Economia Última actualització Dimecres, 6 de juliol de 2011 05:00 h

Mas-Colell: 'La universalitat de tots els serveis és molt cara'

El conseller lliga la 'sostenibilitat' del sector públic català amb l'èxit del pacte fiscal amb l'Estat

El conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ha assegurat aquest dimarts al vespre que la 'sostenibilitat' del sector públic català dependrà de l'èxit de la negociació del pacte fiscal amb l'Estat. Durant la taula rodona, 'Idees per sortir de la crisi', organitzada pel centre d'estudis Jordi Pujol, el conseller ha advocat perquè es conservi 'l'essència' de l'Estat del Benestar en la universalitat dels serveis, però que també es contempli que 'la universalitat de tots els serveis és molt cara'. Mas-Colell ha argumentat que s'ha de 'triar' i, per exemple, mantenir la universalitat de l'educació primària i secundària, però no de la universitat, que es pot garantir mitjançant més beques.

Mas-Colell ha explicat que 'la universalitat en tots els serveis consumeix quantitats ingents de recursos' i, en aquest sentit, ha defensat la proposta de la Generalitat d'augmentar les taxes universitàries alhora que s'augmenta el fons de beques dedicat als estudiants amb menys recursos.

D'altra banda, Mas-Colell ha parlat de la 'flexibilització' del mercat laboral per superar la 'dualització' d'aquest mercat, amb un sector de treballadors molt protegit i un altre, format per aturats i treballadors amb contractes precaris, que no tenen la mateixa protecció. Al marge de les protestes dels 'indignats', Mas-Colell ha explicat que aquesta dualitat pot ser 'molt estable' i no portar a una situació de protesta social.

No obstant, el conseller ha explicat que, amb les seves protestes, 'els joves no ataquen l'statu quo' de rigidesa laboral, perquè realment 'aspiren a obtenir una feina estable, com la de funcionari'. Tanmateix, quan les taxes d'atur absolut i juvenil assoleixen els nivells actuals, la situació es torna menys estable, ha assenyalat el conseller. Mas-Colell ha assegurat que l'atur s'ha d'enfocar al marge del creixement, perquè pot ser l'ocupació la que contribueixi a la millora econòmica, i no al revés.

El conseller ha afegit que la productivitat mitjana del país pot baixar si s'impulsa que els aturats treballin 'del que sigui, però que treballin', però allò que importa és que la productivitat augmenti en els sectors com l'exportació i els d'alt valor afegit. D'altra banda, el titular d'Economia ha assenyalat que l'agilització de l'administració passa pels controls amb posterioritat i no previs de tràmits que han de passar ciutadans i empreses. Mas-Colell també ha parlat de 'la qualitat' dels polítics, així com de generar emprenedors 'posant de moda' la figura de l'empresari.

Pujol defensa l'acció del Govern per sortir de la crisi

L'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, que ha obert l'acte, ha defensat la llei òmnibus i ha considerat que és igual una llei amb molts articles, que els mateixos articles dividits en diverses lleis i que l'agilització dels tràmits que imposa l'administració passa per fer fàcil l'activitat econòmica dels ciutadans. L'expresident també s'ha mostrat partidari de la contenció pressupostària que està portant a terme l'actual govern: 'S'han de fer retallades perquè se n'han de fer', ha sentenciat l'expresident per mostrar la necessitat d'ajustos.

Pujol ha argumentat que Europa, tot i que mai serà com els EUA, no pot quedar-se 'a mig camí com una aliança entre estats', i que a la UE li calen polítiques comunes sobre fiscalitat i altres mecanismes de coordinació com l'autorització de pressupostos públics d'abast estatal. L'expresident també ha lamentat que, a tot això, s'hi ha sumat la 'fallida' del sistema financer, que ha contribuït a la crisi de moltes empreses a causa de la restricció del crèdit bancari.

L'expresident ha recordat el paper d'Alemany durant la creació de l'euro i els anys posteriors a l'arribada de la moneda única, quan el govern alemany aplicava mesures d'austeritat econòmica, mentre estats del sud d'Europa, com Grècia, incrementaven els sous dels funcionaris i el pes de l'administració pública en l'economia. Pujol ha defensat el treball i l'estalvi com a base del creixement econòmic i ha recordat que la majoria d'estats de la UE tenen 'una actitud i uns valors' que els han permès arribar a la recuperació més ràpidament que a l'Estat espanyol.

