Zaragoza: 'Catalunya no pot ser el Calimero de l'estat espanyol'
Recorde que el nou Estatut 'es va poder aprovar perquè 164 diputats socialistes el van votar; sense Zapatero no hi hauria hagut reforma'
7
Carregant
El secretari d'organització del PSC, José Zaragoza, reclama que Catalunya tingui una actitud 'més oberta' i no es quedi instal·lada en la 'queixa', com una fórmula per combatre la catalanofòbia. 'Hi ha la sensació que alguna gent intenta tancar-nos políticament', adverteix. Zaragoza diu que hi ha 'un abans i un després' en les enquestes després del finançament, a favor del tripartit, i adverteix que una sentència adversa del TC serà contra Zapatero, perquè és l'objectiu del PP.
Zaragoza traça en una entrevista amb l'ACN una metàfora entre Catalunya i Calimero, personatge de dibuixos animats dels anys seixanta recordat per molts per la seva sensació constant de ser incomprès i marginat pels altres.
L'última enquesta del CEO mostra un descens de la intenció de vot del PSC. A què ho atribueix?
L'enquesta és prèvia a l'acord de finançament i hi ha hagut un procés molt difícil, de negociació complicada. La negociació ha estat llarga i feixuga, i és normal que la gent estigui cansada. Però la percepció que tenim des de l'acord de finançament és positiva, hi ha un abans i un després en les enquestes i, pel que hem treballat internament, detectem dos escenaris diferents. I enmig d'aquestes dificultats, les forces del govern sumen més que les de l'oposició. Vol dir que anem pel bon camí.
Té el PSC una enquesta interna posterior al finançament?
Tenim dades de després de l'acord que denota que la gent està molt contenta de l'acord, i es valora en la figura del Govern i del seu president. Es valora en els tres socis del Govern.
Creu que el no de CiU els passarà factura electoralment?
No és que ho creguem nosaltres, ho creuen ells. Només cal sentir a Mas o Duran, que diuen que cal passar pàgina, que el tema no els convé. Mirin com han deixat parlar del tema, saben que amb aquest tema s'equivoquen. Els electors de CiU no tenen posicions estratègiques i veuen que aquest és un bon acord per a Catalunya. En canvi, els dirigents de CiU fa un any que van decidir que no donarien suport a cap acord.
Amb el seu no, és més difícil una entesa amb CiU a mig termini?
CiU està instal·lada en una dinàmica de radicalitat i negativitat que fa molt difícil que hi hagi entesa política. En finançament, vam fer un intent d'anar junts i vam demanar a CiU que no donessin xifres. És el primer que van fer, fins a onze. A la setmana següent van trencar el pacte.
Davant un escenari en què no es preveu que ningú tingui majoria absoluta, si el tripartit suma, és partidari de reeditar-lo?
Nosaltres estem molt satisfets amb el Govern actual, els seus objectius s'estan complint i Catalunya està avançant en reptes que tenia històricament i mai s'havien fet. Aquest és un acord per aquests quatre anys. No podem fer una previsió que quins seran els resultats, ens presentarem a les eleccions amb la voluntat de guanyar, a poder ser amb majoria absoluta. Si després els ciutadans decideixen amb el seu vot un Parlament que determini pactes, els haurem de fer. I nosaltres tenim una trajectòria molt coherent de coalicions d'esquerres. El PSC ha sabut demostrar que sap governar en coalició.
Joan Puigcercós ja ha posat sobre la taula algunes condicions per a pactes postelectorals, com ara el dret a decidir i que es voti el mateix a Catalunya i a Madrid.
És legítim, però queda un any per a les eleccions i el Govern ha de seguir amb el seu pla de treball. Qualsevol formació pot decidir quan vulgui què vol fer, som tres partits diferents. Quan arribi el moment, presentarem ofertes electorals, definirem objectius, el ciutadà decidirà resultats i les forces polítiques tindran la responsabilitat de trobar una majoria estable per governar de forma estable. Ara, ens queda un any i escaig per acabar la feina.
Tot i l'acord de finançament, Puigcercós ja comença a demanar el concert econòmic.
