Minoves denuncia que les operacions humanitàries militars són un risc per als cooperants
L'any passat van morir més cooperants d'ONGs que soldats
Les operacions humanitàries dels exèrcits posen en perill la seguretat dels cooperants i voluntaris, doncs els han convertit en blancs directes per als grups armats, segons ha explicat el director general de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària (ACCD), David Minoves. De fet, l'any passat van morir més treballadors d'ONGs i l'ONU, un total de 122, que no pas soldats destinats al manteniment de la pau. Són xifres 'alarmants' per a Minoves, qui ha parlat amb l'ACN amb motiu de la celebració del primer Dia Mundial Humanitari, instaurat per l'Assemblea General de l'ONU en honor als professionals de la cooperació, en especial aquells que han mort o han resultat ferits.
En aquest sentit, l'organisme internacional ha informat de que només l’any passat 260 professionals humanitaris van ser segrestats o atacats i d'aquests van morir gairebé la meitat, 122. De fet, aquest dimarts mateix, dos treballadors de l'ONU van perdre la vida en un atemptat suïcida a Kabul, mentre que el 9 d'agost dos treballadors humanitaris de Metges Sense Fronteres va ser segrestats a l'est del Txad i un d'ells continua desaparegut.Aquestes xifres tripliquen les registrades fa una dècada, ha explicat Minoves, qui recorda que els atacs contra professionals de les oenagés i les agències de les Nacions Unides es van disparar arran dels atemptats del 11 de setembre de 2001 contra les Torres Bessones de Nova York i el Pentàgon. Els cooperants professionals són víctimes d'atacs directes a causa de determinats exèrcits que es presenten com a actors humanitaris quan no ho són.
Amb el Dia Mundial Humanitari, l'ONU vol retre als treballadors humanitaris perquè 'han traduït el seu idealisme en accions i han posat en pràctica els seus principis', això ha permès millorar 'extraordinàriament' la capacitat de respondre de forma més ràpida i eficaç davant els desastres naturals i les catàstrofes causades per l'acció dels homes.
El dia no ha estat triat a l'atzar. Fa tot just sis anys, l'oficina de les Nacions Unides a l'Iraq, situada a l'Hotel Canal de Bagdad, va ser bombardejada i en l'atac van morir vint-i-dos cooperants, entre ells, l'alt comissionat de la ONU per als Drets Humans, Sérgio Vieira de Mello.
Malgrat que Vieira i la resta de treballadors humanitaris assassinats han donat la vida per ajudar als més desafavorits, les necessitats continuen augmentant ja que cada vegada els conflictes armats són més llargs, com els d'Iraq i Sudan, i cada vegada són més devastadors i freqüents els desastres naturals a causa del canvi climàtic, que provoca sequeres extremes i grans inundacions.
'Lluny' del 0,7 per cent
El director general de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària ha admès que Catalunya encara està 'lluny' del reivindicat 0,7 per cent del producte interior brut (PIB) doncs només destina un 0,4 per cent dels diners recaptats al desenvolupament i la cooperació, si bé fa sis anys només es reservava un 0,23 per cent.
Minoves admet que si bé 'la xifra (destinada) no és molt important, no és gens menyspreable', ja que supera els 64 milions d'euros. Tot i això, és impossible calcular la quantitat que els ciutadans, les organitzacions no governamentals i les empreses destinen de forma desinteressada al desenvolupament malgrat la crisi.