Economia Última actualització Dissabte, 4 de juny de 2011 05:00 h

Stiglitz alerta que els plans d'austeritat 'condemnen a l'estancament'

El Premi Nobel d'Economia defensa des de Sitges una reforma impositiva i un fons de solidaritat per evitar una reestructuració desordenada

El Premi Nobel d'Econonomia Joseph Stiglitz ha advertit que l'estratègia d'austeritat per la qual estan apostant Europa i els EUA 'no és un pas cap al creixement', sinó que condemna les seves economies 'a l'estancament'. Segons ha afirmat en la seva conferència a la XXVII Reunió del Cercle d'Economia, que té lloc aquest divendres a Sitges, ningú dubta que, si se segueix el camí de la consolidació fiscal, el creixement serà massa dèbil per solucionar el problema de l'atur. Stigltiz ha proposat una reforma impositiva a nivell internacional que incentivi l'economia productiva. En el cas de la UE, el Premi Nobel ha advocat per un fons solidari i per una reestructuració ordenada del sistema financer.

La XXVII Renió del Cercle d'Economia, que se celebra des d'aquest dijous a Sitges ha acollit aquest divendres la conferència del Premi Nobel d'Economia i professor de la Universitat de Columbia Joseph Stiglitz. En la seva intervenció, Stiglitz s'ha mostrat contrari a les tesis que defensen la necessitat de portar a terme plans d'austeritat per reduir el dèficit per poder sortir de la crisi. Segons ha dit, la consolidació fiscal debilitarà encara més la demanda i, conseqüentment, l'economia.

L'economista ha citat directament als governs dels EUA i la UE que han optat per aquesta estratègia que, segons ha declarat, 'no és un pas cap al creixement', sinó que 'condemnarà' les economies d'ambdós costats de l'Atlàntic a l'estancament i no millorarà el dèficit públic. 'La manera de redreçar el dèficit als EUA és posar-se a treballar', ha constatat.

Rescats encoberts
Stiglitz ha criticat el rescat de Grècia per part de la UE perquè, segons la seva opinió, no era un rescat del país, sinó dels bancs de les primeres potències europees que tenien deute sobirà d'aquest estat i veien perillar la seva solvència.

El premi Nobel ha comparat aquest rescat amb els què va portar a terme el Banc Mundial de diferents economies de l'Est asiàtic a la dècada dels 90, ja que, per a ell, també van ser operacions dissenyades per salvar les entitats financeres occidentals que havien comprat deute.

Redefinir l'estratègia
Entre les receptes de l'economista per a què l'economia mundial surti de l'actual crisi, a banda d'evitar l'austeritat de les administracions, l'economista ha destacat un canvi en l'estructura impositiva que incentivi l'economia productiva. Stiglitz ha lamentat que, fins ara, hagin tingut més càrregues fiscals els empresaris que volien tirar endavant un projecte que no l'economia financera.

En el cas de la Unió Europea, el Premi Nobel ha defensat com a millor opció la creació d'un fons de solidaritat que, segons ha dit, s'hauria d'haver posat en marxa quan la solvència grega es va posar en dubte ara fa un any. A més, Stiglitz ha proposat una reestructuració ordenada del sistema financer. Si no es fa d'aquesta manera, ha dit, la reestructuració es produirà inevitablement, però de forma desordenada.

L'engany de la flexibilitat
Els bancs centrals han estat també diana de les crítiques del premi Nobel. Segons ha dit, aquests no han assumit la seva responsabilitat en la crisi financera i econòmica actual, sinó que la deleguen en els responsables de la política fiscal i en el marc legal de les relacions laborals. En aquest sentit, Stiglitz ha explicat que la recomanació que sovint fan aquestes institucions de la flexibilitat laboral no és una bona opció en l'actualitat. Segons ha dit, el mercat laboral dels EUA és probablement el més flexible del món i, tot i això, no només no va evitar la crisi, sinó que ha contribuït a què el nivell d'atur s'hagi incrementat de manera considerable.