
Pluja, onades o degoteig de consultes?
ERC i Decidim.cat es decanten ara perquè les consultes independentistes no se centrin en només una data · La CUP ho decidirà dissabte
L'èxit de la consulta per la independència d'Arenys de Munt i l'anunci de que una seixantena de municipis tenen la intenció d'estendre les consultes arreu del territori posa damunt la taula dels partits i moviments que hi donen suport el repte d'actuar de forma coordinada. El primer escull a superar és la data, o dates, en què convocar les consultes. ERC convoca avui el consell assessor municipal ampliat per començar a preparar-ho amb els seus càrrecs locals, però ja ha avançat a directe!cat que es decanta perquè les consultes no se centrin en un sol dia, opció que es veu positivament des del moviment de càrrecs electes a favor del dret a decidir, Decidim.cat. Com els republicans, la CUP decidirà aquest dissabte la seva estratègia. Un cop consensuat a nivell intern, serà el 3 d'octubre quan s'espera tancar el full de ruta en el marc de Decidim.cat.
El responsable de política municipal d'ERC, Marc Sanglas, explica que la reunió d'avui -amb una trentena d'alcaldes republicans que ja han manifestat la seva intenció d'organitzar un referèndum com el d'Arenys i tants d'altres que ho estan meditant- servirà al partit per 'copsar quina és la situació al conjunt del territori, establir línies de treball conjuntes i mirar de coordinar els ajuntaments interessats perquè no hi hagi un degoteig de consultes que es vagi allargant en el temps'.Tot i que s'havia especulat amb la possibilitat de concentrar les consultes en una sola data -el 6 de desembre, per exemple-, Sanglas se'n desmarca: 'No centrem estratègia en només una data'. Així mateix, dins d'ERC també hi ha qui es planteja la idoneïtat del 6 de desembre en si, en tant que podria ser vista com una data excessivament emblemàtica per al nacionalisme espanyol que frenaria una part del catalanisme a participar-hi.
Descarta que realitzar dues o tres tongades de consultes tingui un impacte mediàtic menor que si es realitzessin totes alhora. 'L'important és que es facin', constata. Alhora, apunta que a final d'any és previst que finalment vegi la llum la Llei de consultes populars, un instrument que dotarà d'encara més legitimitat als referèndums. 'A partir de llavors, amb un text legal a la mà, encara serà més fàcil de promoure les consultes', afirma.
Sanglas deixa clar que en tot moment ERC està parlant amb Decidim.cat per a aconseguir la màxima coordinació a l'hora de promoure les consultes. La formació republicana també mira de bastir ponts amb CiU, les EPM, Iniciativa i les CUP per impulsar processos com el d'Arenys allí on sumin majoria consistorial enfornt al PSC i el PP.
Adaptar-se a les necessitats de cada municipi
El moviment de càrrecs electes per l'autodeterminació Decidim.cat va ser qui per primera vegada va parlar de coordinar els ajuntaments que estaven interessats en seguir l'exemple de la consulta d'Arenys de Munt i fer-ho en una mateixa data perquè consideraven que així podria tenir 'més sentit, més força'. Així ho va explicar a directe!cat Jordi Fàbrega, alcalde de Sant Pere de Torelló i adherit a Decidim.cat.
Ara però, davant la multitud de municipis interessats comparteixen l'opció que plantegen els republicans de fer les properes consultes en 'diverses onades' prioritzant que les dates s'adaptin a les necessitats d'organització de cadascun dels municipis per damunt d'una acció global. Fàbrega assegura que ara per ara no hi ha cap data, desmarcant-se de la proposta del 6 de desembre coincidint amb l'aniversari de la Constitució espanyola, tot i que s'ha mostrat partidari de trobar un dia abans d'acabar l'any.
La postura de la CUP
Des de les Candidatures d'Unitat Popular (CUP) la postura oficial respecte a les consultes s'aclarirà aquest dissabte, en una reunió del consell polític de la formació que comptarà amb la participació dels organitzadors de la Consulta d'Arenys de Munt, que exposaran la seva experiència.
En aquesta reunió les CUP decidiran de quina manera donen suport i promouen les mocions per realitzar consultes, i si es decanten per consensuar-les totes en una data o bé si són partidàries de fragmentar-les en dues onades.
A falta de conèixer el redactat final de la Llei de Consultes que impulsa la Generalitat de Catalunya, des de les candidatures independentistes descarten emparar-se en la nova Llei per tirar endavant referèndums locals, ja que totes les consultes hauran de ser aprovades per Madrid i consideren 'evident' que si depengués de Madrid la consulta d'Arenys de Munt no s'hagués autoritzat.
Catalunya o Països Catalans?
Aquest dissabte la CUP també haurà d'aclarir la seva posició respecte al redactat de les consultes, concretament sobre si han de preguntar per la independència de 'Catalunya' o dels 'Països Catalans'.
En aquest sentit hi ha posicions oposades a les candidatures: la CUP de Berga vol impulsar una consulta que pregunti per l'alliberament dels 'Països Catalans', mentre que a Arenys la formació va donar suport a la consulta del MAPA a favor de que sigui 'Catalunya' qui esdevingui un Estat propi.
Des d'Arenys de Munt, Josep Manel Ximenis argumentava aquest dimarts que ells van treballar amb la nomenclatura Catalunya perquè creien que el concepte 'Països Catalans' allunyaria la gent de les urnes. 'La nostra intenció és que la gent vagi a votar massivament, ja que a més participació més qüestionen l'Estat espanyol', assegurava Ximenis, que en aquest debat aposta per simplificar el vot i evitar la nomenclatura 'difusa i abstracta' dels Països Catalans, l'entitat que, malgrat tot, des de la CUP d'Arenys defensen com a nació.