Cultura Última actualització Divendres, 3 de juny de 2011 05:00 h

El Manifest de Girona, nova Declaració Universal dels Drets Lingüístics

El text reclama que l'ús i protecció de la pròpia llengua sigui reconegut per les Nacions Unides com un dels drets humans fonamentals

El passat mes de maig, el Comitè de Traducció i Drets Lingüístics del PEN Internacional va aprovar a Girona, un manifest que aquest dijous ha estat presentat a Barcelona com una nova Declaració Universal dels Drets Lingüístics, avalada per Josep M. Terricabras. És un decàleg que ara començarà el procés d'aprovació al Congrés Mundial del PEN a Belgrad i que s'intentarà rebre l'aval de la UNESCO. Aquesta aprovació coincideix amb la commemoració del 15è aniversari de la declaració Universal de Drets Lingüístics a Barcelona, el 1966, que va comptar amb el suport de 41 centres PEN, 66 ONG i 41 experts lingüístics de tot el món.

Amb la convicció que el dret a l'ús de la llengua pròpia forma part dels drets humans i que el procés actual d'homogeneïtzació cultural i de desaparició de llengües arreu és una de les tragèdies del S.XXI, el PEN Internacional ha aprovat la nova declaració Universal dels Drets Lingüístics. És un text que, promogut per Josep M. Terricabras, va sorgir del Manifest de Girona, després d'una reunió del Comitè de Traducció i Drets Lingüístics del PEN internacional el maig passat.

Aquest dijous s'ha presentat com a nova declaració universal i coincideix amb el 15è aniversari de l'aprovació, a Barcelona, de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, que el 1966 van signar 41 centres PEN, 66 ONG i 41 experts en lingüística de tot el món. El Manifest de Girona reclama entre altres coses, que la diversitat lingüística és un patrimoni de la humanitat, que cal fomentar el respecte per totes les llengües i cultures, i que l'ensenyament ha de contribuir a prestigiar la llengua parlada per la comunitat lingüística del territori.

A més, també demana que el dret i l'ús i protecció de la pròpia llengua ha de ser reconegut per les Nacions Unides com un dels drets humans fonamentals, i reclama que cada persona aprèn a parlar en el si d'una comunitat que li dóna la vida, la llengua, la cultura i la identitat.