És que Puigcercós és president d'un partit que reclama la independència de Catalunya! M'estranya que algú es pregunti com pot un partit independentista defensar posicions ambicioses, mentre que quan CiU planteja coses més radicals amb eufemismes no li estranyi a ningú. Vivim en una ficció política, posar en negatiu els que diuen les coses de manera directa i no criticar als qui amaguen les seves intencions.
Però ho posa com a condició per a pactes postelectorals.
Qualsevol partit té dret a plantejar-se els seus objectius polítics màxims, després els ciutadans determinaran amb el seu vot quina és la seva opinió i després es determinaran els acords. Tots fem renúncies. El PSC en els seus congressos fa els seus plantejaments, però quan fas pactes has de fer renúncies.
Quina ha de ser la reacció del Govern si la sentència retalla algun article de l'Estatut?
Estem convençuts que l'Estatut és constitucional. Defensarem la seva constitucionalitat fins l'últim moment. Sembla que a Catalunya el pessimisme tingui premi intel·lectual. Si dius que les coses aniran malament, quin gran pensador. Quan aquest país ha demostrat que, amb força i constància, se'n surt de tot, no ens regalen res, però ens en sortim. Tinc la sensació que els que més els interessa transmetre la imatge que la sentència es pugui interpretar en clau negativa, encara que no ho fos, encara que no s'anul·li cap dels articles, que és la clau, és el PP.
Zapatero se situarà al costat del PSC si es retalla algun article de l'Estatut?
Li recordo que l'Estatut es va poder aprovar perquè 164 diputats socialistes el van votar. Sense Zapatero no hi hauria reforma de l'Estatut. CiU va pactar amb Aznar que no hi hagués reforma. L'element diferencial no és Catalunya, és un president del PP o un president socialista. Aquest Estatut és un compromís polític impulsat per Zapatero. Si hi hagués una sentència negativa no seria contra Catalunya, seria contra Zapatero. L'ofensiva l'ha fet el PP, que ha decidit utilitzar Catalunya contra el govern de Zapatero. El dia que aconsegueixi l'objectiu passarà a una altra cosa. La batalla no està aquí, sinó allà, i el PP el que vol és debilitar i fer caure el govern de Zapatero.
L'única opció que té Zapatero és acatar la sentència?
Primer, no sabem com serà la sentència, però les sentències totes s'acaten, fins i tot les que no t'agraden. No et queda més remei, no pots fer res davant d'una sentència, tret que iniciar processos parlamentaris i mirar què pots fer. Nosaltres no ens posem en el punt 2 quan estem en el punt 1. Se et situes al dos ja dones per perdut el partit.
Amb el finançament, ha tornat a sorgir el fantasma de la catalanofòbia. Com es pot afrontar?
Una la sinceritat i dues posar-nos al lloc dels altres. Hem de buscar complicitats. Has de pensar que les teves posicions són legítimes i les has de defensar, però no t'has de girar perquè els altres no te les acceptin plenament. Hem de trobar punts en comú, amb actitud positiva, és el camí de sortida. El maximalisme, la confrontació, l'actitud d'ens ho fem nosaltres sols, porta a un país tant obert en economia i cultura, a estar tancat políticament. I hi ha la sensació que alguna gent intenta tancar-nos políticament, quan l'actitud ha de ser obrir-nos, no tenir por de canviar posicions per entendre'ns amb l'altre. Quan comparteixes és quan t'entens.
Per tant, Catalunya i el Govern també ha de fer autocrítica? No s'ha fet prou això els últims anys?
Tots hem de tenir una actitud més oberta, més positiva, no podem quedar-nos només en la queixa. Catalunya no és Calimero, no podem ser el Calimero del país, i sembla que CiU i el PP s'han instal·lat en el model Calimero, que tot és un desastre. És evident que tenim discussió i tensió en algunes coses, però prefereixo l'actitud de qui discuteix -potser en algunes els altres tenen raó-, que no ser maximalista. Alguns diuen que cal donar l'esquena a la resta de l'estat espanyol, això és un error.
Imprimir
Enviar
Hospitalet
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat