TV3 entra a les presons catalanes per mostrar la realitat dels interns
En una docusèrie de set capítols
TV3 s'ha ficat en els centres penitenciaris catalans per mostrar la vida dels interns en la sèrie documental 'A la presó', que s'estrena aquest dimarts a dos quarts d'onze. En un moment social complex, la televisió púbica ha volgut retratar una realitat 'que no sempre és còmode sense voluntat d'espectacle', segons la directora de Televisió de Catalunya (TVC), Mònica Terribas, que ha participat a la presentació del nou programa aquest dilluns a la presó Model de Barcelona, al costat de la consellera de Justícia, Montserrat Tura, que ha destacat el bon treball dels periodistes per mostrar una realitat molt desconeguda per la societat i la gran implicació dels treballadors dels serveis penitenciaris. Els responsables de la sèrie volen trencar els tòpics de les sèries i pel·lícules americanes i s'han esforçat per retratar el funcionament de la presó, així com les experiències personals dels interns i com viuen aquesta situació d'aïllament.
En set capítols, 'A la presó' concentra les experiències d'una vintena de persones que compleixen condemna entre reixes als centres de Wad-ras, Quatre Camins, Brians, la Model, la presó de Ponent, el centre de Figueres o el de joves de la Roca del Vallès, i el dia a dia d'alguns treballadors d'aquests serveis penitenciaris.El programa dóna resposta a algunes de les preguntes bàsiques de la vida als centres, com el funcionament de la presó i les mesures de seguretat que l'envolten, però sobretot es fixa en les experiències personals dels protagonistes per descobrir els motius que els han portat a l'aïllament i com se senten en aquesta situació, així com les possibilitats que té per sortir-ne.
Una de les coses més importants que han destacat els directors, Francesc Escribano i Helena Rodríguez, és que el programa trenca els tòpics forjats a base de molta ficció nord-americana, com ara les fugues o la relació entre els interns. Per a Helena Rodríguez, els presos duen una vida molt solitària i desconfien molt dels seus companys, mentre que per a Escribano a les presons també hi ha 'vida, passions i emocions'.
Després de ficar-se als jutjats o als hospitals i complint la seva missió de servei públic, segons Terribas, la televisió catalana s'enfronta al nou repte d'explicar la realitat de les presons 'sense voluntat d'espectacle', a través de set capítols rodats durant un any a tots els centres penitenciaris catalans, en què s'ha recollit material inèdit des presos de Catalunya, que té un índex de població reclusa dels més alts d'Europa, amb 10.400 interns.
La Laia és una dels protagonistes de la sèrie, una okupa enganxada a l'heroïna i la cocaïna des dels 15 anys, que ha acabat tancada a la presó de Wad-Ras esperant judici per un robatori. Amb l'objectiu d'aconseguir diners per una dosi, ella i el seu company van robar una botella d'oli i unes cremes en un supermercat, i la Laia va amenaçar un dels empleats amb una xeringa. L'acusen d'haver-lo punxat i li demanen una pena de 7 anys de presó.
El Michael, el David i el Quique, protagonistes d'un altre capítol, tenen en comú que són joves i estan en una presó aïllats dels adults per poder treballar millor la seva reinserció. Són tres històries de joves sense tabús, un dels quals confessa que viu del robatori perquè no suporta treballar, però sap que, si vol sortir de tercer grau i tenir permisos, cal que aprengui un ofici i que compleixi laboralment.
Tots ells comparteixen el dia a dia amb els treballadors, com en Josep Lluís, un historiador que està al capdavant de la infermeria de la presó de Ponent, a Lleida. Els interns que ell controla tenen uns perfils atípics perquè la majoria arrosseguen malalties importants i la manera que té el Josep Lluís de tractar-los tampoc és l’estàndard. La docusèrie s'estrena aquest dimarts a dos quarts d'onze.