Huguet acusa Hisenda de permissivitat amb 'l'economia mafiosa que blanqueja diners' en d'altres zones de l'estat
Ressalta les diferències entre el model productiu català, innovador, i l'espanyol, depredador
El conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, contraposa al seu blog els models econòmics espanyol i català, qualificant el primer de depredador i el segon d'innovador. Per a justificar el qualificatiu de depredador posa tot d'exemples, des dels 'reiterats esforços atiats des de la comunitat de Madrid de copiar i captar fires impulsades des de Fira de Barcelona' fins a 'l'actuació diferencial plenament contrastada per les pimes catalanes de l’Agència Tributària que actua amb zel recaptatori a Catalunya perseguint les empreses innovadores, mentre que en altres zones de l’Estat no saben què és Hisenda i s’admet la permissivitat amb l’economia mafiosa que blanqueja diners'.
També denuncia que Madrid mira de captar els investigadors fitxats pel programa ICREA de la Generalitat 'a base d'incrementar-los un 30% la nòmina', critica 'la política de talonari exercit des de comunitats subsidiades amb el dèficit català per deslocalitzar empreses catalanes cap als seus territoris', alerta que 'del desastre de Caja Madrid i Castilla-La Mancha se'n vol treure l’embridament de les caixes catalanes' i exposa que s'utilitzen els pressupostos de l'estat per a 'sobredotar programes que envaeixen competències econòmiques de la Generalitat', entre d'altres exemples d'economia depredadora.Malgrat tot, 'Catalunya continua excel·lint en empreses exportadores, innovadores, en rànquings científics, en activitat firal i comercial', motiu pel qual afirma: 'Uns ens guanyem la vida i el prestigi innovant i creant i els altres actuant amb instint depredador que està en l’ADN d’aquest Estat d’origen imperial ara recobert de capa autonòmica'.
Segons el dirigent republicà, aquest cúmul de situacions farà que naixi 'una reacció tranquil·la però imparable cap a un procés de construcció de l'Estat català'. Raona que 'la primera gran crisi global serà una gran oportunitat política i econòmica per a Catalunya, com ho va ser per al catalanisme de finals del XIX la pèrdua de les colònies americanes. Només cal tenir el tremp i el seny d’encarrilar adequadament les enormes energies que tenim'.