Pujol ha recordat que, ja durant els seus anys com a president de la Generalitat, el Govern català reclamava una política econòmica més orientada a la inversió que al consum, una demanda que no trobava ressò amb les polítiques econòmiques del Govern de l'Estat. Pujol ha citat les paraules de la cancellera alemanya, Angela Merkel, que va assegurar que és preferible que el teixit empresarial no es redueixi a canvi que els treballadors es reparteixin millor la feina.

Els experts auguren una crisi en forma de 'V'

Durant l'acte, que ha tingut lloc al Palau Robert de Barcelona, el catedràtic d'Economia Financera i Comptabilitat de la UPF ,Oriol Amat, ha assegurat que Catalunya i l'Estat espanyol tenen 'un problema d'actitud' i ha assegurat que el creixement del PIB comença a tenir una forma de 'V', fet que mostra una recuperació a nivell econòmic. Amat ha assegurat que no hi ha risc d'una crisi en forma de 'W' com preveuen alguns analistes i que el pitjor de la crisi ja ha passat pel que fa a activitat econòmica, tot i que no en altres magnituds com la taxa d'atur.

El catedràtic ha apuntat que la mida del pastís de l'economia 's'ha reduït', però que a aquest pastís se li ha afegit una porció molt dinàmica d'empreses 'gasela', que creixen ràpidament perquè innoven, mentre que altres empreses utilitzen la crisi com a excusa per la seva baixada de la facturació. 'És la combinació de la crisi i les transformacions que algunes empreses no estan assumint' el que ocasiona aquests descensos, ha assegurat Amat.

'Les empreses d'alt creixement creen molta ocupació', ha prosseguit Amat, que ha posat com a exemple Mango o Desigual , companyies que passen una fase inicial de pèrdues i estancament abans de trobar el model que els permet un gran creixement. L'economista ha explicat que aquestes empreses se centren en la gestió dels recursos humans i en doblar la inversió en R+D+i de la resta de companyies. Com a exemple de flexibilitat empresarial, Amat ha posat el cas dels restaurants xinesos que es van reconvertir en japonesos i, finalment, en els extensos 'wok' que ara omplen les ciutats catalanes.

Una crisi que obligarà Occident a 'posicionar-se' davant els països emergents

El catedràtic d'Organització Econòmica Internacional a la UB, Joaquim Muns, ha explicat que 'l'enorme sacsejada' de la crisi ha tingut efectes més enllà dels econòmics i que també hi ha hagut repercussions socials, polítiques i de valors. L'economista ha assenyalat que, a nivell sintètic, la crisi es va originar per l'endeutament i el risc i per la imposició que l'economia financera ha aconseguit per sobre de l'economia real.

'El consum i el guany ilimitat i la falta de consideracions ètiques', segons Muns, també han estat en l'origen de la crisi. Per aquest catedràtic, la crisi a nivell polític també s'ha originat pel 'poc nivell' dels polítics que han tingut responsabilitats públiques durant els darrers anys. Muns ha comparat l'economia amb un globus, que 's'ha inflat massa' durant la crisi i, quan ha començat a desinflar-se, s'ha trobat amb persones que consideren bo que el globus es desinflés per superar 'els excessos'. Tanmateix, els governs i bancs centrals s'han esforçat en insuflar aire al globus per evitar un cicle econòmic recessiu, fet que ha ajornat la crisi i ha creat problemes addicionals, ha afegit Muns.

Muns també s'ha referit al 'gran canvi geopolític' que ha acompanyat la crisi, que s'ha centrat en els països occidentals, mentre que els emergents 'ja l'han superada o no l'han arribat a patir'. 'Sortir de la crisi no és només arreglar el que s'ha espatllat, com els sistemes financer i bancari, sinó posicionar els països en crisi de cara a un món nou', ha sentenciat Muns. Per això, el catedràtic ha explicat que la crisi econòmica ha agafat Occident en 'un mal moment' i la sortida passa per un 'autoanàlisi' que permeti revisar els models de vida occidentals, fent-los més austers i lluny de les 'exageracions' dels darrers anys.