Societat Última actualització Dilluns, 25 de juliol de 2011 05:00 h

La sisena hora passa a ser un servei de suport personalitzat als estudiants amb necessitats especials

Irene Rigau s'ha proposat atendre els estudiants superdotats i també els que tenen dificultats d'aprenentatge

Els recursos que es van invertir en l'aplicació de la sisena hora serviran per atendre els alumnes amb necessitats especials. La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ha assegurat aquest diumenge que la sisena hora no ha provocat cap 'canvi substancial en la millora de l'èxit escolar que busquem', de manera que 'hem decidit reconvertir la sisena hora en un mecanisme de suport a aquells estudiants que individualment necessiten un cop de mà'. I això fa referència, ha dit en una entrevista a Catalunya Informació, tant als nens que tenen dificultats d'aprenentatge i necessiten reforç com als que tenen 'talents especials i altes capacitats'.

La sisena hora es flexibilitzarà. Irene Rigau ha anunciat aquest diumenge que no s'aplicarà cap hora de més a tots els alumnes sinó en aquells que tenen 'necessitats especials'. 

La sisena hora no ha suavitzat el fracàs escolar

Això és resultat de l'estudi que el Parlament va ordenar al departament i que, segons ha explicat Rigau aquest diumenge en una entrevista a Catalunya Informació, va concloure que 'en allò que afecta l'assoliment dels continguts bàsics de l'etapa de l'ensenyament primari no hi ha hagut un canvi substancial en la millora de l'èxit escolar que busquem'.

L'estudi instava el departament d'Ensenyament a fer una valoració econòmica i de l'impacte acadèmic que havia tingut la sisena hora en les escoles tot i que 'fer una hora més no fa mal a ningú si no el contrari'. Amb tot, atès que es tracta d'una hora que no és lectiva, sinó d'activitats complementàries adreçades a millorar la conciliació laboral i familiar, 's'havia de veure si era mantenible segons la situació pressupostària actual'. 

En aquest sentit, 'si l'impacte acadèmic hagués estat alt hauríem estudiat altres fórmules' però el que ha posat de manifest l'estudi, assegura Rigau, és que la sisena hora no millora l'assoliment dels continguts bàsics.

Rigau ha assenyalat que 'la immensa majoria' d'escoles acaben les classes a dos quarts de cinc, tot i que 'continua sent un nombre molt important' les que acaben a les cinc. 

Suport personalitzat als estudiants amb dificultats

Rigau ha avançat que els recursos que preveia la sisena hora s'invertiran en 'fer discriminació positiva en funció de les dificultats i potencialitats dels alumnes'. Així, en aquells barris 'on l'entorn no és gens favorable hem fet que la sisena hora es mantingui de manera generalitzada per a tots els alumnes perquè sigui de reforç i d'atenció a l'alumne'. Per contra, 'en els centres ordinaris l'hem reconvertit en un mecansime de suport per aquells alumnes que individualment necessiten un cop de mà'. 

En aquest sentit, Rigau ha remarcat que 'la guerra que tenim contra el fracàs escolar necessita estratègies diverses perquè diversos són els ritmes d'aprenentatge dels alumnes'. I és per això que s'ha decidit habilitar 'aquest servei de suport' perquè 'l'alumne que va retardat en lectura es pugui quedar per tenir suport personalitzat'. 

Més atenció als alumnes superdotats

'No han tingut l'atenció que havien d'haver tingut els alumens amb talents especials, amb altes capacitats'. Rigau considera que el nombre 'baix però important' d'estudiants superdotats que hi ha a Catalunya necessiten 'una atenció adequada' perquè no s'avorreixin o s'inadaptin. És per això que el servei de suport personalitzat derivat de la sisena hora 'també servirà perquè l'alumne talentós pugui trobar l'estímul adequat per desenvolupar al màxim les seves potencialitats'.

---

Notícies relacionades