La Generalitat admet a tràmit un recurs de la CUP contra l'establiment d'àrees residencials estratègiques a Ponent
El govern té un mes per resoldre el recurs que en cas d'estimar-se deixaria sense efecte la construcció de les ARE
La Generalitat de Catalunya ha admès a tràmit el recurs presentat per la Candidatura d'Unitat Popular de Lleida contra l'aprovació definitiva del Pla Director de les Àrees Residencials Estratègiques (AREs) de Ponent que inclouen, entre d'altres, la de Lleida, Tàrrega i la de Balaguer, segons ha informat la formació. La Generalitat té ara un mes per resoldre el recurs o desestimar-lo definitivament. La CUP assegura que darrere la construcció de les zones estratègiques s'hi amaga 'una operació urbanística de creixement insostenible i especulatiu'.
La formació independentista ha rebut la notificació de la Direcció General d'Actuacions Estratègiques i política del Sòl del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) en virtut de la qual s'admet a tràmit el recurs de reposició presentat al 16 de juliol per la CUP. Ara i d'acord amb la normativa vigent, la Generalitat disposa d'un termini d'un mes per resoldre el recurs, el qual, en cas d'estimar-se deixaria sense efecte la construcció de les ARE previstes a Ponent. En cas que es desestimi el recurs, la CUP ja ha anunciat que emprendrà altres actuacions a nivell jurídic per evitar la construcció de les ARE que suposen per la formació 'un creixement urbanístic desmesurat'.Des de la CUP defenen que les àrees residencials estratègiques que promou el Govern 'venen a engrossir els pisos en construcció o projectats a les ciutats on està prevista la seva aplicació tot i la desacceleració en la seva venda i construcció'. També denuncien que la intervenció 'atempta contra l'autonomia dels ajuntaments'.
La CUP afirma que els municipis afectats per una ARE han vist com, de facto, es definia el seu planejament urbanístic 'per decret i sense possibilitat d'intervenció municipal'. D'aquesta manera, segons la formació, els canals de participació ciutadana obligatoris i previstos per la legislació vigent en matèria de planejament urbanístic, 'han quedat aplaçats per d'aquí a 10 o 15 anys'. Per la Candidatura d'Unitat Popular de Lleida, calen mesures que garanteixin un dret 'efectiu' per accedir a un habitatge.
L'any 2005, el Col·legi d'Arquitectes de Lleida assegurava que el 40% dels habitatges projectats a la demarcació de Lleida obeïen a l'especulació. A l'actualitat la xifra dels habitatges buits a la demarcació, segons dades del Ministeri de l'Habitatge, és d'uns 8.212 pisos nous.







