Política Última actualització Dilluns, 11 de juliol de 2011 05:00 h

Òmnium celebra els seus 50 anys amb la voluntat de liderar la centralitat de les reivindicacions del catalanisme civil

Muriel Casals fixarà l’horitzó de l’entitat en un acte solemne a l’Auditori · La primera associació cívica de país haurà de posicionar-se en un futur proper sobre els límits de la negociació del pacte fiscal

Un any després de liderar la resposta social i política a la sentència contra l’Estatut, Òmnium celebra avui el cinquantè aniversari en què un 11 de juliol de 1961 Lluís Carulla, Joan B. Cendrós, Felix Millet (i Maristany), Pau Riera i Joan Vallvé van decidir impulsar una entitat que, des de la pràctica clandestinitat, contribuís a crear estructures que permetessin infondre consciencia de la catalanitat i l’enfortiment de la seva llengua i cultura. Després d’anys de letargia durant durant els governs Pujol, Òmnium va reviure sota el mandat de Jordi Porta (2003-2010) convertint-se en un dels principals actors del país i ara amb la presidència de Muriel Casals i 25.000 socis consolidats espera acabar d’afinar el seu paper de lobby del catalanisme civil independentment que incomodi -o no- a qui governi a la Generalitat.

L’acte d’aquest vespre vol servir, precisament, per reivindicar el paper central d’Òmnium en les reivindicacions del catalanisme civil majoritari que es van evidenciar ara fa un any quan va ser l’entitat més legitimada per tots els sectors per convocar la manifestació del milió el 10J en contra de la segona retallada de l’Estatut. Tot i les fortes tensions, Òmnium va aconseguir que tots els partits assumissin el lema ‘Som una nació, nosaltres decidim’ en què l’entitat es posicionava clarament pel dret de decidir.

A partir d’aquí, Òmnium ha seguit buscant l’encaix en les reivindicacions del sobiranisme, cada cop més actiu, però sense declarar-se obertament com a entitat independentista per les diferents sensibilitats que aplega. Tot i això, els membres de la junta directiva de l’entitat són conscients que el desacomplexament sobiranista de referents polítics -per molts socis- com Jordi Pujol, faran inevitable que l’associació vagi acompanyant la majoria social a l’entorn dels partidaris de la independència de Catalunya que continua incrementant-se.

Contradiccions
Just aquesta mateixa setmana, Òmnium s’ha trobat amb la disjuntiva de donar o no suport a la convocatòria de manifestació per commemorar l’aniversari del 10J de 2010. Precisament, Òmnium vol evitar diluïda en el maremàgnum d’entitats sobiranistes fruit d’enèsimes escissions d’entitats com la Plataforma pel Dret de Decidir o Sobirania i Progrés. L’associació degana del catalanisme civil vol imprimir un segell de qualitat i de consens en tot allò que convoqui i dinamitzi, un fet que l’allunya de convocatòries unilaterals sense un previ treball o de consens transversal amb els actors polítics i socials. És per això que Òmnium sí que va donar suport a la convocatòria de les consultes sobre la independència a Osona (pilotades amb solvència per l’exmembre de l’entitat Alfons López Tena) o la consulta de Barcelona del passat 10 d’abril.

Pacte fiscal de CiU i les línies vermelles
Tot i aquests equilibris, Òmnium haurà de manifestar quin és el seu posicionament respecte els límits acceptables en la futura però no llunyana negociació del pacte fiscal que Artur Mas s’ha fixat com a horitzó de legislatura. I com incideixen d’altres escenaris com una majoria absoluta del Partit Popular a Madrid o el naufragi de les negociacions pel concert. La resposta de la ciutadania catalanista organitzada haurà de tenir qui la canalitzi i els dirigents d’Òmnium tenen la determinació de liderar-la. Tot i això, la proximitat d’una majoria qualificada dels actuals membres de la direcció amb Convergència Democràtica pot provocar tensions en el si de l’entitat a curt i mitjà termini.

---

Notícies relacionades