Estatut, sinó la fórmula del Govern d'esquerres. Com Montilla, creu que la sortida de la crisi és la principal prioritat.