directe ! a La República. N. 4126. Dissabte, 31 de juliol de 2021 11:58 h


directe!cat

facebook twitter RSS in.directe.cat



acn

ACTUALITAT fletxa

publicitat

Esports doble fletxa

Les famílies de CDC desestabilitzen el Barça

Sala-i-Martín, Ferrer, Godall i Soriano; els aspirants a succeir Laporta al capdavant del Barça compten amb sòlids padrins a la Casa Gran

Comentaris 11  
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 3 vots )
carregant Carregant

El 2010 serà un any electoral electritzant. I no només per les properes eleccions al Parlament de Catalunya, sinó perquè també serà quan els socis del FC Barcelona escolliran el nou president del club amb més projecció del país. És en aquest context políticoesportiu quan, dijous passat, festivitat de la Mare de Déu de la Mercè, El Periódico obre a tota portada amb una exclusiva sonada: ‘El Barça va contractar detectius per espiar quatre vicepresidents’. L’acusació és desmentida de seguida pel director general corporatiu del club, Joan Oliver. Nervis a Can Barça i nervis a les seus de tots els partits polítics, no només pel possible pas de Laporta a la política –ja sigui sota el paraigües convergent, ja sigui liderant una nova opció política–, sinó també per qui serà el recanvi de Laporta al capdavant del club. I, aquí, la Casa Gran hi té molt a dir.
joan laporta, jordi pujol, barça, fcb, convergència
Comparteix
   

La successió de Joan Laporta és sobre la taula des de fa temps. El propi president barcelonista ja ha dit, per activa i per passiva, que el seu successor mantindrà l’esperit catalanista que ha caracteritzat la seva gestió al capdavant del club. Però el problema rau en què bona part dels membres de la junta actual compleixen aquest requisit. La pugna soterrada que mantenen els obliga a buscar padrins a fora del club que els avalin per a la cursa successòria.

Sala-i-Martín i els neoliberals

D’una banda, els pensadors neoliberals propers a CDC –agrupats entorn de la Fundació Catalunya Oberta (FCO)– advocarien clarament perquè el vocal de l’àrea econòmica Xavier Sala-i-Martín –al seu torn membre de la FCO– fos el sucessor natural de Laporta. El propi Oliver n’és membre, així com també el director del canal BarçaTV, Vicent Sanchís, ambdós amb un ascendent notable sobre Laporta.

Sala-i-Martín va ser nomenat com a directiu tot just a l’assemblea d’aquest agost. Hom va interpretar la designació com l’aposta personal de Laporta de cara el 2010. Sala-i-Martín seria un personatge mediàtic capaç de fer front a la candidatura que encapçalarà l’exdirectiu Sandro Rosell, molt ben considerat per multitud de mitjans partidaris d’un Barça nacionalment menys actiu.

El punt feble de Sala-i-Martín, que Laporta mateix reconeixeria en privat, és la dificultat que tindria per a captar els vots dels socis mileuristes del Barça, sorpresos per propostes econòmiques excessivament neoliberals com la d’apujar el preu dels abonaments al Camp Nou.

Ferrer i el pinyol

D’altra banda, el pinyol de CDC -i en concret la família Pujol Ferrussola- apostaria fermament pel vicepresident de màrqueting i mèdia Jaume Ferrer i Graupera com a sucessor de Laporta. Ferrer, vell amic de la família de l'expresident Pujol, va ser el directiu que durant la moció de censura del 2008 va possibilitar que Laporta no hagués de plegar. Si hagués dimitit –com havia comentat als seus companys que faria–, el nombre de directius que se n'anaven era major als que es quedaven i Laporta també se n'havia d'anar cap a casa obligatòriament. La intercessió de la família Pujol Ferrussola perquè no plegués va ser clau.

Ferrer va decidir fer costat als vuit directius fidels a Laporta (Alfons Godall, Albert Perrín, Rafael Yuste, Joan Boix, Joan Franquesa, Jacint Borràs, Alfons Castro i Josep Cubells) i va evitar el cataclisme institucional que buscava el tàndem Ferran Soriano-Marc Ingla, que el 10 de juliol 2008 van abandonar la directiva juntament amb Albert Vicens, Xavier Cambra, Antoni Rovira, Clàudia Vives-Fierro, Evarist Murtra i Josep Lluís Vilaseca. Llavors, doncs, nou directius es van quedar i vuit van marxar.

