Reportatge cultura Última actualització Divendres, 7 d'agost de 2009 05:00 h

La sardana viu un bon moment musical mentre els balladors envelleixen

La sardana no està en el seu millor moment, però tampoc es pot dir que estigui en retrocés. Pel que fa al perfil dels balladors de les colles, la vicepresidenta de la Unió de Colles Sardanistes (UCS), Nuri Escuder, reconeix que envelleixen. Es mantenen un centenar de colles actives i les 1.500 persones que participen als concursos, però cada vegada hi ha menys joves que supleixen persones grans que s'apunten a ballar. Musicalment, 'la sardana està arribant al seu sostre', explica el president de la Federació Sardanista de Catalunya (FSC), Bartomeu Duran, que destaca l'actual rejoveniment dels compositors i la qualitat dels músics. Es podria dir que ara els joves composen sardanes pels adults.

Escuder explica que els últims anys han tingut un creixement més important les colles veteranes, perquè 'són persones que quan eren joves havien ballat amb colla, es van casar, van deixar el món de les colles, i ara tenen els fills grans i tornen a ballar de competició'. Reconeix que és difícil que els joves s'impliquin perquè 'és compromís ballar amb una colla de competició' i 'avui en dia hi ha moltes ofertes d'oci'. Entre els que s'incorporen i els que pleguen, des de fa quatre o cinc anys 'ens anem mantenint, una mica a la baixa, però ens anem mantenint', explica.

Pel que fa als cursets, la tendència és similar. Hi ha menys cursets a les escoles i els que es fan son més curts, no duren tot el curs sinó un trimestre. Per altra banda, proliferen els cursets als casals d'avis, que usen la dansa 'per fer el seu gimnàs'. Escuder considera que malgrat aquests cursets, molta gent desconeix la sardana. Explica que hi ha músiques molt atractives com les que incorporen melodies de pel·lícules que 'a la canalla els agrada més'. I pel que fa al ball, si bé segueixen fent sardana clàssica, insisteix en que hi ha 'una altra sardana més divertida de punts lliures, variats, i que el públic també agraeix més'.

'Musicalment, la sardana està en un dels seus millors moments'

El coordinador del premi La Sardana de l'Any, Joaquim Rucabado, assegura que la sardana 'està en un dels seus millors moments'. Ho argumenta perquè 'es fan més de 3.500 actes, hi ha força per organitzar coses i gent'. Pel que fa als instrumentistes de cobla, 'n'hi ha més que mai i d'una qualitat mai vista'. I a nivell compositiu explica que es fan entre 240 i 270 sardanes noves l'any, i que els compositors, molts d'entre 20 i 25 anys 'tots tenen carrera, no com abans que eren autodidactes, i fan sardanes que no tenen res d'envejar a les dels grans mestres'.

Pel que fa a la pèrdua de balladors joves, considera que 'és el mateix problema que amb qualsevol altre àmbit' i explica que 'el voluntariat, els castellers o els excursionistes també es queixen: és un problema general'. I pel que fa a les colles sardanistes també ho atribueix a que 'la competició requereix molt de sacrifici, molta intensitat, tot i que també dona molta satisfacció'. Respecte el premi que coordina, explica que anualment reben entre 18.000 i 20.000 vots en les eliminatòries i el concert final va començar amb un públic de 200 persones fa sis anys al miler de l'últim any a l'Auditori de Girona.

Els canvis que s'estan introduint tenen una bona acollida

El President Federació Sardanista Catalunya, Bartomeu Duran, considera que 'el problema de l'envelliment s'ha d'anar solucionant' i per això l'entitat que presideix sap que ha de prendre mesures, però és difícil perquè 'tenim una doble lluita els que estem dirigint en aquest moment; hem de convèncer als més grans i atraure als joves'. El que cal fer primer és 'escurçar les sardanes'.

Per això, han passat de les deu tirades, que són uns curts que es repeteixen quatre vegades i uns llargs sis vegades, a les set tirades. Amb aquest canvi, amb el temps de tocar les sis sardanes ara les cobles en poden tocar nou, el que també permet més presència als aplecs de les sardanes dels compositors més joves. Però juntament amb mesures com aquesta, cal reforçar les estratègies clàssiques de promoció, com ensenyar a ballar. Per això Duran exposa que 'comptar i repartir és una bona manera d'aprendre matemàtiques'.

La Federació Sardanista té diversos indicadors que permeten fer-se una idea de quin és actualment l'estat de salut de la sardana. Pel que fa al número de compositors vius, el 1.900 n'hi havia menys de 200, del 1945 al 1975 n'hi havia més de 800 i actualment n'hi ha entre 500 i 600. El 2008 es van estrenar 296 sardanes, i l'any de més estrenes de la història va ser el 2004, amb 390. Del 1945 al 1955 i des del 1997 fins enguany hi ha les èpoques de més creació. Pel que fa al nombre de cobles hi va haver un descens des del 1955, que n'hi havia 160, fins el 1975, amb 79, però el nombre ha anat pujant des de llavors de manera progressiva fins arribar a les 120 actuals.

Un dels problemes, els mitjans de comunicació

Els dirigents de les entitats sardanistes ho tenen clar. Un dels principals problemes de la sardana és l'escàs ressò mediàtic. Escuder explica que 'moltes vegades parles amb jovent que no saben ni que existeix la sardana i quan els expliques el que fas, venen i s'ho passen bé'. Per això, per animar a la gent el més important és el boca-orella. Considera que si sortís més als mitjans de comunicació es veuria 'que no som entitats tancades com diu molta gent, som oberts, i a part de ballar sardanes fem altres coses, tenim grups d'esplai, fem excursions...'

Rucabado explica que els mitjans fan 'poc cas' de la sardana. Així com 'publiciten qualsevol concert estranger', exposa que no es fa el mateix amb 'un magnífic concert de cobla' i diu que un exemple recent és el Festival de Perelada'.

Duran considera que quan la sardana sigui reconeguda Dansa Nacional de Catalunya s'estendrà perquè serà una bona via de promoció. També espera que sigui més fàcil accedir a ajudes econòmiques tot i que és conscient que 'no pots demanar la lluna'.