L'acord de finançament de 2009 fa aigües
Els incompliments de l'Estat agreugen la situació · Economistes propers a ERC ja van pronosticar que Catalunya hauria de retornar diners a l'Estat com ara exigeix Salgado
L'acord de finançament de l'estiu de 2009 amb el govern espanyol va ser un dels punts d'inflexió del segon govern tripartit: va permetre-li acabar la legislatura però la desconfiança entre els socis va anar en augment per la necessitat de cadascú d'ells de marcar perfil propi davant la ciutadania. Amb el PSC al dictat de l'executiu de Zapatero -tot i les gesticulacions puntuals d'Antoni Castells- i ICV fora de joc, ERC va tenir la clau de la negociació. El seu líder, Joan Puigcercós, va dubtar fins la nit abans de publicitar l'acord de donar-hi el sí però la pressió del sector institucional amb Carod-Rovira i Josep Huguet al capdavant, de bona part dels acèrrims al propi Puigcercós i del portaveu a Madrid, Joan Ridao, va fer-lo tombar pel sí.
Va ser precisament Oriol Junqueras, juntament amb la portaveu parlamentària, Anna Simó, la futura Secretària general dels republicans, Marta Rovira, i membres del sector jove proper al mateix Puigcercós els qui es van desmarcar de l'acord i van oposar-s'hi en una tensa executiva d'un 12 de juliol de 2009. Els 3.885 milions que preveia l'acord i la reducció d'un terç del dèficit fiscal que es va prometre, dista dels resultats obtinguts en bona mesura agreujat també pels incompliments de l'Estat als que s'hi haurien de sumar el no compliment de la disposició addicional tercera de l'Estatut en matèria d'inversions en infraestructures.Economistes propers a ERC i posteriorment la Cambra de Comerç ja van advertir el que ara reclama la titular espanyola d'Economia, Elena Salgado: el retorn de la liquidació dels impostos dels exercicis provocarien que Catalunya hagués de retornar diners a l'Estat.