Política Última actualització Dissabte, 8 d'agost de 2009 11:00 h

La consellera d'Educació balear acusa el PP d'apuntar-se a l'estratègia del conflicte lingüístic per fer oposició

Recorda que el govern dels populars va impulsar la llei de Normalització lingüística

La consellera d’Educació i Cultura, Bàrbara Galmés (PSIB) no dubta a acusar el PP de les Illes Balears i alguns mitjans de comunicació de voler crear un clima de divisió social al voltant de la llengua. Al seu parer, no hi ha cap conflicte al carrer, on precisament queda molta feina encara per normalitzar el català. Es mostra sorpresa d'aquest canvi al PP de les Illes després que precisament hagi estat el govern popular qui va impulsar la llei de Normalització Lingüística. En relació amb l’educació, Galmés assegura que la propera legislatura hi haurà una nova llei d’educació a les Illes Balears, per a la qual cal establir un consens previ entre totes les parts.

Enguany, un 77% d'alumnes ha respòs la prova de la selectivitat en català. L'any 1992 aquest percentatge era del 26%. A què atribueix aquest increment tan accentuat?

Aquesta és una dada molt positiva. Tenim recompte de la llengua utilitzada en la selectivitat des de finals dels anys 1980. Suposa un excel·lent ritme de creixement, independentment dels governs que s'han anat succeint. El procés d'immersió lingüística ha arribat a aquest estat, el qual considero que és molt positiu. El repte estarà en arribar l'any que ve al 80%.

Si bé hi ha sectors i àmbits territorials on la llengua catalana gaudeix de bona salut, també és cert que hi ha col·lectius que són molt impermeables a la llengua.

Estam fent el mapa sociolingüístic de les Illes Balears, ja que torna a funcionar el Consell Social de la Llengua Catalana, que no s'havia reunit cap vegada durant la passada legislatura. A l'anterior Pacte de Progrés, fa dues legislatures, es deixà un Pla de Normalització Lingüística sense aprovar però que sí s'ha fet enguany. En aquest pla es contemplen mil actuacions concretes en tots els àmbits de la societat. És difícil saber ara per ara quin són els sectors més reticents a la llengua, de manera que s'haurà d'esperar a tenir els informes. Sectors com el de l'advocacia, la immigració, les zones turístiques o els col·lectius amb poca formació són segurament els menys avançats en matèria de llengua catalana.

Fa poc hi va haver una manifestació contra de la normalització lingüística. Creu que hi ha sectors que estan instrumentalitzant la qüestió lingüística com en altres territoris?

Absolutament. Aquí no hi ha cap conflicte lingüístic ni n'hi hagut mai. Tota la normativa lingüística, inclosa la Llei de Normalització del 1986, l'ha aprovat el Parlament impulsada pel Partit Popular (PP). Em sorprèn aquesta utilització com a instrument de confrontació política. Estan cercant fer oposició i han vist que estratègies d'aquest tipus han servit a altres comunitats, com per exemple en el cas de Galícia. Sembla que hi ha una consigna, a la qual donen suport alguns mitjans de comunicació, per fer de la llengua un element de confrontació.

Vostè ha manifestat en algunes ocasions que li agrada la Llei d'Educació de Catalunya (LEC). Es podria fer quelcom similar a les Illes Balears?

A mi i a molts professionals de l'educació sempre ens ha agradat el camí que ha recorregut Catalunya en aquesta matèria. Evidentment, Catalunya va fer primer un pacte nacional per l'educació. La Generalitat de Catalunya té les transferències des de fa molt de temps, mentre que nosaltres les tenim des de només fa deu anys. Això vol dir que a les Illes Balears encara tenim molt de camí per recórrer. En aquests moments jo estic per posar les bases, amb un acord previ, similar al procés que s'ha seguit a Catalunya per assolir un gran consens entre totes les parts implicades. Treballem en un objectiu que és el que més ens preocupa actualment: la millora del rendiment acadèmic, dels resultats, la reducció de l'abandonament i del fracàs escolar... aquesta comunitat té uns índexs molts negatius. La llei de l'educació és un projecte que espero que vegi la llum durant la pròxima legislatura.

El conflicte amb el Partit Popular pot jugar un paper en contra?

Per això mateix hem de posar les bases abans de fer els tràmits parlamentaris. Tothom està d'acord en fer esforços conjunts per treure el sistema educatiu de les Illes Balears del lloc on es troba ara. Estam fent moltes accions però necessitam més i que tothom lluiti en la mateixa direcció. Aquesta comunitat necessita un model educatiu i això ho ha d'assumir tothom.

Amb l'actual oferta de la Universitat de les Illes Balears (UIB) molts estudiants han d'anar a Barcelona a estudiar. Arribarà el dia que la UIB cobreixi totes les necessitats formatives de l'educació superior?

Estam en aquest camí tot i que estam en moment difícil per mor de l'Espai Europeu al qual ens hem d'adaptar. Des de fa un temps estem dedicant molts esforços a adaptar la nostra universitat al Pla de Bolonya i aquesta ha esta la nostra prioritat. Però a partir de l'any que ve tenim un increment pressupostari que dedicarem a implementar, si és possible, noves carreres. Paral·lelament, estam fent propostes a la UIB en aquesta mateixa línia i estudiant la possibilitat de fer noves carreres, com Medicina o Estudis Esportius.

Vostè és membre del Patronat i de la direcció de l'Institut Ramon Llull (IRL). Quin balanç fa de la incorporació de les Illes Balears? Creu que es podrà incorporar el País Valencià?

Faig una valoració absolutament positiva de la reincorporació. Només portem un semestre però ja hem fet un caramull d'activitats. A nosaltres ens fa de paraigües pel que fa la projecció exterior de la nostra cultura i dels nostres escriptors. I la relació amb la Generalitat de Catalunya és excel·lent. Respecte a la incorporació del País Valencià, les raons que fan que encara no s’hi hagi afegit són polítiques. No obstant, tota una sèrie de municipis valencians sí que s'hi volen incorporar. Mica en mica es fa camí i espero que la Generalitat Valenciana algun dia s’hi pugui incorporar.

La pertinença de les Balears a l'IRL és per sempre o estarà subjecte als canvis de color del govern balear?

Jo crec que sí, que és per sempre. Senzillament perquè la participació de les Illes Balears és igual a la de Catalunya. Tot està molt més clar que durant l'anterior etapa. Si som capaços de demostrar la gran utilitat que per a les Illes Balears té l'IRL durant els dos anys que queden de legislatura, és evident que no es podrà fer marxa enrere. Jo personalment n'estic molt satisfeta i crec que és la nostra presència a l'IRL ja serà permanent.

Precisament, com veu les relacions entre Balears i Catalunya?

Pel que fa les meves competències, tots els acords que tenim en comú són molt positius, i en tenim molts. La relació amb el conseller Ernest Maragall és molt bona i amb el conseller Joan Manuel Tresserras també. Precisament, l'any 2007 vam signar amb el conseller Tresserras un acord marc per dur a terme una sèrie d'activitats culturals. Per exemple, el programa de foment de la lectura 'Tasta'm'. També tenim un intercanvi d'espais expositius, de grups musicals, la Xarxa de Teatre Infantil i Juvenil, etcètera. Estam preparant un homenatge conjunt a Baltasar Porcel, recentment traspassat. Així mateix amb el conseller Maragall s'ha signat un conveni per a la Formació Professional a distància, del qual estic particularment orgullosa.

---

Notícies relacionades