Societat Última actualització Dissabte, 30 de juny de 2007 10:00 h

L'enfonsament del Carmel es podia haver evitat

No es va detectar una falla geològica en el terreny

Als veïns del Carmel, principals víctimes, no els ha sorprès gens la notícia perquè ja s'havia dit en altres ocasions que la culpa era d'una falla. El parlament dimecres va donar llum verda a la llei de l'obra pública, que ha de reforçar els mecanismes de control, supervisió, seguretat i transparència de les obres públiques de la Generalitat. Tot plegat potser massa tard: ahir un nou informe afirmava que els informes de seguretat i control no es van fer correctament i que no es van llegir a temps.

L'ampliació de la línia 5 del Metro de Barcelona va patir un greu esfondrament quan una part del túnel de maniobres es va ensorrar. Doncs ara, s'ha arribat a la conclusió que la tragèdia es podia haver evitat: no es van realitzar degudament els informes sobre la zona que tenien com a missió detectar una falla geològica al terreny de les obres.

L'informe dels pèrits que han investigat l'accident destaca que la falla va passar inadvertida en el projecte i també durant les obres. De fet, l'aparell que hauria pogut donar l'alarma no es va llegir durant dos mesos. Així, el sinistre s'hauria pogut evitar, segons els pèrits, amb un sistema de perforació i sosteniment del terreny adequat a les condicions. L'acusació particular del cas podria demanar l'obertura de causes penals contra alguns responsables de les obres.

Després de tot, el mètode de treball seguit pel constructor no va tenir un paper tan decisiu com es creia en el col·lapse, tot i ser-ne el desencadenant final. Els pèrits conclouen que l’ensorrament s’hauria pogut evitar amb un mètode constructiu adequat a la geologia del terreny. Els catedràtics d’Enginyeria del Terreny Jordi Corominas, Alcibíades Serrano i Antonio Serrano han treballat a partir de les mostres de la galeria que la jutgessa que porta el cas va ordenar excavar per esbrinar les causes de l’enfonsament.

Des de l'àmbit polític

Precisament, aquest dimecres el Parlament va donar llum verda a la llei de l'obra pública, que ha de reforçar els mecanismes de control, supervisió, seguretat i transparència de les obres públiques de la Generalitat i dels ens locals en totes les fases, des de la planificació a l'execució final. Es tracta d'una normativa sorgida arran de l'esfondrament del Carmel de Barcelona, el 27 de gener del 2005, que va ser aprovada amb el suport de tots els grups parlamentaris.

Aquest text legislatiu dóna resposta a dues resolucions del Parlament de la legislatura passada que instaven el Govern a fer aquesta resolució arran de l'incident que es va produir al barri del Carmel de Barcelona. El projecte concreta tots els càrrecs que participen en l'obra i les responsabilitats que tenen; obliga la Generalitat a planificar totes les obres i els projectes que preveu dur a terme en un termini de quatre anys i fer-ne una programació anual, i fixa una tramitació especial per als projectes de túnels en zones urbanes o d'especial complexitat, i per a les grans obres, que hauran de ser objecte d'una auditoria tècnica.

Els veïns

Recordem que l'accident del 27 de gener del 2005 va obligar a desallotjar gairebé 1.300 veïns de 530 habitatges del Carmel. Aquests afirmen que no els ha sorprès gens la notícia perquè ja s'havia dit en altres ocasions que la culpa era d'una falla. De fet, l'existència d'aquesta falla del terreny ja va ser denunciada el 2005 pel tècnic de la Direcció General de Ports i Transports de la Generalitat, Jordi Jubany.