Tot i la darrera remesa, Catalunya encara no té tots els Papers de Salamanca
La Comissió de la Dignitat, ERC i SI critiquen l''espectacle' de l'arribada dels documents espoliats durant la Guerra Civil
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha reclamat a l'Estat el retorn íntegre del fons documental espoliat durant el franquisme a Catalunya i que ha estat emmagatzemat des dels anys 30 a l'arxiu de Salamanca. Un acord de llei de l'any 2005 estableix el traspàs progressiu d'aquests documents, dels quals se n'ha lliurat oficialment una sisena remesa en un acte a l'Arxiu Nacional de Catalunya que ha comptat amb la presència de la ministra espanyola de Cultura, Ángeles González-Sinde. La ministra s'ha compromès a fixar un calendari pel retorn definitiu en una reunió que se celebrarà al setembre. Una quarantena de membres de la Comissió de la Dignitat s'han concentrat per exigir el retorn de tot el fons. Esquerra Republicana de Catalunya, al seu torn, ha considerat l'acte d'aquest dilluns a la tarda -al qual no hi ha assistit- com un 'espectacle' ja que el retorn a Catalunya dels papers és un dret de tots els daminificats de la dictadura. Solidaritat, al seu torn, també ho ha titllat d''acte propagandístic' i ambdos partits subscriuen el posicionament de la Comissió de la Dignitat que considera que encara no es pot celebrar res perquè queda molt de material (un 20%) per tornar.
El lliurament de les 365 capses i 730 lligalls corresponents a part del material expoliat durant el franquisme a Catalunya és motiu de celebració, però no definitiva. Aquesta és la postura del conseller de Cultura, Ferran Mascarell, que de la mateixa manera que ja ho va fer dimecres, quan els documents eren descarregats a les dependències de l'Arxiu Nacional de Catalunya, s'ha mostrat emocionat pel que considera que és un moment històric.Tot i això, l'arribada de la sisena remesa de documents no és la darrera i definitiva, i això fa que l'alegria que pot sentir l'executiu català no sigui plena. 'És un gruix important, significatiu, però no és el total dels documents que espera la societat catalana', ha expressat Mascarell, que considera que ara falta 'una darrera entrega que posarà fi al que representa i el que marca la llei de 2005, i una de les reivindicacions més simbòliques de la història dels últims trenta anys', ha afegit.
El material que conforma aquesta sisena remesa són 350.000 imatges i unes 219.500 peces escrites que pertanyen a agrupacions político-socials de Barcelona i Lleida i que ara caldrà analitzar i ordenar per garantir-ne la seva conservació en les condicions adients. Aquest procés passa per la digitalització dels documents que no s'hagin escanejat a l'arxiu de Salamanca i en la comunicació als seus propietaris de la seva existència.
La ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde ha estat contundent en les seves paraules, valorant el lliurament com un gest de justícia. 'Els documents de Salamanca són part d'un botí de guerra, documents incautats a institucions i persones considerades enemgiques del règim franquista, usats amb finalitats repressives contra aquells que defensaven valors democràtics', ha explicat González-Sinde, que ha indicat que aquest arxiu es va crear per 'construir un fons' per 'desemmascarar i sancionar' els enemics del règim.
'Es un moment important per a tots els espanyols, perquè a qui li agrada guardar la memòria del mal i ho pesa en allò que val?', ha preguntat retòricament la ministra, que s'ha compromès a celebrar una trobada Estat-Generalitat el proper mes de setembre per tractar el retorn de la darrera remesa de documents, entre els quals hi ha correspondència de l'ex president Josep Irla, diaris, revistes i banderes.
Rebuda de la Comissió de la Dignitat
Els integrants de la coneguda Comissió de la Dignitat han declinat participar en aquest acte perquè consideren que cal reotrnar tots els papers i que avui no és cap dia per a celebrar res. Una quarantena de persones han rebut els polítics a les dependències de l'arxiu amb pancartes i banderes estelades, i enmig d'un respectuós silenci el seu portaveu, Francesc Cruanyes, s'ha dirigit als líders governamentals per traslladar-los la necessitat que els documents reposin en la seva totalitat a les dependències santcugatenques.