Economia Última actualització Dijous, 27 d'agost de 2009 05:00 h

Catalunya destina menys ajudes a les seves empreses que Extremadura o Castella

CCOO denuncia que l'ICF no fa prou per evitar la destrucció industrial

El sindicat Comissions Obreres de Catalunya (CCOO) ha demanat 'reformes urgents' a l'Institut Català de Finances (ICF), ja que aquest organisme financer 'no està exercint el seu paper de paracaigudes' per frenar la destrucció de teixit industrial a Catalunya. El secretari d'acció sindical de CCOO a Catalunya, Simón Rosado, ha lamentat que actualment l'ICF estigui mobilitzant menys recursos per enfortir el teixit productiu de les empreses catalanes que algunes comunitats autònomes que no tenen el volum d'activitat econòmica de Catalunya. El sindicat creu que aquesta tardor 'centenars d'empreses poden caure' si l'ICF no ajuda a resoldre els problemes de liquiditat.

Rosado ha xifrat en uns 800 milions d'euros els ajuts que l'ICF ha posat a disposició de les empreses en forma d'avals i altres instruments financers en el darrer any, mentre Castella La Manxa ha destinat recursos per valor de 1.200 milions, Extremadura uns 900, i Castella i Lleó uns 600. Aquestes dotacions no sempre acaben arribant a les empreses ja que finalment han de ser executades mitjançant una entitat financera, ja sigui un banc o caixa d'estalvis, que, segons el sindicat, no estan ajudant a recuperar el flux del crèdit.

Tots els indicadors econòmics informen, segons el sindicat, que la situació de la indústria a Catalunya pot empitjorar més, i que 'no s'ha tocat fons ni de bon tros', ha afirmat Noel Climent, coordinador de l'estudi 'Situació Sectorial de Catalunya i Propostes', realitzat per CCOO de Catalunya. Des del seu punt de vista, s'està produint una ruptura del teixit productiu i no només en empreses i sectors madurs, també en activitats que incorporen major valor afegit, així com la frustració de projectes empresarials viables com a conseqüència de la manca de liquiditat.

Pel sindicat, res fa pensar que les coses poden canviar en un termini de tres mesos, i tot apunta que la situació financera de les empreses segueix sent el principal problema, seguit de l'evolució de la demanda. Les mesures engegades per les diferents administracions han tingut 'escassos resultats'. Quant a la destrucció d'ocupació, CCOO de Catalunya creu que un terç de les suspensions de contractes poden derivar en rescissió, tot i que la major destrucció d'ocupació se segueix produint mitjançant els acomiadaments individuals, que representen gairebé el doble que la que es produeix per mitjà dels expedients de regulació d'ocupació (ERO).

A banda dels canvis a l'ICF, CCOO proposa el desenvolupament amb 'caràcter urgent' de la Llei de Política Industrial, aprovada el passat 17 de juny de 2009 pel Parlament de Catalunya, així com dur a terme una reforma de la formació professional, per adequar les ofertes formatives a les necessitats de les empreses.