El Parlament emprendrà accions legals pels actes violents
Mas reclama un 'càstig exemplar' pels que van 'atemptar' contra la 'nostra democràcia i el nostre Parlament'
La presidenta, Núria de Gispert, ha anunciat aquest dijous al migdia que el Parlament 'estudia i valora' emprendre accions legals contra els autors dels actes violents i les coaccions de dimecres contra els diputats perquè no tornin a succeir, D'altra banda, el president de la Generalitat, Artur Mas, ha reclamat durant la sessió de control un 'càstig exemplar per a la gent que va fer un atemptat flagrant contra la nostra democràcia i el nostre Parlament'. De Gispert ha explicat que ha encarregat un informe als serveis jurídics de la cambra per estudiar quines accions legals caldria emprendre, accions que la mesa avaluarà en la reunió ordinària de dimarts. La presidenta ha avançat que el Parlament analitza si es personarà en les diligències que ha obert la fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya o si presentarà una denúncia.
De Gispert ha argumentat que les accions legals són necessàries perquè no es tornin a repetir incidents semblants, i ha demanat que 'paguin les persones promotores' de la coacció que van patir els diputats. Així mateix, ha recordat que l'intent d'impedir el funcionament de la cambra està tipificat a l'article 498 del codi penal, que estableix que 'els qui utilitzin força, violència, intimidació o amenaça greu per impedir a un membre del Congrés de Diputats, del Senat o d'una assemblea legislativa d'una comunitat autònoma assistir a les seves reunions, o, pels mateixos mitjans, coartin la manifestació lliure de les seves opinions o l'emissió del seu vot, han de ser castigats amb la pena de presó de tres a cinc anys'.Sessió de control a Mas
L'intent dels ‘indignats' d'aturar ahir l'activitat parlamentària ha tingut una presència destacada en la sessió de control d'avui al president de la Generalitat. En diverses intervencions, Mas ha reiterat amb fermesa la defensa del sistema democràtic i de les seves institucions, i ha lamentat la situació de 'kale borroka' que es va produir al voltant del Parlament, en què van participar, ha dit, gent d''extrema violència'.
També ha explicat que el govern ja va contactar amb la fiscalia ahir, i ha confiat que l'assumpte també 'passi a l'àmbit dels tribunals' i que hi hagi un 'càstig exemplar' per a les persones que van atemptar de manera 'flagrant' contra 'la nostra democràcia i el nostre Parlament'. En aquest punt, ha assegurat que el govern serà 'contundent' i 'tremendament exigent'.
Finalment, ha volgut agrair l'actitud d'ahir de tots els grups i els diputats pel seu 'comportament digne' i pel 'sentit institucional' que van demostrar, i també la dels treballadors de la cambra, les forces de seguretat i els mitjans de comunicació.
D'una manera o altra, els representants dels grups s'han referit també a aquesta qüestió durant la sessió de control. Joaquim Nadal (PSC), que en lloc de formular una pregunta al president ha optat per compartir-hi reflexions sobre el que va passar, i Alícia Sánchez-Camacho (PPC), que ha demanat un informe jurídic de la cambra per emprendre accions legals, s'hi han centrat de manera exclusiva; Jordi Miralles (ICV-EUiA) ha insistit en la demanda ciutadana de 'més política i més democràcia' en la seva pregunta sobre els plans de privatització del govern; Joan Puigcercós (ERC) ha optat per mantenir la pregunta del seu grup sobre la ‘llei òmnibus' per 'imprimir normalitat' a la sessió; Albert Rivera (Ciutadans) s'ha referit a la qüestió a l'hora de demanar un acord per la llei electoral pròpia i contra la corrupció, i Jordi Turull (CiU) ha al·ludit a la importància que un govern es guanyi 'el respecte i la credibilitat' en la pregunta que ha fet sobre les reunions de Mas amb institucions europees.