Política Última actualització Dimecres, 8 de juny de 2011 08:28 h

L'exsenador Carles Bonet vol aspirar a presidir ERC

Ha estat dels màxims seguidors de Carod-Rovira · Ferm defensor de l'entesa amb el PSC a Catalunya i el PSOE a Madrid

Qui va ser senador per designació autonòmica des de 1999 fins el 2010 i portaveu de l'Entesa Catalana de Progrés (ECP) al Senat amb el PSC i ICV, Carles Bonet, s'ha mostrat disposat a ser el número 1 d'ERC en el proper Congrés. Ara, als seus 57 anys, es postula en un article a Nació Digital en el que reivindica els dos tripartits. A Bonet se l'ha considerat sempre d'entre els més fidels a Carod-Rovira o de l'aliança amb el PSC. Bonet va protagonitzar diversos episodis de desmarcatge del seu partit a la cambra alta espanyola en abstenir-se en la votació de l'Estatut tot i el 'no' final de la direcció d'ERC o pactar esmenes als Pressupostos Generals de l'Estat del PSOE quan el grup del seu partit al Congrés hi havia votat en contra.

Les persones que vulguin ser candidats a la presidència d'ERC hauran de reunir entre el 18 de juny i el 18 de juliol el 5% dels avals de la militància o bé el suport de dues seccions locals. De moment, Bonet és el primer que públicament anuncia la seva intenció de presentar-se. 'M'agradaria compartir amb tots els militants d'ERC la possibilitat de presentar-me com a president del partit perquè, tots junts, puguem restablir, des de la humilitat i la honestedat que requereix aquesta tasca, la confiança perduda dels catalans', subratlla.

Bonet aprofita l'article per defensar algunes decisions polèmiques d'ERC. Al seu parer, 'ni a l'any 1980 el partit ho va fer desastrosament al decidir que Jordi Pujol fos investit president de la Generalitat ni ara tampoc, amb les investidures dels presidents Maragall i Montilla'. I és que l'exsenador ha remarcat que 'no pot ser que a cada elecció desafortunada, a ERC es remoguin els ciments del partit, se'n produeixi una crisi d'identitat i es busqui un salvador'.

Segons ell, l'any 1980 es va fer el que tocava, i també amb els dos tripartits, perquè llavors ERC va fer possible la recuperació del catalanisme, encara que això 'beneficiés el catalanisme conservador' de CiU, i ara ha afavorit l'alternança política després de 23 anys de governs de Jordi Pujol. El problema, doncs, no és prendre aquestes dues transcendentals decisions, sinó que s'ha sabut gestionar-les. 'I ara, a més, no ens hem sabut comportar com a partir de govern ni complir les responsabilitats inherents als compromisos institucionals adquirits, desconnectant-los, per altra banda, dels problemes reals i actuals dels ciutadans', continua.

De fet, Bonet defensa que ERC sigui un partit 'de govern i de majories, que s'ha de sentir còmode al govern de les institucions'. 'Un partit realista, no quimèric. Seriós, estable, reflexiu, responsable', afegeix.

L'exsenador també reivindica una ERC que no es rendeixi ideològicament a cap altre partit, i remarca que el seu programa 'no pot consistir en una caòtica exhibició d'un immadur complex d'inferioritat tractant de ser més independentistes que aquests, més ecologistes que aquests altres o més antiinstitucionals que aquells d'allà'. Bonet creu que ERC té prou fons històric i ideològic per imposar-se un programa de 'recuperació social i electoral' sense renunciar a la seva identitat.

És quan ha actuat connectant amb la seva identitat històrica i adaptant-se també a l'actualitat que ERC, apunta, ha aconseguit els seus millores resultats, els anys 1980, 2003 i 2006. En canvi, quan ERC, 'enlluernada per uns bons resultats conjunturals, ha sucumbit a la temptació de voler-los utilitzar per transformar el partit en un precipitat i pretensiós moviment que lideri l'alliberament de la nació, és quan es perd tremp, vots i identitat'. 'És quan fem cops de volant i incoherències', diu.

Per tot això, aposta per perseverar ara en allò que un dia va unir tots els republicans. 'Els principis d'ERC, uns principis adaptats i adequats als temps actuals per recuperar l'espai que ens pertoca i ens legitima: un partit de centreesquerra, republicà, catalanista, amb vocació de majories i de govern', conclou.

---

Notícies relacionades