Ara, el pinyol convergent voldria que Laporta correspongués el gest i nomenés Ferrer com a successor. Ferrer disposa de tres punts forts per a ser-ho: és un dels pocs directius que formen part de la junta Laporta des dels seus inicis –a més d’Alfons Godall, Alfons Castro i Josep Cubells–, sempre ha compartit la visió de Laporta de retornar el Barça als seus orígens catalanistes –integra el conegut com a pinyol blaugrana– i manté el favor de bona part de l’actual junta.

Boix, Yuste i Franquesa també han insinuat que voldrien optar a la presidència del club, però no tindrien tants padrins com Sala-i-Martín o Ferrer.

Ferrer s'indigna

La investigació ordenada per Oliver tindria la seva lògica per tal de poder trobar algun indici contra Ferrer en la cursa successòria per ser nomenat candidat continuista. Per això, en una reunió del mes de març quan els directius s'assabenten de l'espionatge, és el propi Ferrer qui arriba a agafar pel coll a Oliver, entenent que l’han investigat per tombar-lo de la cursa. Boix, Yuste i Franquesa s’ho agafen amb més calma, entenent que la disputa els afecta tangencialment.

L’alternativa Godall

La intensitat de la pugna Sala-i-Martín i Ferrer va fer que Godall mateix arribés a autodescartar-se per a la cursa successòria. Presumiblement per aquest motiu, Oliver no l’hauria fet ‘auditar’.

Ara, però, aquella mateixa pugna el podria haver convertit en un dels pocs directius immaculats en el què El Periódico ja qualifica de Barçagate. Si fos així, s’erigiria com a directiu de consens entre una i altra facció de CDC.

De fet, Godall ha acompanyat Laporta des dels temps de l’Elefant Blau i forma part del seu cercle més íntim. El mateix excap de comunicació del FCB Jordi Badia afirma: 'De fet, per a Laporta, Godall és el successor ideal i Godall sempre acut en ajuda del seu amic de la infantesa quan li sembla que Laporta no se’n surt. La seva relació està forjada amb una amistat molt sòlida i profunda i, de la part de Godall especialment, també d’un punt d’admiració.'

Al seu favor, Godall hi té una gestió més que notable al capdavant de l'Àrea Social del club, fent contactes permanents amb les penyes d’arreu.

Rosell, l'amenaça exterior

A banda de la pugna soterrada per ser el delfí oficial de Laporta –sense que ningú descarti del tot que hi puguin haver fins i tot dos delfins més o menys oficials–, sectors de CDC encara podrien tenir un paper determinant en la que serà la principal candidatura a què haurà de fer front aquest delfí: la que encapçalarà Sandro Rossell, també pròxim a de CDC –el seu pare en va ser un dels fundadors, i ja fa temps que a Còrsega hi circula la frase ‘Laporta és un amic, però Sandro és dels nostres’, atribuïda pel vox populi al mateix David Madí.

Preparat per a la contesa des de fa més d’un anys, en cap moment alça la bandera de la dimensió nacional del club per no neguitejar les restes del nunyisme existent encara a Can Barça que li donarien suport. També conserva bons amics de la seva etapa com a membre del comitè organitzador de Barcelona’92 que també veurien amb bons ulls que fos el proper president del Barça.

Rosell va dimitir com a vicepresident del club el 2003, juntament amb els directius Jordi Moix, Jordi Monés, Josep Maria Bartomeu i Xavier Faus –que presumiblement formaran part de la seva candidatura. Monés, com Jaume Ferrer, també formava part de l’originari grup dels pinyol blaugrana, i ara contribuiria a donar una pàtina de catalanisme a Rosell.

La data de les eleccions, dada clau

Cada un dels candidats representa una o vàries de les famílies tradicionals de la burgesia catalana i catalanista, que pugnen per fer-se amb el control del club en l’era post-Laporta. Mentrestant, l’encara president medita si fa el salt a la política o si es conforma amb algun càrrec d’honor en qualsevol organisme futbolístic internacional.

Irònicament, el primer supòsit només serà possible si Montilla ho permet. Si el president català persisteix en la idea de convocar les eleccions la tardor vinent, Laporta podrà plantejar-se la idea de fer el salt a la política. Si Montilla decideix avançar-les a la primavera, Laporta encara serà president del FCB i, per tant, restarà inhabilitat per a llençar-se a l'arena política.




