Badia veu 'forçat' demanar l'oficialitat del català a la UE coincidint amb l'adhesió de Croàcia
Entén que el Congrés dels Diputats no la demani perquè ara per ara 'no és factible'
'Signaré totes les iniciatives que es prenguin al Parlament Europeu en defensa de l'ús del català, encara que, com en el cas d'aquesta, em sembli una mica forçat condicionar l'entrada de Croàcia a l'oficialitat del català. Però no vull no ser-hi, perquè la situació del català és una anomalia democràtica'. En declaracions a l'ACN, l'eurodiputada socialista Maria Badia justifica que comprèn que PP i PSOE votessin en contra de sol·licitar l'oficialitat del català en les negociacions per a l'adhesió de Croàcia a la UE. Paradoxalment, Badia, va ser una de les quatre signants de la petició, a la qual també van donar suport els eurodiputats de CiU, ERC i ICV.
L'eurodiputada es mostra pragmàtica i afirma que per ara 'l'oficialitat del català no és factible' i que per això: 'el que no vull són frustracions, vull avançar i hem avançat molt'. Tot i això, no perd l'esperança perquè sigui una llengua de treball a la UE. Preguntada sobre si veu factible que algun dia sigui Madrid qui demani l'oficialitat (requisit indispensable perquè Brussel·les accepti la petició), respon: 'És que potser ho demanarà, jo no sé si ho farà'.Badia responsabilitza el PP i els liberals europeus (grup del qual forma part l'eurodiputat de CiU, Ramon Tremosa) per haver aturat 'fa 4 o 5 anys' l'ús del català a les institucions europees, ja que 'van votar en contra que els diputats catalans poguéssim expressar-nos en català en el ple'. D'altra banda, també critica CiU per vincular la llei electoral a aquesta qüestió: 'Si rebutges una esmena i li afegeixes el tema de la llei electoral, és evident que el teu objectiu no és avançar en el català, sinó fer quedar malament el govern', ha dit.
En canvi, si bé admet que encara queda molt de camí per recórrer, Maria Badia assegura que 'el govern de Zapatero és l'únic de la història de la UE que ha aconseguit avançar en el català en les institucions'. I hi afegeix: 'Jo crec que el que s'ha d'intentar primer és posar sobre la taula fites que siguin possibles. Si anem a fer quedar malament algú, així no avançarem. El que hem de fer es anar tots units per demanar al govern d'Espanya que acabi de complir, que no falta gaire'.
Tremosa, Junqueras i Romeva, units contra la decisió del Congrés
De la seva banda, els eurodiputats catalans Ramon Tremosa (CiU), Oriol Junqueras (ERC) i Raül Romeva (ICV) van criticar aquest dimarts en un comunicat la negativa del PP i el PSOE a sol·licitar l'oficialitat del català en les negociacions per l'adhesió de Croàcia a la Unió Europea. 'Lamentem que els grans partits de l'Estat espanyol hagin renunciat a aquesta oportunitat de demostrar la plurinacionalitat de l'Estat', exposaven els europarlamentaris, que creuen que el PP i el PSOE 'han demostrat no creure en un Estat plurilingüe' i 'continuen menyspreant' el català. 'L'oficialitat d'una llengua a la UE depèn únicament de la voluntat dels Estats', van recordar, afegint que la negativa de Madrid 'crea incentius' per la independència.
En declaracions a l'ACN, Tremosa ha dit que confia que, quan l'entrada a Croàcia es produeixi, 'el debat hagi madurat a Catalunya i encara més eurodiputats reclamin l'oficialitat del català'. El convergent exposa que creu que Maria Badia és 'sincera' quan lluita pel català i té l'esperança que el PSC farà un procés de revisió i 'evolucionarà'. Mentrestant, Junqueras subratlla que la negativa de PP i PSOE a demanar l'oficialitat és una mostra més de la necessitat que Catalunya sigui un Estat independent. Romeva hi afegeix que el PP i el PSOE tenen una 'obsessió anacrònica' amb la llengua i lamenta que això contribueixi a la desafecció dels catalans cap a les institucions europees.