Política Última actualització Dissabte, 18 de juny de 2011 05:00 h

La Plataforma per la Llengua dóna suport al manifest del eurodiputats perquè el català sigui oficial a la UE

L'entitat demana als partits catalans que condicionin el suport a l'Estat al compromís que cap nova llengua sigui oficial a la UE si no ho és el català

La Plataforma per la Llengua demana als partits catalans que condicionin, des d'ara i fins al 2013 (any previst per l'entrada de Croàcia), qualsevol suport als pressupostos de l'Estat o al govern de l'Estat en les properes eleccions generals, al compromís ferm i per escrit que el govern espanyol no permetrà l'oficialitat d'una nova llengua a la Unió Europea si el català no és també llengua oficial a tots els efectes. L'entitat diu que la situació d'excepcionalitat que viu actualment la llengua catalana a Europa i que comporta la vulneració dels drets lingüístics i la discriminació per raons de llengua de milions de catalanoparlants 'no és justificable'.

La Plataforma per la Llengua ha expressat el seu suport a la iniciativa dels europarlamentaris catalans Ramon Tremosa (CiU), Maria Badia (PSC), Oriol Junqueras (ERC) i Raül Romeva (ICV-EUiA) en defensa de l'oficialitat de la llengua catalana a la Unió Europea.

La iniciativa ha conduït a l'aprovació d'un manifest per part del Parlament de Catalunya en què s'insta a demanar al govern espanyol l'oficialitat del català a les institucions europees, aprofitant l'obertura del Tractat que comportarà l'adhesió de Croàcia i l'oficialització de la llengua croata.

Des de la Plataforma per la Llengua es demana unitat d'acció a les forces polítiques catalanes i coordinació entre les institucions catalanes per tal que el govern espanyol demani formalment la inclusió del català com a llengua oficial de la Unió Europea, en el moment que s'obri el Tractat europeu per ratificar la inclusió de la llengua croata.

Segons la Plataforma per la Llengua, aquesta és una 'oportunitat històrica' per acabar amb la situació anòmala que viu la llengua catalana a Europa, ja que se situa com a la novena llengua de la Unió Europea en relació al nombre de residents en el territori on és oficial i la catorzena pel que fa al nombre absolut de parlants.

L'exclusió del català a la Unió Europea no només afecta l'ús institucional en aquest estament, sinó que té repercussions en l'activitat legislativa europea que afecten les obligacions en matèria lingüística de la societat catalana.