Reportatge cultura Última actualització Dissabte, 29 d'agost de 2009 05:00 h

Universitat Catalana d'Estiu: un resum

Repassem el que ha donat de sí l'edició d'enguany

Fins a 2000 estudiants i professors d’arreu dels Països Catalans han assistit a l’edició d’enguany de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE), que enguany celebrava la 41a edició a Prada de Conflent (Catalunya Nord), una edició qualificada pel nou rector Jaume Sobrequés, “d’alt nivell acadèmic”. Les xifres d'assistència queden ben lluny dels escassos cinquanta participants de la primera edició: 2000 alumnes i professors, segons l’organització, s’han donat cita al Liceu Charles Renouvier per aprendre i reflexionar sobre diversos aspectes de la realitat dels Països Catalans. A continuació us n'oferim un resum del més destacat entre les conferències, cursos i activitats que hi ha hagut a Prada.

Una programació extensa

En la nova etapa iniciada aquest 2009, el nou equip rector ha apostat per nous continguts, innovadors i de prestigi, així com el compromís d’allargar les activitats de la UCE durant l’any.

En aquest sentit, la novetat en el programa d’enguany han estat els “Grans temes”, buc insígnia del nou rectorat: la Revolució Cubana, el Pla Bolonya o Euskadi després de 50 anys d’ETA han estat alguns dels monogràfics que els especialistes –i assistents- han debatut en profunditat. Precisament el debat sobre el Pla Bolonya, en què han participat una desena de rectors d’universitats catalanes, ha significat “el restabliment de les necessàries relacions entre el món acadèmic dels Països Catalans”, segons paraules de Jaume Sobrequés.  

Fins a 13 àmbits temàtics s’han ofert en la programació de la UCE: “S’han fet noves apostes en els cursos, i s’hi ha reeixit”, afirma Joaquim Montclús, vicerector de la UCE per la Franja de Ponent.

Un dels cursos més multitudinaris ha estat “La independència de les nacions, el repte de l’Estat Català”, on Hector López-Bofill, Uriel Bertran i Joan Manel Tresserras han explicat els diferents processos d’independència d’arreu del món relacionant-los al cas català.

En lingüística, Til Stegmann (Universitat de Frankfurt) ha explicat el projecte EUROCOMROM, és a dir, l’aprenentatge simultani de totes les llengües romàniques a partir de “7 sedassos” o camps lingüístics amb els quals podem transferir el coneixement de la llengua habitual a les altres.

La Nova Cançó, coincidint amb el cinquantè aniversari, ha estat revaloritzada. L’hem d’entendre com un dels fenòmens més espectaculars de la cultura catalana contemporània que mobilitzà a molta gent, més enllà dels músics. “Miró i Subirachs ens feien els cartells”, deia Lluís Serrahima, pioner dels Setze Jutges.   

Activitats, moltes activitats

Les tardes han acollit els nombrosos tallers. Tast de vins i muntanyisme s’han erigit com els més populars d’aquest any. La tradicional ascensió nocturna al Canigó ha estat la culminació del taller de muntanya, des del qual més de 40 participants han vist sortir el sol: “Ha estat llarg, però molt bonic”, deia la Lumi, estudiant de català a la Universitat de Bucarest.

Als vespres, l’acció ha renascut al tendal, la carpa on s’ha concentrat l’activitat social. Presentacions de llibres i debats socials han pres vida al costat de concerts improvisats o recitals d’aguda glossa menorquina.

La plataforma que organitza la Consulta per la Independència a Arenys de Munt el proper 13 de setembre ha exposat l’estat del procés i les recents adhesions (com la de l’expresident Pasqual Maragall, l’eurodiputat Oriol Junqueras, el líder de Reagrupament Joan Carretero o el jurista Alfons López-Tena).

Les nits universitàries han estat amenitzades amb música i cinema. Mazoni, la Vella Dixeland, Blues de Picolat, entre molts d’altres, han trepitjat l’escenari de la Plaça de la Vila. A la Sala Lido, en col·laboració amb la Filmoteca de Catalunya, s’ha programat un cicle de cinema, i els més resistents han acabat les nits al Liceu al so de la gresca catalana.

Una de les vetllades més emocionants ha estat el concert de la Jove Orquestra dels Països Catalans, dirigida per Salvador Brotons i que enguany ha recuperat com escenari el Monestir de Cuixà. Els murs preromànics van ressonar Albèniz,  Jaume Mas Porcel i Vicent Asensio amb el resultat d’una gran ovació.


Nous reptes

Pendent la inauguració de la seu permanent, la UCE encara el nou curs amb la voluntat d’eixamplar les activitats a la resta de l’any. Al novembre es farà a Puigcerdà un congrés sobre el Tractat dels Pirineus, i en els successius mesos una trobada a Menorca. “La UCE està més viva que mai” ha anunciat Jaume Sobrequés.