Cultura Última actualització Dijous, 7 de juliol de 2011 05:00 h

Un estudi demostra que els castellanoparlants no tenen un dèficit en aprenentatge pel fet ser escolaritzats en català

El bilingüisme aporta avantatges cognitius i en l'aprenentatge d'altres llengües

Les persones bilingües ho tenen més fàcil a l'hora d'aprendre una tercera llengua. Segons un estudi realitzat per la Càtedra de Multilingüsime Linguamón-UOC, el bilingüisme no és un problema per als estudiants ja que els aporta avantatges com la flexibilitat cognitiva, la capacitat d'adaptació o el retard en símptomes de demències. L'estudi, fet per experts de diferents universitats, demostra que els castellanoparlants no tenen un dèficit en aprenentatge pel fet de ser escolaritzats en català, i que tots els alumnes formats a les escoles catalanes tenen un nivell similar o superior de castellà que bona part de les comunitats autònomes.

Estudiar a Catalunya i en català no és un inconvenient ni perquè els alumnes catalanoparlants aprenguin castellà, ni perquè els castellanoparlants aprenguin català i la resta de competències bàsiques. La Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC ha recollit diferents treballs de recerca sobre el model lingüístic català perquè experts en la matèria de diferents universitats catalanes, desmentissin alguns mites sobre la immersió lingüística.

La principal conclusió d'aquesta recopilació d'estudis és que les persones bilingües tenen avantatges a l'hora d'aprendre una tercera llengua com és l'anglès, i que les facilitats a l'hora de millorar les competències són més grans com més equilibrat i més gran sigui el domini del castellà i del català, i com més precoç hagi estat la immersió lingüística. Segons Carme Pérez i Aurora Bel, de la Universitat Pompeu Fabra, els alumnes bilingües tenen una molt bona situació per aprendre una llengua nova i per això destaquen que 'el bilingüisme no és un problema' sinó 'una avantatge'.

De fet, segons els estudis que han consultat Pérez i Bel, les persones bilingües tenen conseqüències positives en la cognició i la intel·ligència general, el desenvolupament de la consciència metalingüística, és a dir, la capacitat per a manipular el codi lingüístic, la flexibilitat cognitiva i el processament i una més bona disposició democràtica. En la mateixa línia, Melina Aparici, de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha volgut recalcar que a més a més, els bilingües tenen un control més gran de l'atenció, tant a infants com a adults, i per exemple, s'ha demostrat que els qui dominen dues llengües experimenten un retard de fins a quatre anys en l'aparició dels primers símptomes de demència senil.

'Llengua i Escola a Catalunya: Mites i realitats' ha desmentit també, per boca del professar de la Universitat de Girona Ignasi Vila, que els alumnes castellanoparlants acaben l'escolarització obligatòria amb dèficits en els coneixements escolars per cula d'estudiar en una llengua que no és la seva. Vila ha assegurat que els informes PISA són una mostra que les desigualtats de resultats segons la llengua parlada a casa respon més a l'estatus socioeconòmic i cultural de l'alumnat i dels centres als quals estudien.

Segons el professor Joaquim Arnau, la comprensió lectora bàsica, qualificada com la principal causa del fracàs escolar, no es veu afectada pel bilingüisme, ja que en dades comparatives, Catalunya se situa per sobre dels països de l'OCDE. Per això, Arnau ha volgut destacar que els països monolingües tenen resultats inferior a les comunitats lingüístiques bilingües com ho és Catalunya. La competència científica i l'aprenentatge de les matemàtiques tampoc no es veuen disminuïdes pel sistema educatiu català, que per Arnau, és 'efectiu' tot i reconèixer que hi ha aspectes millorables.

El professor de la Universitat Oberta de Catalunya, Miquel Strubell, ha conclòs que el model català garanteix la cohesió social alhora que permet la competència en dues llengües, amb els avantatges que suposa un assoliment precoç d'aquestes competències per a l'aprenentatge d'altres llengües.