Cultura Última actualització Dimecres, 27 de juny de 2007 05:00 h

L'espai comunicatiu català es debilita

N'alerta l'Informe de la Comunicació a Catalunya 2005-2006

L'anomenat espai comunicatiu català podria estar experimentant un progressiu debilitament. Així ho indica l'Informe de la comunicació a Catalunya 2005-2006, que elabora cada dos anys l'Institut de la Comunicació (INCOM) de la Universitat Autònoma de Barcelona. Segons els investigadors, aquest debilitament es deixa notar en tots els sectors però especialment en l'audiovisual, degut a la concentració empresarial en grans grups multimèdia que estenen les seves línies de negoci als diversos sectors de les indústries culturals i la convergència tecnològica entre l'audiovisual i les telecomunicacions.

Els autors de l'Informe de la Comunicació a Catalunya 2005-2006 adverteixen que, tot i que Catalunya és, des del punt de vista econòmic, el primer pol de producció i el segon en consum de béns i serveis culturals, tot apunta que l'espai català de comunicació està cada cop més integrat en el sistema de mitjans espanyol, primer, i transnacional, després. Aquests canvis fan que, cada cop més, el sistema de mitjans català perdi trets definitoris propis i s'assembli més als sistemes d'altres països occidentals, segons els investigadors.

Com a exemple d'aquest debilitament, els autors de l'informe destaquen que, en el camp de la televisió, TV3 no ha recuperat el lideratge d'audiència que va perdre el bienni anterior, en un context on el naixement de dos nous canals en obert d'abast estatal (Cuatro i La Sexta) perjudica els mitjans catalans. També destaca la posada en marxa de vint programes de TDT d'abast estatal i solament cinc de catalans: els quatre de la CCRTV més 8tv, l'únic del múltiplex privat que Grupo Godó ha aconseguit posar en marxa.

Els investigadors adverteixen també que el naixement de les dues noves plataformes de televisió per IP (IPTV), 'operades en clau espanyola per empreses de telecomunicacions, reforcen l'oferta televisiva que es rep a les llars catalanes des de fora del Principat'.

En el camp de la ràdio, la compra d'Ona Catalana per part de Grupo Prisa i l'adquisició de Radio Club 25 per Kiss FM apunten a 'un reforçament de les empreses d'àmbit espanyol dins del mercat radiofònic, en detriment del sector autòcton que havia anat sorgint al llarg dels anys dos mil', segons alerten els experts. Els dubtes sobre la continuïtat de Ràdio 4 reforcen aquesta pèrdua de posicions de l'espai català.

Pel que fa al cinema, els investigadors asseguren que 'la situació és de marginalitat i ja gairebé permanent: encara que disminueix una mica la quota de pantalla del cinema nord-americà, la del cinema català no supera el 5% mentre que la del cinema espanyol se situa a l'entorn del 15%'.

Aquest debilitament de l'espai comunicatiu autòcton arribaria també a la premsa, on durant aquest bienni han començat a perdre difusió i audiència les publicacions locals i comarcals. D'aquesta manera, adverteixen els autors de l'informe, 'un dels fenòmens distintius del sistema comunicatiu del Principat atura un cicle de creixement de gairebé una dècada que l'havia convertit en un dels pilars de l'espai català'.

Segons un capítol de l'informe elaborat per l'Observatori de la Comunicació Local (OCL), la premsa no és l'únic mitjà local i comarcal en què es troben indicis de debilitament de l'espai català, ja que la consolidació de l'entrada de grups espanyols en la TDT local fa pensar en una pèrdua de posicions dels operadors autòctons, sobretot a l'àrea metropolitana de Barcelona.

No totes les dades són tan pessimistes. Segons els autors de l'informe, els mateixos mitjans locals aporten elements que es poden interpretar com un reforçament de l'espai, com ara el reconeixement legal de les televisions locals a través de la TDT, amb un règim jurídic que les força a estar molt arrelades al territori. Una altra dada positiva,segons els experts, seria l'aprofundiment de la tendència a crear grups multimèdia locals i comarcals.

Tot i això, el mitjà que aporta més indicis d'una consolidació de l'espai català és Internet, no només per l'assoliment del domini .cat sinó també pel naixement de nous mitjans informatius en línia d'abast nacional i per la introducció en el mercat català d'innovacions tecnològiques, sobretot les vinculades al vídeo. A més, els mitjans catalans aconsegueixen augmentar l'audiència i ocupen posicions significatives dins dels rànquings de consum al Principat. La presència del català

Pel que fa a la situació del català als mitjans de comunicació catalans, l'informe dibuixa una situació d'estabilització lleugerament a l'alça, encara que amb diferències notables entre subsectors.

En aquest sentit, la presència del català a la premsa tendeix a millorar lleugerament, sobretot gràcies als diaris generalistes de pagament i, en especial, els locals i comarcals. En un context de descens generalitzat de vendes, la premsa de proximitat continua sent un referent per al consum de publicacions en català.

Pel que fa als mitjans audiovisuals, el pes del català ha minvat tant al cinema com a la televisió, sobretot per la posada en marxa de nous canals estatals en obert.

A la ràdio, en canvi, continua el creixement del consum de programació generalista en català. A Internet el català també millora i continua sent una de les llengües amb presència més forta amb relació al seu nombre de parlants.

Un informe ja clàssic

L'Informe de la comunicació a Catalunya 2005-2006 és una obra col•lectiva que analitza cada dos anys el panorama dels mitjans i les indústries culturals a Catalunya. Enguany han participat en la seva elaboració un total de 37 autors, acadèmics i intel•lectuals, dels quals 22 estan vinculats a la UAB i 15 participen en l'estudi des de diverses universitats, centres de recerca i institucions del món de la comunicació, així com també des de mitjans de comunicació i del sector empresarial.

L'Informe de la comunicació a Catalunya 2005-2006, publicat per Edicions UAB, ha rebut el suport de la Generalitat de Catalunya, el patrocini de Gas Natural i la col·laboració de la Unitat d'Investigació en C municació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra (UNICA-UPF), el Grup de Recerca en Imatge, So i Síntesi (GRISS-UAB), la Diputació de Barcelona, l'Observatori de la Comunicació Local InCom-UAB i el Portal de la Comunicació InCom-UAB.

Enguany també compta amb el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) i RTVE-TVE Catalunya com a subscriptors institucionals.