Cultura Última actualització Dijous, 2 de juny de 2011 05:00 h

Una instal·lació de videoart que reflexiona sobre la imatge representa Catalunya i les Balears a la Biennal de Venècia

El Principat participa per segon any consecutiu a la mostra d'art contemporani més important del món amb el projecte 'Mabel Palacín: 180º'

Una gran vista d'un edifici de Venècia en alta definició i amb tot tipus de detalls. Una escena que es repeteix en un vídeo i que queda fraccionada en diversos punts de vista i microrrelacions en cinc pantalles petites. Aquests són els elements de 'Mabel Palacín: 180º', el projecte que representa Catalunya i les Illes Balears a la mostra d'art contemporani més important del món, la Biennal de Venècia. Es tracta d'una instal·lació de videoart comissariada per David G. Torres i en la que Mabel Palacín reflexiona sobre la crisi de l'estatut de la imatge i sobre el canvi a la relació entre imatge i realitat. Palacín ha optat per Venècia perquè obre una reflexió sobre la història i la contemporaneïtat.

El títol del projecte de Mabel Palacín fa referència a la coneguda com a regla dels 180º que, en el cinema, estableix la relació entre la posició de la càmera i la de l'espectador. 'Mabel Palacín, 180º', que s'inaugurarà oficialment aquest dissabte juntament amb la resta de pavellons de la Biennal, recorre a aquesta norma cinematogràfica per posar de manifest la desaparició del vincle entre la fotografia i la realitat i, al mateix temps, el canvi de posició entre l'espectador, les imatges i el seu contingut. Així, l'obra no només planteja una reflexió sobre la imatge en la contemporaneïtat sinó que també ofereix una base per a la reconstrucció del seu ús al món de l'art.

El punt de partida del pavelló és la imatge d'una gran vista d'un edifici de Venècia fotografiat amb una gran definició i amb diversos personatges. La mateixa escena es recull també en un vídeo de manera que la imatge queda fraccionada en nombrosos punts de vista i diverses micronarracions en format d'intertítol que estan inscrites i en les quals l'espectador hi pot participar.

La imatge central de 'Mabel Palacín, 180º' parla al mateix temps com a imatge en moviment i com a imatge fixa. El projecte es completa amb una altra sèrie de vídeos realitzats des de les altanes, les característiques terrasses venecianes que donen la idea, segons Palacín, que hi ha 'una ciutat sobre la ciutat', que funcionen com a punts de fuga. És aquí on diversos personatges mostren pancartes reivindicatives que recorden a les revoltes estudiantils italianes i, a la vegada, 'a l'actual moviment dels indignats'.

Les imatges s'han rodat a Venècia, tot i que la postproducció s'ha fet a Barcelona, i s'han gravat en diversos sistemes de gravació -en alta i en baixa qualitat- i proposen un recorregut entre diversos personatges que apareixen a la foto. Segons el comissari de l'exposició del pavelló català i balear, es busca que l'espectador reflexioni sobre la ciutat 'com a icona de la col·lectivitat i com a escenari en el que es desenvolupen diverses visions'.

El comissari del projecte, David G. Torres, ha explicat que el projecte parteix de dues idees. D'una banda, el fet d'inspirar-se en la Biennal de 1999, dirigida per Harald Szeemann, la millor exposició que mai ha visitat. Segons Torres, Szeemann va insistir en tractar l'art amb contemporaneïtat, retornar a la idea de producció i que els artistes tinguessin veu. D'altra banda, el comissari de l'exposició 'Mabel Palacín, 180º' explica que el diàleg entre Història i contemporaneïtat i les contradiccions de la pròpia Biennal d'Art, que és 'impura, amb pavellons nacionals i interessos propis'.

En aquesta línia, Mabel Palacín ha explicat que 'les imatges en l'actualitat no existeixen una sola vegada, estan abocades a reproduir-se i a circular, i en això coincideixen moltes tradicions: cinema, fotografia, text... 180º recull aquesta idea partint d'una sola imatge filmada i narrada des de diferents punts de vista i explica moltes històries a partir d'una única imatge'.

Mantenir l'aposta per la Biennal
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i el director de l'Institut Ramon Llull (IRL) -responsable de la iniciativa- han defensat la necessitat que Catalunya continuï participant en les properes edicions de la Biennal de Venècia. Pel conseller, el fet que Catalunya hi participi per segona vegada suposa un 'salt d'escala' malgrat les dificultats històriques que ha tingut l'art català per donar-se a conèixer a nivell universal. Tot i això, recordat que 'l'art català ha estat sempre present a la Biennal des de finals del segle XIX, però amb la consolidació del pavelló català i balear es consolida una presència 'més sòlidament democràtica', escollida per un jurat a través d'un concurs. 'La voluntat és interrelacionar la cultura catalana amb propostes diverses que configuren una cultura global', ha afegit.

Paral·lelament, Vicenç Villatoro ha explicat que Catalunya i les Illes Balears arriben a Venècia per fer sentir 'la veu de la cultura catalana' en un fòrum de debat universal. 'Hem de ser presents a Venècia amb la lògica de Venècia', ha reblat Villatoro, que considera que la proposta 'Mabel Palacín, 180º' va més enllà de la creació individual i aconsegueix que el pavelló tingui una lògica col·lectiva.

El projecte de Catalunya i les Illes Balears es podrà veure al Magazzino del Sale número 2. Estarà obert des del 4 de juny fins al 30 d'octubre d'aquest any.