Cultura Última actualització Dimarts, 19 de juliol de 2011 05:00 h

La mirada fotogràfica menys coneguda de Català-Roca s'inclou a l'exposició en blanc i negre de la Pedrera

La fotografia documental dels anys cinquanta i seixanta és l'altre apartat de la mostra del fotògraf que va plasmar amb mestria la vida quotidiana de l'època

Al voltant de 200 obres en blanc i negre del fotògraf Francesc Català - Roca (Valls, 1922 - Barcelona, 1998) aproximaran l'obra del renovador de la fotografia espanyola dels anys 50 al públic que visiti l'exposició que l'Obra Social CatalunyaCaixa ofereix del 19 de juliol al 25 de setembre a la Pedrera. L'exposició s'organitza al voltant de dos apartats: un que inclou la fotografia documental i l'altre protagonitzat per la fotografia d'arquitectura, el vessant més desconegut del fotògraf de Valls. També es mostren dos documentals on l'artista parla de la seva concepció de la fotografia i on personalitats del món de la cultura, que l'havien conegut, en fan una valoració.

Divuit anys després d'oferir una mostra en color de Català-Roca, la Pedrera torna a acollir l'obra de l'artista de Valls, aquesta vegada en blanc i negre, els colors amb que es van publicar les guies sobre els diferents territoris espanyols fotografiats.

El fet que l'arxiu Català-Roca estigui localitzat al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya no és casual. El fotògraf va dedicar-se intermitent, al llarg de la seva carrera, a l'arquitectura. La mirada de Català-Roca va ser fonamental per plasmar l'obra dels arquitectes del Grup R (Barcelona, 1951-1961) incorporant el bagatge de l'avantguarda New Vision -visions diagonals, picats i contrapicats, magnificació dels detalls i el geometrisme.

De la dicotomia entre fotògraf present o absent, Català-Roca volia ser 'testimoni silenciós, respectar la distància exacta per narrar des de la posició de testimoni'. L'artista reconeixia que tenia 'la intuïció de quan havia de demanar i quan no' permís per fer una instantània.

Segurament per aquesta manera de treballar va sintonitzar amb més facilitat amb Joan Miró que no pas amb Dalí. Amic dels dos pintors, va ser l'únic a poder fotografiar Miró mentre treballava. En canvi, Dalí li recomanava que si volia ser realment famós, havia de fotografiar 'una vaca carregada d'explosius' en el moment de l'esclat.

Dèficit de reconeixement a Català-Roca
Pel comissari de l'exposició, Chema Conesa, 'és el gran mestre de la fotografia documental', i destaca que 'la eleva a un nou nivell de discurs gràfic a partir del que han après els que han vingut més endavant'. La vocació de ser testimoni de la seva època queda reflectida en aquestes paraules de l'artista, 'em vaig adonar que era testimoni de coses que desapareixerien ràpidament; al cap de cinc anys ja no hauria pogut fer aquestes fotografies'.

Francesc Català-Roca es va anticipar intuïtivament als postulats teòrics de Cartier-Bresson. 'Sense dir-ho abans, és el que consagra el moment decisiu en que es dispara l'objectiu de la càmera, dotant-lo d'una rellevància que eleva un moment de la vida quotidiana a obra d'art', explica Chema Conesa.

Pel comissari, 'les institucions i la història de la fotografia no han estat justos' amb el que representa Català-Roca. Tot i aquest dèficit de reconeixement, el fotògraf 'és el primer a recollir, a nivell d'estats, el Premi Nacional de Fotografia'.

Pel comissari la mostra té una significació personal. 'Es tanca un cicle' ja que el mateix fotògraf havia visitat la seva casa natal a Múrcia per fer una instantània des del seu terrat. Amb aquesta exposició, Conesa ha partit d'un total de 200.000 negatius de l'arxiu Català-Roca per seleccionar un 30% de fotografies inèdites o poc conegudes.