COMENTARIS fletxa taronja

item
#11
2 d'octubre de 2009, 20.15 h



-tots dos. No 'ambdòs'

-triaran o elegiran el president. No 'escolliran'

-el nombre era més gran. No 'major'

-al costat de... No 'juntament'

-i se'n van anar. No 'marxar'

-cadascun. No 'cada un'

-a qualsevol organisme. No 'en'








Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#10
Andreu fletxa Barna
30 de setembre de 2009, 23.27 h

A ningú sobta que El Periodico vulgui fer d'aquest affair tot un cas anomenant-lo "Barçagate" i pulicant-lo en portada per intentar carregar-se un adversari polític que faria molt mal al dependentis-me espanyol.



Ferro Catalunya !


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#9
Oriol fletxa Mollerussa
29 de setembre de 2009, 00.02 h

En Sala-i-Martin de president del Barça? Això mateix, no té res més a fer. Com si no fos un professor universitari de prestigi mundial i una eminència reconeguda en el seu camp. Continueu somniant.



Per cert, com diria ell mateix, després del "neoliberal", us heu oblidat el "salvatge".


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#8
Un del poble fletxa Barcelona
28 de setembre de 2009, 23.55 h

Des de temps de la República és el primer cop que un personatge públic de prestigi es manifesta com catalá sense jugar a dugues cartes i sense complexes. Comprenc que la relació amb Espanya de dependencia a la pràctica fa més dificil ser lliure i expresar tot lo que els catalans que estimem Catalunya tenim al cor. Ja es hora de lluitar per el nostre futur ara que la democr+acia ens ho permet. Per mi en Joan Laporta té el valor que li falta a molts, per exemple els d´Esquerra que s´han ... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#7
28 de setembre de 2009, 17.27 h

Yo creo es al revés es el Barcelona quién con las fantochadas de su presidente, desestabiliza a los pequeños partidos catalanes y gracias a ésto estos politicos no se ocupan de evitar los ERES, el paro y la mala situación ecónomica, que tendrian que resolver si fueran responsables de sus cargos.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#6
Carles fletxa Barcelona, Catalunya
28 de setembre de 2009, 15.01 h

Podeu parar d'escopir bilis contra el Catalanisme?.

I burgesia no és igual a dolent i socialista igual a bo.

Més aviat tot el contrari.



Podeu citar les fonts per les que dieu que Sala i Martin vol apujar l'abonament o és una mera invenció per a fer mal al candidat?. Alguna url o són rumors inventats?.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#5
Marta fletxa Sabadell
28 de setembre de 2009, 13.33 h

l'article diu quatre veritats, la manca de coherencia de cdc, fins i tot es carregarà el Barça, quina vergonya.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#4
ARA, ERC fletxa Centelles
28 de setembre de 2009, 11.23 h

Els UNIONISTES volen controlar la societat esportiva mes gran de Catalunya.

No toleren i mai han tolerat que un senyor, declarat políticament com a independentista i sigui al capdavant.

Molt menys, encara ara, que sembla ser que ha manifestat la seva predisposició a anar dins d'una candidatura INDEPENDENTISTA, un cop deixi de ser president del Barça.

Només cal seguir el serial i repartiment de editorials i comentaris, entre La Vanguardia i el Periodico i els seus respectius... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#3
Ex votant d'ERC fletxa L'Estartit
28 de setembre de 2009, 11.23 h

Nou atac de banyes d'ERC al que tant acostumats ens té.



Uy!..i quant en Laporta fitxi per CiU, els brams se sentiran de tot arreu!.



Els que es creian els reis del mambo perqué deian que tenian una clau!.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#2
28 de setembre de 2009, 10.27 h

Laporta un PAVO REAL sin sustancia ética y Pujol de la misma burguesia que Millet, le concedió la medalla de San Jordi con todos los honores como un catalán ejemplar, Pujol por el cargo que ostentaba cuando la concedió en 1999, ya debia de saber que en 1983 Millet ya tuvo problemas por estafa e incluso piso la cárcel, todo un entramado de amistadas peligrosas.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

5 10 20 tots


publicitat



COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat


















EDITORIAL fletxa

Del Directe a La República

Després de més d'onze anys d'incansable feina al directe!cat, en aquell llunyà abril de 2007, amb quasi 100.000 entrades registrades i milions de pàgines vistes, ha arribat l'hora de fer un pas ferm i endavant que converteixi ... Llegir-ne més

BLOGS enquestes

Ramon Boixet Ramon Boixet
Intocable monarquia
Joan Lladonet Joan Lladonet
Ni Franco va fer un cop d’estat ni Rocío Carrasco ha sofert violència vicària

#xocdetrens fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Associació Cultural Nou País i Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Generalitat de Valenciana

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.